Girona (ACN).- El camí que va engegar l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis perquè l’Estat retorni els diners republicans espoliats pel franquisme comença a agafar volada.
Ja hi ha altres consistoris gironins que han decidit seguir-lo, i que també engegaran la via per intentar que es restitueixi el greuge. De moment, es té constància que, passada la Guerra Civil, 31 ajuntaments gironins van entregar diner roig dels seus veïns al Banc d’Espanya, que després es va fer fonedís. En total, segons explica l’historiador Narcís Castells –que ha recopilat els rebuts– serien uns 45 milions de pessetes de l’època, que ara equivaldrien a 625,5 milions d’euros. Precisament, aquest dimecres l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis ha acollit una reunió informativa per explicar els passos a seguir. Hi han assistit alcaldes, regidors i veïns de set pobles. L’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, diu que l’objectiu final és anar a la una i actuar “conjuntament“. “Quants més siguem, més força farem“, subratlla.
A les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura va qualificar de “moneda de l’enemic” tots els bitllets emesos pel bàndol republicà després del juliol del 36 i va obligar a retirar-los. En aquells pobles on no hi havia cap sucursal bancària, van ser els ajuntaments qui van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d’Espanya. A partir d’aquí, els diners es van fer fonedissos, deixant molta gent en la misèria.
Al maig, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis va engegar el camí per reclamar a l’Estat aquest diner roig. Al poble, al 1939 es van entregar gairebé 819.000 pessetes de l’època. Unes 9.000 eren del mateix consistori i la resta les van aportar 134 veïns. L’alcalde, Marc Puigtió, assessorat per l’historiador Narcís Castells i el bufet d’advocats Delso Quintana, va presentar una reclamació adreçada al Consell de Ministres per reclamar el retorn dels diners.
S’espera que la resposta sigui negativa i que, fins i tot, no arribi. Però si passat mig any no s’ha mogut res –el termini expira al novembre– aleshores l’Ajuntament mourà fitxa. Segons explica l’advocat Toni Quintana, si l’Estat rebutja la petició o es manté en “el silenci administratiu“, aleshores l’afer s’elevarà al Suprem. I fins i tot, pot acabar arribant al Tribunal d’Estrasburg.
Més pobles s’interessen
Sigui com sigui, però, més pobles gironins han decidit seguir els passos de Sant Julià de Ramis. I per anar a la una, l’alcalde ha convocat aquest dimecres una reunió a l’Ajuntament. A la trobada hi han assistit alcaldes, regidors i veïns de Camós, Palafrugell, Bellcaire d’Empordà, Sant Miquel de Fluvià, Vilajuïga i Bordils.
L’historiador Narcís Castells, però, ha arribat a recopilar documents que proven que es va confiscar diner roig a 31 municipis gironins. “La majoria són pobles petits, perquè és allà on no hi havia sucursals bancàries“, concreta. En total, l’any 1939, entre tots, aquests ajuntaments van entregar al Banc d’Espanya 45 milions de pessetes republicanes.
Per extrapolar quants diners serien avui dia, Castells es remet a un estudi de la Universitat de Girona (UdG), que calcula que una pesseta republicana avui dia equivaldria a 13,9 euros. És a dir, que en conjunt, la xifra actual pujaria a 625,5 milions d’euros.
De cadascun dels 31 pobles, Castells n’ha fet un llistat que recull tant el número de veïns que van entregar diner roig com la suma total que es va aportar al Banc d’Espanya. De Vilajuïga, per exemple, van ser 152 veïns i 1,42 milions de pessetes de l’època; de Sils, 380 veïns i 2,8 milions. I a Vilademuls, es van arribar a entregar fins a 4,4 milions de pessetes republicanes.
Deixa un comentari