Aquest dissabte 10 de maig de 2025, Sant Feliu de Guíxols realitza un acte de memòria i reconeixement cap als guixolencs deportats als camps nazis i convida la ciutadania a assistir-hi.
Es tracta de resseguir el circuit que s’origina a partir de la col·locació de 10 pedres Stolperstein, situades davant dels habitatges on hi van residir els deportats guixolencs als camps de l’horror. D’aquestes 10 llambordes, 9 ja estan posades, i faltarà per col·locar la desena, que es vol fer a les onze del matí en un acte conjunt públic en companyia de la ciutadania, que podrà veure com es col·loca aquesta darrera, i que serà al carrer de Nou de Garrofer, 57, casa de la família de Francesc Parramón Ponjuan.
ES començarà a les nou del matí al punt de trobada situat al carrer de Dr. Presas, 15 i a partir de les onze hores s’incorporarà a la visita el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.
El conseller també serà a les 12 hores del migdia en el darrer dels actes de dissabte matí, quan es presentarà el llibre de PIlar Francès Els guixolencs deportats als camps nazis, que ha escrit amb la col·laboració d’Àngel Jiménez, Josep Murlà, Jordi Gaitx, Marc Auladell i Silvia Alemany, i que es presentarà a la sala d’actes Abat Panyelles del Monestir.
Els darrers dies s’han estat col·locant les pedres de memòria Stolpersteine, d’homenatge als deportats guixolencs als camps nazis, per poder fer-ne la presentació oficial el proper 10 de maig. Com se sap, Gunter Demnig (Berlín, 1947) és l’artista alemany que va crear el projecte Stolperstein – significa “pedra que fa ensopegar”–. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín el maig de 1996 i estaven dedicades a persones del poble jueu víctimes del nazisme.
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és qui té cura de la col·locació d’aquestes pedres de memòria, en record de persones deportades, víctimes del nacionalsocialisme. Les peces es col·loquen, sempre que sigui possible, davant la darrera residència on la víctima va viure abans de ser deportada. Són blocs de ciment, d’aproximadament 10 x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima. Hi ha més de 82.000 llambordes a tot el món.
Es tracta del projecte de memòria descentralitzat més vast d’Europa. Les llambordes disperses permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.
