banner_d.jpg
   
   
   
   
   
   
   
   


  S’obre el teló!

Des del segle XVIII fins a mitjans del XIX a moltes poblacions s’escenificaven sainets, vodevils, sarsueles i altres obres diverses a la Casa la Vila, en casernes militars o a les esglésies quan es tractava de representacions de caire religiós, que a voltes sortien també al carrer en processons o viacrucis. Des de la segona meitat del 1800, en ple període de la Renaixença catalana, apareixen les primeres construccions pròpiament com a recintes escènics, amb un estil arquitectònic neoclàssic segons els cànons de l’època romàntica. El finançament provenia normalment de societats culturals i recreatives de les classes benestants, que a partir d’uns abonaments els fornia un espai on realitzar funcions teatrals, musicals, balls de gala o espectacles de varietats que servien alhora a la burgesia i la noblesa terratinent com a lloc d’ostentació.

D’entre els teatres clàssics que van tenir una animada activitat i que atreien gent de tota la comarca podem esmentar el Principal o el Foment a la Bisbal, el Cervantes, el Carmen o La Gorga a Palamós, el Mercantil o el Fraternal a Palafrugell, els teatres Vidal i Goula a Sant Feliu de Guíxols, El Jou i el Teatre Coll a Torroella de Montgrí o el Fontova de Calonge. Pel que fa a les companyies cal esmentar des de l’Agrupació Romea de Sant Feliu, el grup del Casal a Palafrugell, l’Ateneu Montgrí a Torroella, les companyies de l’Agrupació Aucellada o de l’Esbarjo Popular a Palamós o l’Orfeó Vergelità.

La desaparició de les entitats culturals durant la dictadura franquista, el canvi d’hàbits culturals o l’aparició dels mitjans audiovisuals van ser alguns dels factors contraris a l’exercici teatral, i es va haver d’esperar a noves inversions en velles infraestructures per tal que es reprengués el tremp dels grups d’aficionats i l’escenificació d’obres amateurs o professionals, després d’un temps de declivi durant la guerra i la postguerra. Així, el règim i les institucions eclesiàstiques van donar preferència a les representacions de caire religiós o a comèdies intranscendents, fins que cap als anys cinquanta les companyies van anar incorporant autors clàssics espanyols com Zorrilla, Lope o Echegaray per, tímidament afegir-hi textos en català com Els Pastorets de Folch i Torres. Ja a tocar dels seixanta la censura anava passant per alt altres autors del país com Sagarra, Guimerà, Rusiñol o Pitarra, que a poc a poc anaren esdevenint el repertori habitual dels grups baixempordanesos.

Si parlem de les companyies que van anar-se consolidant a partir de la dècada dels anys setanta i vuitanta, podem remarcar La Gespa de Palamós, la Benet Escriba de Sant Feliu, el grup Tramoia i Estels a Palafrugell, La Carota a Torroella, la Unió Esportiva i el grup Trapelles de Calonge o l’Associació del Pessebre Vivent de Pals, alguns dels quals han aportat a l’escena catalana professionals contrastats. Ja amb la consolidació de la democràcia i amb les infraestructures recuperades o de nova creació, la comarca ha mostrat una inquietud latent d’amants del teatre, que s’ha materialitzat en nombroses companyies d’aficionats, joves i no tan joves, amb la creació paral·lelament d’escoles de teatre, mostres i concursos teatrals. Malgrat que els temps semblen més favorables a les noves tecnologies i les xarxes socials virtuals, un ampli elenc d’actors, escenògrafs, directors, dramaturgs, tramoïstes i maquilladors asseguren llarga vida als espectacles teatralitzats a casa nostra, combinats amb l’oferta professional provinent de la programació institucional.

 

 


Sumari Revista del Baix Empordà número 36

 

Pàgines 5 a 70

El teatre al Baix Empordà (El tema)

Anna Aynier, Jordi Frigola, Joan Gasull, Marta Grassot, Paulí Martí, Lluís Molinas, Carola P.-Badua, Montse Pérez, Evarist Puig, Jordi Reynés, Salvador Vega

Pàgina 72

Sant Joan de Palamós. Fusionat, annexionat o agregat a Palamós?

Pere Trijueque Fonalleras

Pàgina 78

Històries i curiositats de la construcció del cementiri de Sant Joan de Palamós

Gabriel Martín Roig

Pàgina 91

Miquel Martí, nét de ‘calero’ i director del Museu de la Pesca

Consol Martínez i Paulí Martí

Pàgina 96

Drassana Tino, 87 anys construint i reparant embarcacions a Palamós

Jaume Badias i Raül Mata

Pàgina 100

La Gran Guerra a la Costa Brava. L’enfonsament del vapor ‘Palerm’

Ramir Lacasa

Pàgina 106

Mots i somnis de la poetessa Elvira Gràcia

Glòria Jara Albertí

Pàgina 110

La Fundació Begur-Cuba i la investigació del patrimoni colonial indià

Daniel Punseti Puig

Pàgina 112

El fris dels lleons de Sant Miquel de Cruïlles (I)

Daniel Punseti Puig

Pàgina 116

Josep Pallach ja té una fundació

Josep M. Bernils

Pàgina 122

Animals de companyia. El camaleó més petit del món

Elena Valero Conde

Pàgina 126

Rehabiliten l’església de Santa Coloma de Fitor

Revista del Baix Empordà

Pàgina 128

El camí de ronda d’Aiguafreda a sa Tuna

Sandra Bisbe Lluís

Pàgina 130

Protagonistes

Pàgina 136

Els llibres

 
   
   

Subscripció  

  Subscriu-te a la revista clicant aquí

   

Baix Empordà Digital  

   

Rebre informació  

   

Noticies  

Calonge crearà un espai per estudiar i conservar les diferents varietats de vinya autòctona

Llegiu-ne més...

La Diputació destinarà 350.100 euros per a la millora i adequació de les biblioteques públiques municipals

Llegiu-ne més...

Més de 22.000 tiquets venuts en la V edició de la Fira de la Gamba de Palamós

S'han servit, entre els tastets i la venda de producte fresc, més de 250kg de gamba de Palamós certificada.

Llegiu-ne més...

Presentació de l'exposició «Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff» a l'Espai Carmen Thyssen

Llegiu-ne més...

Pep Nogué nomenat Ambaixador de la Gamba de Palamós 2018

L'Espai del Peix ha acollit l'acte d'atorgament del guardó amb la presència dels representants de les empreses certificades amb la Marca de Garantia Gamba de Palamós.

Llegiu-ne més...

23a edició de la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà

Llegiu-ne més...

La 19ª edició del Cuina i Golf aplega prop de 250 persones, entre cuiners, esportistes i personalitats del sector turístic i empresarials

El Club de Golf d’Aro – Mas Nou ha acollit el dinovè Torneig Costa Brava Catalunya Cuina i Golf, organitzat pel col·lectiu gastronòmic La Cuina de l’Empordanet.

Llegiu-ne més...

S’ha convocat la setena edició del Premi Jordi Comas de Recerca Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró dotat amb 4.500 euros

Les propostes de treball d’investigació es poden lliurar fins al 31 d’octubre d’enguany

Llegiu-ne més...