El divendres 3 d’octubre es va anunciar als mitjans de comunicació el traspàs d’Anna Maria Saludes i Amat i que havia tingut lloc a Santa Cristina. Minuts després del comunicat diversos mitjans de comunicació i enciclopèdies en línia varen fer ressò de la notícia, no del tot certa, ja que l’Anna Maria Saludes, docent i traductora de l’obra de Mercè Rodoreda, va viure fins als 86 anys a S’Agaró tot i estar molt vinculada amb Romanyà de la Selva.
Anna Maria Saludes, filla de pares republicans, va néixer a l’any 1939 a l’exili, a l’Hospital de Baiona, (França). El seu pare, Ernest Saludes, havia treballat en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i la seva mare, Susina Amat, havia sigut secretària de la secció del Butlletí del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i se la recorda com a pintora, pedagoga i una de les grans amigues de l’escriptora Mercè Rodoreda. Anna Maria Saludes va tornar a Catalunya quan només tenia 2 anys. La seva infantesa va estar influenciada pels llibres i les obres d’art. Anys després es va llicenciar en llengües romàniques i “el dia que van garrotar Puig Antich”, a l’any 1974, va anar a viure a Itàlia. Primer a Nàpols, on va treballar a la universitat com a professora de castellà i més tard va ensenyar llengua i literatura catalana a universitats de Florència i Pisa.
Per mitjà de la seva mare, Anna Maria Saludes va tenir l’oportunitat de conèixer a Mercè Rodoreda i d’admirar-la. En una entrevista, Anna Maria Saludes va explicar: “Rodoreda era una persona molt simpàtica i cordial. Quan la vaig conèixer no li vaig donar importància, venia a casa a saludar els meus pares. Però després vaig començar a llegir les seves novel·les, li preguntava coses i en parlàvem. Era encantadora, tenia ganes de veure-la perquè amb ella sempre reies molt“. A partir d’aquesta coneixença, durant els 40 anys que Anna Maria Saludes va viure a Itàlia va combinar la docència amb la traducció, a l’italià, de gran part de l’obra de Rodoreda. Va traduir Aloma (1987), La plaça del Diamant (1990), Mirall trencat (1992) i Quanta, quanta guerra (1994), així com els contes Semblava de seda (1986) i Paràlisi (1992) i l’obra de teatre El parc de les magnòlies (1987). Al 2010 va prologar i curar les Cartes a Mercè Rodoreda d’Armand Obiols, publicades al mateix any sota el segell de la Fundació La Mirada. També havia treballat en la publicació de les cartes entre les amigues Mercè Rodoreda, Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia. Anna Maria Saludes, que va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també va traduir a l’italià la Doctrina pueril de Ramon Llull (2003) juntament amb Anna Baggiani i les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit (1990).
La darrera etapa de la vida d‘Anna Maria Saludes va estar molt vinculada amb Romanyà de la Selva, principalment. Havia participat en el Club de Lectura de la biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina i el diumenge 8 d’octubre de 2023 va participar en la tertúlia “Vincles de Mercè Rodoreda” que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina va organitzar, a Romanyà, per celebrar l’aniversari de naixement de l’escriptora Mercè Rodoreda, el 10 d’octubre de 1908. A la primera part de l’acte Núria Bazaga, especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, del projecte “Clàssics catalans a les vostres biblioteques” del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits, va entrevistar a Anna Mª Saludes. I a continuació Anna Maria Saludes va compartir tertúlia amb Carme Arnau, historiadora de la literatura catalana, crítica literària i doctorada amb una tesi sobre Mercè Rodoreda; Giuseppe Grilli, lingüista, estudiós de la literatura italiana, especialitzat en catalanística i hispanística i Miquel Martín, escriptor català que admira a l’escriptora i reconeix que la seva obra està influenciada per la lectura que ha fet de Mercè Rodoreda. Tots quatre van coincidir que s’havia escrit molt sobre el personatge de Mercè Rodoreda i no sempre s’havia dit la veritat.
De ben segur que l’Anna Maria Saludes i Amat seguirà compartint vivències, parlant de literatura i de Romanyà de la Selva amb la seva mare, Susina, i la Mercè Rodoreda en el més enllà. Descansa en pau!
