Ramir Lacasa
Any de bé sia el començat est dia
Ninou és una manera familiar d’anomenar el Cap d’any. És doncs el primer dia de gener.
A la vila del Peix Fregit
A la vila del Peix Fregit: Sant Ramon d’Ermedàs
Ramir Lacasa
El veïnat d’Ermedàs, altrament nomenat Sant Ramon d’Ermedàs pels que diuen que és el seu antic i veritable nom, el conformen algunes cases velles agrupades en un petit nucli semi urbà de forma rectilínia que es va anar formant a banda i banda del camí de Palafrugell, i uns quants masos dispersos per la planura del fèrtil corredor de l’Aubi.
A la vila del Peix Fregit: Les tribulacions d’un ciutadà públicament exemplar
Ramir Lacasa
Durant la regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1840), el govern del moderat Evarist Pérez de Castro va impulsar la Llei d’Ajuntaments, que retallava competències municipals i atorgava al govern el dret de nomenar els alcaldes.
Defensa davant la facció Carlina
Ramir Lacasa
En la tarda del 29 de setembre de 1833 va morir el rei Fernando VII deixant d’hereva al tro a sa filla Isabel II, de poc més de tres anys sota la tutela i regència de la seva dona Maria Cistina de Borbó-Dos Sicílies, amb la quiescència i el suport polític dels lliberals. Només dos dies després de la coronació l’infant Carlos Maria Isidro de Borbó, germà de Fernando VII que estava desterrat a Portugal, llençà el Manifest d’Abrantes amb el qual s’intitulava rei d’Espanya amb el nom de Carlos V. Aquesta reivindicació va provocar l’esclat d’una guerra civil entre els partidaris d’un i altre bàndol, els isabelins o constitucionalistes que comptaven amb el suport de la burgesia, una part de la Cort i la noblesa, i l’exèrcit, i de l’altra part els carlistes que obtingueren el recolzament de l’Església i dels sectors tradicionalistes agraris, i on al Principat de Catalunya la vila de Berga s’erigí en capital carlista.Llegeix més…
A la vila del Peix Fregit: Les lleis de la religió són una invenció dels homes
Ramir Lacasa
El primer dia de març de l’any 1496, va morir de forma natural el mercader Andreu Bruguerol que residia al veïnat del Vilar, una petita barriada situada a ponent del castell i vila de Palafrugell.
A la vila del Peix Fregit: La mort del caporal Emili Corominas Alrich
Ramir Lacasa
De mare palamosina i pare vilamacolumenc, Emili Corominas Alrich va néixer a Palafrugell a les dues de la tarda del diumenge 24 d’abril de 1870; els seu avi Pere Corominas era de Vilatenim i l’àvia, Anna Bordes, de Castelló d’Empúries; els avis materns Josep Anton Alrich i Teresa Miró, eren tots dos de Palamós.
El Cafè Orient
Ramir Lacasa
A principis de l’any 1870 va arribar a la vila Palafrugell un jove matrimoni, la parella procedia de la vila de Lloret de Mar, i eren Joan Farràs Riera i Antònia Vilà Cabañas. Ell tenia 27 anys i era natural de Josa, una petita població de l’Alt Urgell a la província de Lleida, ella, també de 27 anys, era nascuda a Lloret, la població on s’havien conegut, havien festejat i s’havien celebrat el seu enllaç uns dies abans.Llegeix més…
Els Pressupostos Participatius 2021 de Roses recullen 258 propostes ciutadanes
Roses.- El passat diumenge 20 de juny va finalitzar el període de recollida de propostes ciutadanes de la nova convocatòria de Pressupostos Participatius impulsada pel Departament d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Roses.
A la vila del Peix Fregit: Dos carrers en un
Ramir Lacasa
El carrer de Sant Isidre de Palafrugell és singular. Deu aquesta singularitat a la seva perfecta traça que segueix una alineació nord-sud, orientació que si ens hi fixem detingudament tenen també la majoria dels carrers que han esdevingut principals en la nostra població.
A la vila del Peix Fregit: Els casinos de Palafrugell
Ramir Lacasa
Al segle XIX els casinos es van erigir en els centres associatius per excel·lència. Els primers que s’implantaren eren els clubs privats de les elits, institucions exclusives de persones que s’hi afiliaven per a compartir un interès comú, ja fos per raons d’oci, per afinitat política o de posició social.
A la vila del Peix Fregit: El patronat d’obreres de Palafrugell
Ramir Lacasa
La caritat és una qualitat virtuosa que forma part intrínseca de l’ADN cristià i que moltes vegades es confon intencionadament amb la solidaritat, però que resulta insòlita i inclús inapropiada en altres cultures i confessions religioses.
