La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha participat aquest divendres a la cloenda de l’Any Garreta en un acte al Monestir de Sant Feliu de Guíxols en el qual ha posat en valor la seva figura i la seva obra.
La consellera ha assegurat que la commemoració ha servit per consolidar “Juli Garreta com una figura clau de la música catalana”. “Ens ha donat l’oportunitat de continuar reivindicant la seva contribució a la transformació de la sardana en una obra musical d’alt nivell, així com a la projecció de la cobla com una formació de prestigi, respectada dins i fora de casa nostra”, ha afegit.
La consellera Hernández també ha recordat que el seu llegat continua “ben viu, interpretat i sentit arreu” i ha agraït la tasca de totes les persones i entitats implicades en l’Any Garreta per difondre la seva obra i reivindicar-lo.
Per la seva banda, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, considera “satisfactòria i intensa” tota la feina que s’ha realitzat en l’any Garreta per part de totes les persones implicades, entitats i les institucions que hi han participat. Tal com ha expressat “la figura de Juli Garreta, com a referent musical arreu, és encara més coneguda gràcies a totes les accions que s’han realitzat al llarg del darrer any, i això és un mèrit col·lectiu que s’ha de posar en relleu“. Motas ha volgut agrair la implicació de tothom, amb una menció especial al comissari com a figura unificadora, per la seva tasca i visió de conjunt, amb incidència i implicació en l’àmbit musical, educatiu, artístic, social, entre molts altres, junt amb la tasca divulgativa d’excepció que s’ha portat a terme.
A l’acte de cloenda també hi ha intervingut Carol Duran, directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural; Joaquim Rabaseda, comissari de l’any Garreta; i el musicòleg Joan Gay.
Any Garreta
Al llarg del 2025 i 2026, la commemoració de la Generalitat de l’Any dedicat a Juli Garreta ha inclòs un conjunt d’actes i iniciatives per reivindicar i difondre la seva figura i obra amb motiu dels cent cinquanta anys del seu naixement i els 100 de la seva mort.
El nom de Juli Garreta va íntimament entrellaçat amb el de les sardanes. Entre 1897 i 1920 en va escriure més de seixanta, la gran majoria abans de 1908. És reconegut per introduir procediments simfònics i desenvolupar un llenguatge original a través de la cobla, dotant-la d’ambició artística. A més d’aquesta tasca de renovació de la sardana, va desenvolupar també una important producció simfònica, de cambra i vocal.
El comissionat de l’Any Garreta ha estat a càrrec del musicòleg i professor universitari Joaquim Rabaseda i Matas. Doctor en música i professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Rabaseda té una llarga trajectòria de recerca i difusió de l’obra de Juli Garreta, inclosa la catalogació i actualització del catàleg de la seva música.
La commemoració ha comptat amb una programació especial de concerts, amb una presència reforçada de la seva música en auditoris, festivals i sales de concert d’arreu del país. El Palau de la Música Catalana li ha dedicat sis concerts durant la temporada. A més, s’ha programat el cicle de taules rodones “Converses a la rebotiga de Juli Garreta”.
També s’ha dut a terme una tasca de recuperació i difusió del seu repertori, tant simfònic com de cambra, vocal i per a cobla, per anar més enllà de la seva faceta com a compositor de sardanes. Així mateix, s’ha fet valdre el seu llegat documental, facilitant l’accés al seu catàleg i partitures.
Entre altres accions educatives, s’ha publicat un llibre infantil per apropar la seva vida i obra als més petits i la incorporació de la seva música als estudis musicals previs al grau superior. Destacar també, d’entre el conjunt d’accions, la producció de l’exposició “Currículum Garreta”. Es tracta d’un recull sobre la vida i trajectòria del compositor empordanès.
