Per Ramir Lacasa
“…Sant Terme. Tu marques els límits dels pobles i de les ciutats i dels grans regnes: sense tu tots els camps serien motiu de conflicte”
Ovidi: Fasti, 2, 639 iss.
Forallac.- Avui divendres a les vuit del vespre tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Forallac (Carrer de la Unió 3 de Vulpellac) la presentació dels nous números de Revista del Baix Empordà i Empordà Gastronòmic, dedicats a “Les Gavarres, paisatge i cultura” i “La cuina del bolet”, respectivament.
Situat al paratge del mateix nom en un petit istme que tanca la banda oriental de la platja de Castell, a Palamós, el poblat ibèric de la Punta de Castell gaudeix d’un immillorable control visual tant de la costa com de les zones interiors. Descobert l’any 1935 per Lluís Barceló i Bou (1873-1951), conservador de l’arxiu històric de Palamós, i declarat Bé d’Interès Nacional l’any 1996, és un assentament indigeta originari del segle VI aC.; tot i que va ser habitat fins a l’època romana, va tenir el seu moment de màxim esplendor durant els segles IV i IIIaC. Molt menys conegut malgrat trobar-se a menys d’un quilòmetre de distància en direcció a Cala Estreta, però, és l’anomenat hipogeu de Cala Sanià, una cova que possiblement va ser utilitzada com a lloc d’exhumació durant l’època prehistòrica, molt abans de l’establiment del poblat ibèric de Castell.
Redacciò.- Avui divendres a les vuit del vespre tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Forallac (Carrer de la Unió 3 de Vulpellac) la presentació dels nous números de Revista del Baix Empordà i Empordà Gastronòmic, dedicats a “Les Gavarres, paisatge i cultura” i “La cuina del bolet”, respectivament.Llegeix més…
A mitja hora a peu, tant si es ve de Palamós com de Sant Antoni de Calonge o de Calonge, sobre un petit turó al bell mig de la urbanització que duu el seu mateix nom, el menhir i el dolmen de Puig Ses Forques constitueixen un dels conjunts megalítics més importants del Baix Empordà. Malgrat la seva proximitat a les cases –s’hi pot arribar perfectament en cotxe a través de carrers asfaltats, sense haver d’agafar inhòspites pistes de muntanya–, resta encara força desconegut, tot i que el fet que no hi hagi cap cartell a peu de la carretera vella de Calonge que indiqui la seva ubicació possiblement hi tingui alguna cosa a veure. El cas de l’ermita de Sant Daniel és encara pitjor, atrapada des de fa massa temps en un lamentable estat d’abandó.
Pau Roig
Situada a uns 260 metres sobre el nivell del mar, just a sobre de Bell-Lloc, en els primers contraforts de les Gavarres (coordenades geogràfiques 41º50.527’, 2º59.380’), la “Cova d’en Riera” és un dels monuments megalítics més espectaculars i, paradoxalment, menys coneguts del Baix Empordà. Malgrat el seu nom, no es tracta d’una cova ni d’una cavitat que s’endinsa dins la terra, tampoc d’una balma; sembla un dolmen enorme, però en realitat és un paradolmen creat per la partició d’un enorme dom granític: la pedra es va partir en dos i un dels trossos va quedar repenjat en altres roques del seu voltant a uns dos metres sobre el nivell del terra, servint d’aixopluc i refugi per a l’home ja des de temps immemorials.
Pau Roig