Ramir Lacasa
Palafrugell, sent part de l’Empordà, ha estat des de sempre una vila on la volició de les llibertats individuals ha estat majoritària entre la població.
A la vila del Peix Fregit: La protesta
A la vila del Peix Fregit
A la vila del Peix Fregit: L’escut de Palafrugell
Ramir Lacasa
L’11 de desembre de 1413 Joan Carreras i Antoni Cervià, que representen la universitat de Palafrugell, signen un contracte amb l’insigne pintor Lluís Borrassà per a la realització d’un retaule que es destinaria a l’església parroquial de sant Martí.
A la vila del Peix Fregit: “La Gruta”
Ramir Lacasa
A finals dels anys seixanta el país es va obrir definitivament al turisme i els que van venir de fora ens aproparen un estil de vida nou, perfectament compatible amb el nostre tarannà, però molt lluny del tipus de vida en blanc i negre que ens havia imposat la dictadura, dirigida a reprimir la diversitat i impedir la lliure voluntat ideològica, cultural i de religió.
A la vila del Peix Fregit: Tres imatges de Palafrugell
Ramir Lacasa
Entre les pàgines 722 i 723 d’Historia del Ampurdán de Josep Pella i Forgas hi ha inserida una heliografia o làmina foto-típica on es reprodueix una vista fotogràfica de Palafrugell.
A la vila del Peix Fregit: L’exvot
Ramir Lacasa
Hi ha, entre els exvots de l’ermita de sant Sebastià, un de rar i suggestiu, tan exòtic i estrany que atreu l’atenció dels visitants. És un objecte llarg, estret i lleugerament corbat que diuen es tracta d’una costella de balena, encara que més aviat sembla un ullal d’elefant.
A la vila del Peix Fregit: Josep Maranges i Pi
Ramir Lacasa
Esteve Maranges Sastre era un fill obedient, el benjamí d’una família nombrosa. El seu pare, Josep Maranges, un botiguer de l’Escala, li va acordar un matrimoni de conveniència amb la pubilla de la família Pi Vergonyós del veïnat d’Ermedàs de Palafrugell.
A la vila del Peix Fregit: “Mussiú Jan”
Ramir Lacasa
Un dia, del qual la memòria ja no guarda el record, va arribar a l’Empordà un estranger; era un personatge trempat i de tracte agradable. Aquell home era belga, petit d’estatura i tan atapeït de carns que quan anava mudat i s’enfundava la jaqueta el seu aspecte s’arrodonia fins assemblar-se a una pilota de platja.
A la vila del Peix Fregit: La morberia
Ramir Lacasa
La Maria Prats, del veïnat de la Font de Palafrugell, era una noia jove, sana i forta que va tenir la sort de poder-se col·locar fent de mainadera en casa del negociant Pere Gallart, una persona acomodada de la població veïna de Palamós. Aquella casa era casa bona i la Maria s’hi esforçà dedicant-se en cos i ànima a fer tot el millor que pogués la seva comesa.
A la vila del Peix Fregit: Pere Pau Bou, que va donar nom a la placeta
Ramir Lacasa
El dia 29 del mes de desembre de l’any 1720, que era diumenge, fou celebrada a l’església de sant Martí del Castell de Palafrugell la darrera cerimònia de bateig d’aquell any.
A la vila del Peix Fregit: La casa dels Grius
Ramir Lacasa
“Guarda’t dels grius, gossos de Zeus sense lladruc, de poderoses dents…”
No un, sinó dos grius guarden un habitatge unifamiliar que hi ha al carrer de Pi i Margall de Palafrugell. La casa està en el número 46 del carrer i té les dues estàtues situades al capdamunt de la façana, sobre la teulada. Ajagudes còmodament en una situació estratègica d’alerta, una a cada costat en sengles acroteris angulars.
A la vila del Peix Fregit: El primer taper de Palafrugell
Ramir Lacasa
Als primers artesans del suro a casa nostra els anomenàvem “tapiers”. En aquells moments tan primerencs del segle XVIII no es coneixia una altra paraula per a anomenar-los, i dir-los així ens va anar bé durant un cert temps.
