L’Ajuntament de Forallac presentarà el dissabte 7 de març (11 hores / Sala d’actes de la Casa de la Vila) el llibre Violant de Biure. La veritable història de la dama del castell de Vulpellac.
La publicació, impulsada pel consistori amb el suport en l’edició de Publicacions Permanyer, neix amb la voluntat de restituir la memòria d’una dona que durant segles ha quedat atrapada entre el silenci dels documents i el pes d’una llegenda tràgica.
La recerca, elaborada per la historiadora Imma Puig Aleu, reconstrueix amb rigor la trajectòria de Violant de Biure i la situa en el seu context històric, allunyant-la dels relats que n’havien desdibuixat la figura. L’acte s’emmarca en la programació del 8M, Dia Internacional de les Dones, i reforça el compromís municipal amb la visibilització de les dones en la història i en l’espai públic.
L’alcalde de Forallac, Josep Sala, obrirà l’acte, i l’autora oferirà una conferència per apropar els assistents a la figura de Violant de Biure i als resultats de la investigació.
Entre la llegenda i la realitat
El conjunt format pel castell-palau i l’església de Sant Julià i Santa Basilissa constitueix l’eix del nucli medieval de Vulpellac, declarat BCIN. El castell, construït al segle XIII i reformat al XVI per Miquel Sarriera, conserva una inscripció que ha alimentat durant segles una llegenda fosca: “Ego sum pecavi – Miquel Sarriera – 1533” (Jo soc el que vaig pecar). Segons el relat popular, el senyor hauria fet emparedar viva la seva primera esposa, Violant de Biure, en un atac de gelosia, acusant-la injustament d’adulteri. La veracitat d’aquesta història, però, mai no havia estat contrastada, i llegendes similars es troben en altres indrets del país.
Olga Galceran, regidora de Cultura i d’Igualtat, explica que la iniciativa neix de la voluntat municipal d’aprofundir en el coneixement de la història local i completar el relat medieval de Vulpellac amb totes les seves veus. “Si el nomenclàtor del poble recorda Miquel de Sarriera, un personatge indeslligable de la llegenda, volíem saber qui va ser la seva primera esposa i què hi havia de cert en allò que s’explica, no des del reduccionisme ni la tradició oral, sinó des de la historiografia”, assenyala. Galceran subratlla que Violant de Biure ha estat durant segles una figura diluïda entre el silenci documental i el relat tràgic, sense que fins ara s’hagués dut a terme una recerca rigorosa que en contrastés la història.
El llibre, obra d’Imma Puig Aleu –llicenciada en Història i especialitzada en història medieval–, és fruit d’un treball exhaustiu de recerca en fonts notarials i documentació conservada a l’Arxiu Històric de Girona. Amb una sòlida trajectòria com a investigadora i arxivera, l’autora aporta una mirada rigorosa però alhora divulgativa, que permet al lector endinsar-se en el context social, polític i familiar de la Girona del segle XVI. L’obra no és una novel·la, sinó una publicació accessible i ben documentada que reconstrueix la biografia de Violant de Biure, analitza el paper de les dones nobles en les senyories rurals i examina fins a quin punt la llegenda té base històrica o respon a una construcció posterior.
Compromís amb la igualtat
La presentació del llibre forma part dels actes del 8M i reforça l’aposta del municipi per visibilitzar les dones també en l’àmbit de la memòria històrica.
L’Ajuntament de Forallac està plenament compromès amb la igualtat de gènere i la lluita contra la violència masclista. El consistori treballa per fer efectiva la igualtat entre dones i homes, prevenir i erradicar les diferents violències contra les dones i eliminar qualsevol forma de discriminació per raó de sexe, origen racial, identitat de gènere, edat, discapacitat o qualsevol altra condició personal o social.
Al llarg de l’any es duen a terme campanyes i activitats de prevenció, sensibilització i intervenció, especialment en dates assenyalades com el 8M, Dia Internacional de les Dones, o el 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones.
Des del govern municipal es treballa diàriament integrant la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, amb l’objectiu d’avançar cap a una societat més equitativa i justa. La recuperació de la figura de Violant de Biure és, en aquest sentit, també un exercici de memòria i de justícia històrica.
