banner_a.jpg
   
   
   
   
   
   
   
   
   

Un país de músics

Les primeres manifestacions musicals a la comarca apareixen lligades a les comunitats religioses, sigui a través de les esglésies parroquials o els convents. Però a l’època barroca comencen a sorgir els primers músics entre la població laica, que tot i haver estudiat l’instrument amb capellans i preveres o a través dels cants corals, emprenen l’ocupació musical sempre de manera paral·lela a un altre ofici com ara el de sabater, sastre, fuster... Així, aquests músics troben el centre de les seves activitats a les festivitats religioses (especialment el Corpus) o patronals, que tenien lloc pels carrers. Les primeres formacions eren integrades per joglars, que eren itinerants, i més endavant passen a anomenar-se ministrils -més estables- els quals s’agrupen en cobles formades per tres o quatre membres amb els primers instruments de buf imprescindibles: tible, cornamussa, acompanyats del falbiol i el ritme del tamborí. Podríem doncs parlar ja de les primeres cobles o mitges cobles, per allà al milcincents. D’aleshores ençà, aquestes cobles passen a formar part ineludible del folklore popular, però també de les grans celebracions com les festes reials de coronació.

Al segle XIX els avenços socials i tecnològics porten aires nous a una marginal cultura popular, de manera que s’expandeixen els nous conceptes de la cultura urbana que es converteixen en símbols de la identitat nacional del poble català, relegant a un segon terme els costums tradicionals locals i comarcals. En l’àmbit musical prevaleix el gust pels orfeons i les bandes, que interpreten al carrer i a les festes de ball el que fins aleshores era territori per a una minoria amb accés a la cultura que ocupava els teatres de les ciutats. El moviment coral d’Anselm Clavé és un exemple de l’ampli abast social que adquirí arreula Renaixençacultural al Principat. Com també ho és Felip Pedrell, el primer músic modernista, renovador de la música culta i popular catalana.

En l’àmbit concret de la sardana, tot i el seu origen incert, la primera documentació data del segle XVI, i la seva evolució musical-escenogràfica, així com la gran expansió, es produeix també a partir de mitjans del XIX ambla Renaixença: desapareixen instruments com la gralla, la cornamusa i la tarota i s’incorporen, sobretot, el tible i la tenora, inventada pel rossellonès Andreu Toron el 1830. Pep Ventura, el 1840, transforma la primitiva cobla incrementant la formació fins a onze músics: incorpora el contrabaix, dóna a la tenora un paper cabdal, amb dos tiples, un tenor, dos cornetins, el fiscorn baix i manté els indispensables flabiol i tamborí.

Paulatinament aniran sorgint les grans formacions que derivaran en cobles de ressò important al país i arreu: comla Principaldela Bisbal, Els Montgrins o la cobla-orquestra Costa Brava. Cal dir que abans d’arribar a les grans cobles, moltes encara avui actives, la comarca ha generat un munt de formacions, com les dinou que han existit a Palamós -segons el llibre de referència: Diccionari de cobles (2007), de Jordi Puerto i Parramon-, entre les quals destacàLa Principalde Palamós, o les predecessores de la mateixa Principal bisbalenca, les formacions a Torroella antecessores dels Montgrins, a Palafrugell -la Vella,la Principal, Primavera-, a Verges -com l’Emporitana ola Vergelitana-,a Sant Feliu de Guíxols -Catalònia, Guixolenca...- o a Calonge -Calongina,la Principal...-.

D’altra banda, la comarca també ha donat músics de notable talent: com Josep Ventura, Ricard Viladesau, Enric Vilà o Adrià Sardó, a Calonge; la nissaga dels Castelló, Josep Casanovas o Ramon Casas a Palamós, o altres nissagues com les dels Saló ala Bisbal, els Bou a Torroella o els Juanals a Palafrugell.

 

 

 

Sumari


Pàgines 5 a77

Cobles, músics i orquestres desaparegudes del Baix Empordà

(El tema)

Ramir Lacasa, Gabriel Martín Roig, Jordi Frigola i Arpa, Joan Badia-Homs, Evarist Puig Dunjó, Oriol Oller, Joan Teixidor, Joan Radressa, Jordi Gallegos, Santi Soler

Pàgina 78

Ermessenda a Santa Cristina

Jordi Gaig Moltó

Pàgina 79

El baríton Enric Sacristán i la seva passió per la sarsuela

Glòria Jara i Albertí

Pàgina 84

S’aprova el projecte per construir el Museu Thyssen de Sant Feliu

Revista del Baix Empordà

Pàgina 85

Miquel Puig: una gran passió per l’art

Joan Badia-Homs

Pàgina 89

El San Phelipe El Real, un vaixell de guerra construït a Sant Feliu

Antoni de Pàdua Homs Alcaire

Pàgina 95

Caleros a Palamós. Família Figueras

Consol Martínez, Paulí Martí

Pàgina 98

Alfonso Moral Arnaiz, l’últim faroner de Palamós

Consol Martínez, Paulí Martí

Pàgina 102

Els Mundet

Víctor Pou i Serradell

Pàgina 109

Vint-i-cinc anys d’Institut a Palamós

Joan Gasull, Jordi Mas

Pàgina 116

Palafrugell celebra una nova edició del Flors i Violes

Lluís Molinas i Falguera, Eva Ramos

Pàgina 120

Localitzen una trentena d’epigrafies de l’antic comtat d’Empúries

Josep M. Bernils

Pàgina 122

Animals de companyia

Elena Valero

Pàgina 124

La fotografia surrealista segons Dalí

Marc Lemonche-Coll

Pàgina 126

Propostes per gaudir i conèixer l’Empordà

Sandra Bisbe Lluís

Pàgina 128

Protagonistes de la comarca

Pàgina 135

Els llibres

 

 

 

   
   

Subscripció  

  Subscriu-te a la revista clicant aquí

   

Baix Empordà Digital  

   

Rebre informació  

   

Noticies  

La cuina de l’Empordanet organitza aquest dimarts 5 de desembre la “Boti-Farra per la llibertat”

Llegiu-ne més...

Vins i Licors Grau inverteix 3,5 milions per ampliar i millorar les seves instal·lacions

Llegiu-ne més...

La segona edició de Som Cultura presenta seixanta experiències culturals genuïnes

Llegiu-ne més...

El llibre “Dòlmens, menhirs i coves”, editat per la Revista del Baix Empordà, es presenta a Cassà de la Selva

Llegiu-ne més...

Dissabte arrenca la Carbonera de Forallac, que enguany celebra el seu 25è aniversari

Llegiu-ne més...

“Cuina de tardor i bombolles”, la nova proposta de la Cuina de l’Empordanet

Llegiu-ne més...

Sant Cebrià dels Alls viurà aquest diumenge el seu XIIIè Aplec

Llegiu-ne més...

La mostra de cervesa artesana “Mar de Birres” torna a Palamós el dissabte 16 de setembre

Llegiu-ne més...