El Teatre-Museu Dalí de Figueres recupera onze obres de la seva col·lecció permanent i les presenta contextualitzades en la dècada dels setanta, un període en què l’artista treballa intensament en la creació del futur Teatre-Museu.
Es tracta d’una etapa marcada per la investigació i l’experimentació envers diversos recursos òptics, amb l’objectiu d’explorar noves maneres d’entendre i representar la realitat.
Les onze peces que reflecteixen aquesta inquietud científica i creativa inclouen vuit pintures –dues d’elles estereoscòpiques (pintures dobles)–, un dibuix, una anamorfosi, la gravació d’un holograma i sis fotografies. A partir de dimarts 24 de març i durant un mínim de dos anys, es podran veure a la Sala de les Lògies, l’espai on fins ara s’havia exposat La Madona de Portlligat.
L’obra de Salvador Dalí es caracteritza, ja des dels anys vint, per la presència d’imatges enigmàtiques que alteren la percepció de la realitat i desperten significats ocults a l’espectador. La dècada dels seixanta resulta especialment prolífica en experiments amb il·lusions òptiques, una recerca que no es presenta de manera puntual, sinó que esdevé una constant en la seva obra.
Amb la finalitat de provocar aquesta percepció singular del món sensible, Dalí combina i adapta la seva tècnica pictòrica als avenços científics i tecnològics més rellevants del seu temps. A través de diversos mètodes i sistemes com la doble imatge, l’estereoscòpia, l’holografia, representa simultàniament la realitat externa i la interna, que poden coincidir o no amb qui l’observa, però que desencadenen un conjunt d’associacions psíquiques capaces de submergir-lo plenament en el discurs artístic del pintor.
