Fins i tot a Palafrugell, una població de llarga tradició republicana, es va crear un batalló infantil. El Batalló Infantil de Palafrugell fou una organització creada pel maristes, amb la finalitat d’inocular els minyons el culte a la pàtria i la mentalitat militarista incorporant la instrucció militar a l’escola.
El carrer de Pi i Margall és una via cardinal, es a dir la seva traça segueix la orientació nord-sud que correspon al paral·lel 41º 55’ 51’’. A la fotografia que acompanya l‘article es mostra una via que ja és completament oberta i urbanitzada fins dalt de tot del puig del mas Mascort.
Palafrugell, sent part de l’Empordà, ha estat des de sempre una vila on la volició de les llibertats individuals ha estat majoritària entre la població.
L’11 de desembre de 1413 Joan Carreras i Antoni Cervià, que representen la universitat de Palafrugell, signen un contracte amb l’insigne pintor Lluís Borrassà per a la realització d’un retaule que es destinaria a l’església parroquial de sant Martí.
A finals dels anys seixanta el país es va obrir definitivament al turisme i els que van venir de fora ens aproparen un estil de vida nou, perfectament compatible amb el nostre tarannà, però molt lluny del tipus de vida en blanc i negre que ens havia imposat la dictadura, dirigida a reprimir la diversitat i impedir la lliure voluntat ideològica, cultural i de religió.
Entre les pàgines 722 i 723 d’Historia del Ampurdán de Josep Pella i Forgas hi ha inserida una heliografia o làmina foto-típica on es reprodueix una vista fotogràfica de Palafrugell.
Hi ha, entre els exvots de l’ermita de sant Sebastià, un de rar i suggestiu, tan exòtic i estrany que atreu l’atenció dels visitants. És un objecte llarg, estret i lleugerament corbat que diuen es tracta d’una costella de balena, encara que més aviat sembla un ullal d’elefant.
Esteve Maranges Sastre era un fill obedient, el benjamí d’una família nombrosa. El seu pare, Josep Maranges, un botiguer de l’Escala, li va acordar un matrimoni de conveniència amb la pubilla de la família Pi Vergonyós del veïnat d’Ermedàs de Palafrugell.
Un dia, del qual la memòria ja no guarda el record, va arribar a l’Empordà un estranger; era un personatge trempat i de tracte agradable. Aquell home era belga, petit d’estatura i tan atapeït de carns que quan anava mudat i s’enfundava la jaqueta el seu aspecte s’arrodonia fins assemblar-se a una pilota de platja.
La Maria Prats, del veïnat de la Font de Palafrugell, era una noia jove, sana i forta que va tenir la sort de poder-se col·locar fent de mainadera en casa del negociant Pere Gallart, una persona acomodada de la població veïna de Palamós. Aquella casa era casa bona i la Maria s’hi esforçà dedicant-se en cos i ànima a fer tot el millor que pogués la seva comesa.
El dia 29 del mes de desembre de l’any 1720, que era diumenge, fou celebrada a l’església de sant Martí del Castell de Palafrugell la darrera cerimònia de bateig d’aquell any.
