SOS Costa Brava s’ha fixat deu prioritats “per seguir de prop” aquest 2026, pel risc que suposen sobre diversos espais naturals del litoral gironí.
Es tracta de projectes urbanístics, però també modificacions de planejament, sentències pendents d’execució o revisions de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que afecten zones que l’entitat considera que tenen “risc per al territori“, ja que s’impulsen sobre sòls fràgils, sectors forestals, espais dunars o zones inundables. En aquest sentit, SOS Costa Brava torna a demanar una “revisió profunda” del model urbanístic de la Costa Brava i una moratòria real sobre el creixement en àrees sensibles, per impedir que es reactivin “edificabilitats heretades de dècades anteriors“.
El primer projecte sobre el qual l’entitat estarà pendent és el dels Jardins de Sa Riera Living de Begur que continua encallat als jutjats, amb múltiples informes i peritatges contradictoris. SOS Costa Brava qüestiona que els terrenys es puguin considerar sòl urbà i assenyala diverses irregularitats, com pendents extrems o falta d’un estudi paisatgístic. Aquest projecte, assenyala l’entitat, pot suposar “un precedent important per a futures urbanitzacions“.
El segon focus per SOS Costa Brava és la revisió del POUM de Begur, que guarda relació amb el primer punt. L’entitat ha deixat clar que presentarà al·legacions quan sigui el moment, atès que la proposta manté sectors amb pendents extrems, zones forestals classificades com a urbanitzables i un potencial de creixement heretat dels anys vuitanta. Un altre POUM que preocupa a l’associació és el de Cadaqués perquè planteja urbanitzar fins a 54 hectàrees i permetre 755 nous habitatges “en un municipi ja molt tensionat i ambientalment fràgil“. SOS Costa Brava ja ha anunciat que presentarà al·legacions.
Una situació similar a aquesta és la del POUM de Calonge, en concret per al sector del Collet, que segons l’entitat, augmenta el nombre d’habitatges i el sostre edificable, malgrat ser una àrea amb risc d’inundació i un paper clau com a connector natural. SOS Costa Brava assegura que, en cas de tirar endavant, comportarà la construcció de 486 nous habitatges, incrementant el planejament vigent amb 119 habitatges més amb relació als 367 ja previstos.
A Llançà l’entitat assenyala dos projectes, el Super Fener i PE2 Roses, com a exemples d’un “planejament obsolet i d’una pressió urbanística incompatible amb el litoral nord“. En el cas del Super Fener, SOS Costa Brava hi ha interposat un recurs contenciós i alerta que el sector, situat prop del Parc Natural del Cap de Creus, “no pot assumir una nova urbanització“. En relació amb el PE2 Roses, l’entitat creu que podria generar un continu urbà entre Llançà i el Port de la Selva en un espai que el Pla Director Urbanístic obligava a preservar.
També a Llançà, l’entitat està pendent de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va admetre a tràmit el recurs contenciós interposat per SOS Costa Brava i la IAEDEN contra el PMU de la Farella, que preveu cinc blocs plurifamiliars amb 62 habitatges i possibles usos hotelers a primera línia de mar, en plena darrera pineda litoral de Llançà.
El setè aspecte que preocupa SOS Costa Brava és a la Selva, en concret a Lloret de Mar. L’entitat denuncia que la modificació del POUM que pretén urbanitzar Mont Lloret permetria construir 662 habitatges en un vessant de 52 hectàrees íntegrament forestals, amb pendents superiors al 20% en gairebé tot el sector. SOS Costa Brava i SOS Lloret alerten que el projecte incompleix el Pla Director del Litoral, vulnera la Llei Forestal i no disposa d’avaluació ambiental ni d’estudis hidrològics.
A Port de la Selva, la plataforma adverteix que la modificació del POUM per urbanitzar Cap de Bol i S’Arenella “vulnera les directrius de paisatge del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines” que ordenen evitar la creació d’un continu urbà a la façana costanera de Llançà a Port de la Selva, ja que preveu setze xalets a Cap de Bol i 24 més a s’Arnella. Aquesta actuació urbanística, juntament amb la de Roses 2 de Llançà, “malmetrà la primera línia de mar encara prou conservada“, considera l’entitat.
Les dues últimes prioritats són al litoral del Baix Empordà. En concret, una és el camí de ronda de Cap Roig que, assegura SOS Costa Brava, presenta “mancances greus“, com, per exemple, que no analitza alternatives, no incorpora estudis d’impacte ni d’integració paisatgística i no compleix els requisits per actuar en sòl no urbanitzable. SOS Costa Brava i les entitats locals denuncien que el document esquiva l’obligació d’enderrocar els murs il·legals del xalet del Golfet, tal com marca una sentència ferma.
Finalment, l’entitat ecologista assenyala el nou POUM de Pals com una altra preocupació, ja que “continua plantejant creixements urbanístics molt superiors a les necessitats reals del municipi i afecta sòls inundables, connectors ecològics i hàbitats d’interès comunitari, especialment a la platja de Pals, als àmbits de Rodors, Interpals i el PAU dels Jonquers“.
