banner_b.jpg
   
   
   
   
   
   
   
   

   

El llegendari popular

A Catalunya hi ha emiments personatges que han treballat per recuperar la memòria i la cultura del país, des d’una àrdua tasca en vida sovint a l’ombra i moltes vegades publicant d’esquitllentes o amb precaris recursos. Des de lingüistes com Pompeu Fabra, Joan Coromines, Mn. Alcover o Badia i Margarit, fins a una llarga llista d’historiadors des de Soldevila a Joan Reglà, passant per Sobrequés o Pierre Vilar. En l’àmbit del folklore i les tradicions, Joan Amades és tota una institució, especialment els consultadíssims cinc volums del Costumari català (1950-56). Val a destacar, a casa nostra, la tasca preseverant i ben documentada del col·laborador de Revista del Baix Empordà Gabriel Martín Roig, l’especialista més consumat en llegendes empordaneses.

Aquestes tradicions populars són les que, en temps reculats, van donar lloc a múltiples llegendes de serps gegantines amb llarga cabellera, sirenes encantades, goges volant que transportaven pesants pedres, dracs i follets, o gegants que bastiren des del massis del Montgrí fins a la roca basculant de Pedralta.

Amb els anomenats precristians, en època de dominació romana, apareixen les primeres llegendes de sants que es transmeten per via oral i es magnifiquen fins a crear una extensa mitologia. El fanatisme religiós que impera a l’edat mitjana insufla noves formes de creences, sigui en l’aurèola mística d’aparicions marianes, de pedaços del Sant Sudari de Crist o de relíquies de les despulles de sants. La Inquisicó empeny encara més l’imaginari popular, amb la seva fosca repressió, vers les explicacions paranormals a fenòmens generalment meteorològics i naturals. Així la impotència dels nostres ancestres es convertia, per designis divins –segons els tribunals eclesiàstics–, en fúria venjadora envers les bruixes i fetilleres, la màgia negra o els encanteris.

També han donat enrevessades llegendes les històries a castells i monestirs, amb truculents successos de crims i robatoris, o de més amables com l’existència de tresors ocults, d’amors secrets o miracles reparadors. Avançant en el temps també han donat molt que parlar les llegendes de bandolers, pirates i pescadors, que en moltes ocasions han donat lloc a topònims derivats d’aquells fets.

El llegendari popular, doncs, neix de la imaginació de la gent i de la transmissió oral a través de generacions de fets que en el seu moment foren considerats extraordinaris, però aquests fets són la realitat de l’època que han confegit la nostra història particular en aquest indret singular que ens ha tocat de viure. Us convidem, per tant a fer un recorregut per la nostra pròpia història, amb la pàtina de mística que li van proporcionar els nostres avantpassats.

D’altra banda, cal remarcar que Revista del Baix Empordà ja té un nou lloc web: www.revistabaixemporda.cat, on hi podreu trobar tota mena de notícies vinculades a la publicació, a més d’interessants articles dels nostres diferents especialistes col·laboradors, sobre els més diversos temes, des de la història del patrimoni, el llegat dels pescadors, personatges insignes, recursos naturals i faunísitcs, etc. En aquesta nova pàgina web, que ja és operativa, en l’apartat d’hemeroteca també hi podem localitzar números endarrerits de RBE, els llibres que publica aquesta editora, els principals punts de venda on hi trobareu la versió en paper o altres enllaços d’interès. Finalment, destacar que també estrenem nova adreça electrònica: Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la. . Qui ha tingut cura de confegir el disseny i detalls tècnics del nou web, ha estat l’empresa palamosina PCX Informàtica.

 

 

 

Sumari número 35

 

Pàgines 5 a68

Baix Empordà llegendari (El tema)

Jaume Aymar, Joan Badia-Homs, Jaume Bassa, Ramir Lacasa, Paulí Martí, Miquel Martín, Gabriel Martín Roig, Evarist Puig, Narcís Subirana

Pàgina 72

Can Prats de la Carrera, una història embolcallada de misteri

Lluís Molinas i Falgueras

Pàgina 79

El ‘trenet’ de la Vall d’Aro

Glòria Jara Albertí

Pàgina 85

Josep-Antoni de Grassot i Gispert, il·lustrat, afrancesat bisbalenc

Jordi Frigola i Arpa

Pàgina 81

El Cant de la Sibil·la: una tradició també empordanesa?

Manel Carreras i Escudé

Pàgina 94

Intervencions arqueològiques al monestir de Sant Miquel de Cruïlles

Daniel Punseti

Pàgina 96

Paul Fidrmuc, espia nazi i expert en piragüisme

Frederic Suñer Casadevall

Pàgina 100

Deu elements de les Gavarres declarats patrimoni d’interès etnològic

Pàgina 104

El castell de Sant Esteve de la Fosca serà restaurat

Pàgina 107

Els ponts d’una petita ciutat

Jordi Frigola i Arpa

Pàgina 109

Els Àngels, una escola especial al 2011

Teresa Díez Roca

Pàgina 111

Cent anys del cementiri de Romanyà de la Selva

Glòria Jara Albertí

Pàgina 112

Joan Fuster, un artista integral i una gran persona

Joan Badia-Homs

Pàgina 114

Rosa Maria Bober, artista i decoradora

Luciano Vergara

Pàgina 116

La gastronomia marinera, un patrimoni a estudiar

Alfons Garrido

Pàgina 121

Antoni Vila Casas guanya el Timó d’Or 2011

Pàgina 122

Animals de companyia

Elena Valero Conde

Pàgina 123

S’ha celebrat la XXI edició dels premis Gla d’Or

Pàgina 125

Aplec de Santa Coloma de Fitor 2011

Joan Botey

Pàgina 127

Propostes per gaudir i conèixer l’Empordà: “El camí de l’aigua” de Begur

Sandra Bisbe Lluís

Pàgina 130          Protagonistes

Pàgina 136          Els llibres

 

 

 

   
   

Subscripció  

  Subscriu-te a la revista clicant aquí

   

Baix Empordà Digital  

   

Rebre informació  

   

Noticies  

Gran ambient a l’Aplec de Santa Coloma de Fitor 2018

Llegiu-ne més...

Una àmplia delegació de joves de Rheda-Wiedenbrück visita aquesta setmana la ciutat agermanada de Palamós

Es tracta d'una seixantena de joves de 15 a 18 anys d’aquesta ciutat alemanya, que son membres del club de bàsquet DJK-Rheda i l’Associació Amics de Palamós.

Llegiu-ne més...

Torroella de Montgrí-l'Estartit-Illes Medes, novament escollida com a exemple de destinació turística sostenible a Europa

Llegiu-ne més...

Sant Antoni estrena la primera edición del Concurs de Teatre Amateur Arturo Mundet

Llegiu-ne més...

30 nous llits hidràulics per a Palamós Gent Gran

S’ha signat  un conveni de col·laboració entre l’Obra Social ”la Caixa” i Serveis de Salut Integrats Baix Empordà.

Llegiu-ne més...

La XII Fira de la Poma d’Ullà canvia de lloc i amb novetats

Llegiu-ne més...

Encesa de la XXVI Carbonera de Forallac

Llegiu-ne més...

“Es Niu” torna als restaurants de Palafrugell

Llegiu-ne més...