Ramir Lacasa
Palafrugell .- A Palafrugell hi ha dos carrers que porten el mot Cases en el nom, un és el de Quatre Cases i l’altre el de Cases Noves. El carrer de les Quatre Cases és molt antic, era un primitiu vial de trajectòria curta, local, interna i segura, que comunicava el centre de la vila amb el proper veïnat de la Caritat, constituït per uns quants masos dispersos i hortes que s’arrengleraven a redós de la petita riera que menava dels turons del nord de la població.Llegeix més…
El vent s’ha convertit en un destorb per a la gent, però en el passat era útil, era l’únic motor amb el qual es comptava per a moure els molins, les barques i els vaixells de vela.
És aquest un carrer que es va començar a formar durant el primer quart del segle XIX, a iniciativa d’una parcel·lació urbanística privada a voltes sense la intervenció de l’ajuntament, com era de costum fer en temps de la Catalunya rural del nou-cents.
Quan fou negra nit, aquell dilluns a 24 dies de desembre de 1584, el prevere Joan Ballia, sagristà de l’església de Sant Martí, es mogué procurant no fer-se visible passant pels carres més solitaris dirigint-se a la petita església de la població.
Any de bé sia el començat est dia
Ninou és una manera familiar d’anomenar el Cap d’any. És doncs el primer dia de gener.
Ramir Lacasa
El veïnat d’Ermedàs, altrament nomenat Sant Ramon d’Ermedàs pels que diuen que és el seu antic i veritable nom, el conformen algunes cases velles agrupades en un petit nucli semi urbà de forma rectilínia que es va anar formant a banda i banda del camí de Palafrugell, i uns quants masos dispersos per la planura del fèrtil corredor de l’Aubi.
Durant la regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1840), el govern del moderat Evarist Pérez de Castro va impulsar la Llei d’Ajuntaments, que retallava competències municipals i atorgava al govern el dret de nomenar els alcaldes.
Ramir Lacasa
En la tarda del 29 de setembre de 1833 va morir el rei Fernando VII deixant d’hereva al tro a sa filla Isabel II, de poc més de tres anys sota la tutela i regència de la seva dona Maria Cistina de Borbó-Dos Sicílies, amb la quiescència i el suport polític dels lliberals. Només dos dies després de la coronació l’infant Carlos Maria Isidro de Borbó, germà de Fernando VII que estava desterrat a Portugal, llençà el Manifest d’Abrantes amb el qual s’intitulava rei d’Espanya amb el nom de Carlos V. Aquesta reivindicació va provocar l’esclat d’una guerra civil entre els partidaris d’un i altre bàndol, els isabelins o constitucionalistes que comptaven amb el suport de la burgesia, una part de la Cort i la noblesa, i l’exèrcit, i de l’altra part els carlistes que obtingueren el recolzament de l’Església i dels sectors tradicionalistes agraris, i on al Principat de Catalunya la vila de Berga s’erigí en capital carlista.Llegeix més…
El primer dia de març de l’any 1496, va morir de forma natural el mercader Andreu Bruguerol que residia al veïnat del Vilar, una petita barriada situada a ponent del castell i vila de Palafrugell.
De mare palamosina i pare vilamacolumenc, Emili Corominas Alrich va néixer a Palafrugell a les dues de la tarda del diumenge 24 d’abril de 1870; els seu avi Pere Corominas era de Vilatenim i l’àvia, Anna Bordes, de Castelló d’Empúries; els avis materns Josep Anton Alrich i Teresa Miró, eren tots dos de Palamós.
Ramir Lacasa
A principis de l’any 1870 va arribar a la vila Palafrugell un jove matrimoni, la parella procedia de la vila de Lloret de Mar, i eren Joan Farràs Riera i Antònia Vilà Cabañas. Ell tenia 27 anys i era natural de Josa, una petita població de l’Alt Urgell a la província de Lleida, ella, també de 27 anys, era nascuda a Lloret, la població on s’havien conegut, havien festejat i s’havien celebrat el seu enllaç uns dies abans.Llegeix més…
