La 30ª edició del Fòrum del Patrimoni Marítim de la Mediterrània s’ha inaugurat aquest dimecres al matí i ho ha fet amb la reivindicació dels museus marítims com a espais útils per a l’educació, així com la voluntat de fer créixer l’interès pels mars i oceans.
Organitzat de manera conjunta pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala, reunirà fins aquest dissabte a una setantena de professionals procedents de nombrosos països, la majoria dels quals de la riba del Mediterrani. L’acte d’inauguració i les ponències que han tingut lloc durant la primera jornada han servit, entre d’altres aspectes, per subratllar la necessitat de superar l’actual “ceguesa marítima” per part de la societat, existent des de fa temps malgrat que la meitat de la població del planeta resideix en les franges terrestres a menys de 100 quilòmetres del litoral. L’educació de qualitat ha estat el fil conductor del dia, que ha comptat amb la presentació de projectes impulsats per museus marítims enfocats en aquest àmbit.
Enric Garcia Domingo, director del Museu Marítim de Barcelona, ha estat l’encarregat d’iniciar el programa del 30è Fòrum de l’Associació dels Museus Marítims de la Mediterrània (AMMM) i durant el seu discurs ha destacat que els ecosistemes marins són “fonamentals en molts aspectes”, com per exemple la regulació del clima. També ha animat els responsables i treballadors dels museus, participants o no del Fòrum, a “obrir la mirada més enllà del simple escenari en què es navegava i pescava” per incidir en una visió més ecològica i en les seves implicacions directes, com és el cas del desgel, que pot afavorir la pujada del nivell del mar i alhora obrir noves rutes comercials de navegació al cercle polar Àrtic.
Educació de qualitat i intercanvi d’experiències
El pilar de la primera jornada ha estat l’educació de qualitat, pel que bona part de les ponències del dia han servit per donar a conèixer projectes que han estat impulsats per diferents museus de la Mediterrània. Un d’ells ha estat a càrrec del Museu de la Pesca de Palamós. A partir d’un vaixell elèctric impulsat amb energia solar, la seva responsable, Gloria Ñaco, ha destacat que la intenció és anar més enllà del discurs etnològic i patrimonial sobre l’ofici de la pesca. Ha dit que se’n farà “una eina educativa transversal” amb la voluntat “d’ensenyar el mar des del propi mar”. Serà també un primer exemple de navegació descarbonitzada, davant la resta d’embarcacions comercials o recreatives propulsades amb combustibles fòssils. El vaixell, finançat per l’Ajuntament de Palamós i també els fons europeus Next Generation de l’Agència Catalana de Turisme, es troba actualment en construcció, encara que ja està en marxa un projecte per impulsar activitats pedagògiques amb docents de centres educatius del Baix Empordà.
L’activitat del dia ha permès que els ponents participants, procedents de diferents països europeus, hagin compartit idees i projectes. Franco Cossutta, del Museu Pesquer de Trieste a Itàlia, ha enumerat diversos exemples de vaixells verds, aquells que no són propulsats amb combustibles fòssils. Els museus croats de les ciutats d’Split i Rijeka han mostrat als assistents els resultats d’experiències educatives viscudes a dins i també a fora del museu. Branka Teklic, d’Split, ha explicat que les experiències d’educació informal, com ara tallers i activitats pràctiques, permeten “reconnectar els joves amb el mar”, un vincle que s’havia afeblit darrerament. Però considera que l’assignatura pendent és el públic adult amb l’objectiu d’un “aprenentatge permanent”. A Rijeka, Tea Perinici ha fet un balanç positiu de les experiències amb alumnes de primària i secundària en la construcció d’embarcacions tradicionals de fusta, una activitat que està en marxa des de l’any 2017 i per la qual ja han començat a interessar-se’n els alumnes de Formació Professional.
S’han presentat les experiències immersives amb realitat virtual o augmentada per visitar el patrimoni cultural submergit al mar Adriàtic com un recurs complementari per estalviar impactes ambientals, ja que no té la necessitat de sortir a navegar ni de dur a terme cap tipus d’immersió subaquàtica. Aquesta és una solució similar a la que s’ha adoptat a l’illa italiana de Pianosa, a la mar tirrena. Lloc tradicional de desterrament o empresonaments, el tancament de l’activitat penitenciària a finals del segle XX va obrir el pas a les visites públiques, amb un aforament diari restrictiu de només 250 persones. S’estan digitalitzat els arxius existents i s’han enllestit models amb cartografia i imatges en tres dimensions que faciliten consultes o visites virtuals de la zona.
Acte inaugural, ponències i visites dels assistents
En l’acte d’inauguració, l’alcalde amfitrió, Carles Motas, ha lloat la “contribució entre institucions i ciutats”, mentre que la vicerectora de Territori de la Universitat de Girona, Sílvia Llach, ha recordat que la institució fa anys que coopera amb tres de les seves 53 càtedres que té distribuïdes pel territori al museu guixolenc, el de l’Alfolí de la Sal de l’Escala i el de la Pesca de Palamós. Joaquim Borràs, director de Patrimoni Cultural de la Generalitat, ha reivindicat “la identitat i història compartida com a pobles mediterranis” de tots els participants. El regidor de Patrimoni de l’Escala, Roger Guinart, ha posat en valor la tasca del Fòrum i els museus “per enfortir vincles entre les ribes de la Mediterrània“.
Les ponències del dia han donat pas a diverses visites per parts dels assistents al patrimoni marítim històric de Sant Feliu de Guíxols, com ara l’edifici del Salvament de Nàufrags, una instal·lació pionera aixecada a finals del segle XIX dalt del turó del Fortim i en la qual es conserva utillatge i un bot restaurat gràcies al suport del Museu Marítim de Barcelona. La programació es reprendrà demà, també al Monestir, amb una segona jornada centrada en la salut i la sostenibilitat.
Sobre l’AMMM
L’Associació dels Museus Marítims de la Mediterrània és una entitat que reuneix museus marítims, institucions gestores de patrimoni i entitats culturals que actuen en l’àmbit del patrimoni marítim de la riba d’aquest mar. Hi estan representats 12 països de l’àrea de la Mediterrània: Algèria, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Gibraltar (Regne Unit), Grècia, Itàlia, Malta, Portugal, Principat de Mònaco i Turquia. Un dels pilars de l’associació és la celebració, cada any, del Fòrum de Patrimoni Marítim. L’organitzen museus que pertanyen a l’associació amb l’objectiu d’intercanviar i debatre sobre el progrés de la gestió i la salvaguarda del patrimoni cultural a la Mediterrània.
Els membres de l’AMMM treballen, entre d’altres finalitats, per preservar la història i la cultura marítima i que la seva interpretació s’ajusti als estàndards professionals de qualitat; per promoure la investigació en temes relacionats amb el patrimoni i la història del mar i vetllar-ne per la seva preservació; per fomentar la cooperació entre institucions en la recerca, la sensibilització i la conservació; per promoure la difusió dels museus marítims i les seves accions, i per motivar una legislació que afavoreixi la consecució d’aquests objectius. Al mateix temps, actua com a consell assessor del Congrés Internacional de Museus Marítims (ICMM), del Consell Internacional de Museus (ICOM) i de la UNESCO.
