En temps passats, entre els vius i els difunts la convivència era una cosa molt més propera del que avui ens podem arribar a imaginar. La mort en tota la seva magnificència era per als nostres ancestres una cosa consubstancial a la pròpia vida i era considerada i tractada de forma natural, sense els tabús ni l’obscurantisme amb els que l’han acabat d’encobrir.
Eusebi Domènech Cama va néixer a Mont-ras l’any 1865. Era el fill mitjà de cinc germans, tots ells fills de Jaume Domènech Puig, un jornaler natural de La Batlloria, província de Barcelona i de Margarida Cama Vidal, de Sant Joan de Palamós. La família va estar residint al poble de Mont-ras fins que per motius de feina es traslladà a viure-hi a Palafrugell.
Begur.- Begur i Esclanyà tornaran a sortir al carrer aquest per reclamar la igualtat i la paritat de sexes i per fer visible i posar en valor el paper vital i essencial de la dona en la societat.
L’apotecari del castell de Palafrugell Francesc Roger deixà escrit en un llibre de la botiga la celebració festiva que va tenir lloc a la població de Palafrugell quan, acabada l’obra de Pau Costa, es va col·locar el primer pany d’or en el retaule.
Ramir Lacasa
Era el dimecres 27 d’abril de 1497, la flota de l’almirall mossèn Bernat Vilamarí era atracada a Palamós, que havia estat participant de forma més o menys continuada, en les guerres de Nàpols contra Venècia i contra els barons angevins rebels fins l’any 1496; doncs bé, l’agutzil d’una de les galeres vingué amb cinc companyons, amb ell sis, i setze moros que tenien captius, a fer llenya a l’alzinar que hi havia al prat de Font Morisca.Llegeix més…
Durant la gèlida nit del dimarts 8 de gener de 1822, movent-se en la foscor per no ser vistos, uns desconeguts van abandonar un cistell en el portal de la casa del carrer de la Caritat, on vivia el notari de Palafrugell Mariano Montserrat.
La fonda de La Estrella és un establiment molt antic. Va camí d’acomplir un quart de segle d’existència, i durant el transcurs d’eix temps, han succeït en l’establiment multitud de històries, anècdotes i fets, algun dels quals son coneguts i molts altres que ignorem, s’han perdut en el plecs del temps i no els podrem conèixer mai més. Ningú no els podrà rememorar.
En la segona meitat del segle XIX l’entramat viari de Palafrugell era el resultat de segles de creixement urbà espontani, sense organitzar, on era la propietat i no el bé comú la que determinava el resultat urbanístic, exceptuant algunes intervencions puntuals que es limitaven a rectificar l’alineació d’algun carrer existent, actuant sobre les parcel·les que eren buides de qualsevol edificació.
Seria pels vols de la mitja nit del dilluns 22 de febrer de 1903, quan el comerciant Josep Girbau tornava al seu domicili; aquell havia sigut un dia de treball intens i anhelava el poder estirar-se en el llit a descansar.
Ramir Lacasa
Palafrugell .- A Palafrugell hi ha dos carrers que porten el mot Cases en el nom, un és el de Quatre Cases i l’altre el de Cases Noves. El carrer de les Quatre Cases és molt antic, era un primitiu vial de trajectòria curta, local, interna i segura, que comunicava el centre de la vila amb el proper veïnat de la Caritat, constituït per uns quants masos dispersos i hortes que s’arrengleraven a redós de la petita riera que menava dels turons del nord de la població.Llegeix més…
El vent s’ha convertit en un destorb per a la gent, però en el passat era útil, era l’únic motor amb el qual es comptava per a moure els molins, les barques i els vaixells de vela.
