El 19 de maig de 1962, quan s’iniciaven les obres d’urbanització de Serra-Sol,Miquel Oliva, Lluís Esteva i Joan Sanz van realitzar les primeres excavacions a unjaciment totalment oblidat. Els treballs arqueològics varen continuar al 26 d’agost de 1963 i al 27 de desembre de 1965.
Després d’un impàs en el temps, a l’any 1999 Francesc Aicart, Josep Mª Nolla i Jordi Sagrera els van reprendre. A l’abril del 2007 es van continuar amb un conveni de col·laboració amb la Universitat de Girona i un any després, Aicart, Nolla i Lluís Palahí varen escriure el llibre L’església Vella de Santa Cristina d’Aro. Del monument tardoantic a l’església medieval. Tot i que a l’any 2021 l’empresa Àtics va recuperar i consolidar els vestigis del jaciment arqueològic, no va ser fins a finals del 2024 quan l’àrea de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Santa Cristina va contractar a l’empresa Can Mansana S.L. per consolidar i museïtzar el conjunt arqueològica partir d’una subvenció de la Diputació de Girona.
Després de documentar 25 tombes excavades en anteriors projeccions i de detectar-ne d’altres es va tancar la campanya amb un total de 45 tombes descobertes que corresponen entre l’època alt medieval i tardoantiga. Aquesta necròpolis evidencia la importància d’estar a prop de la santedat, fet pel qual s’enterraven molt a tocar del temple i fins i tot, ocasionalment, en el seu interior. A les cotes superiors del cementiri hi ha diverses estructures en caixa de pedres, algunes conserven les lloses de coberta. Els components àcids del terreny… comporta que alguns dels esquelets es trobin en un estat de conservació deplorable o fins i tot s’ha trobat una unitat funerària sense cap resta òssia. Tot i així es van trobar esquelets complets, en connexió anatòmica, amb certes posicions forçades (especialment en la intenció de sobreelevar el cap i en la proximitat de les extremitats superiors), on s’observaven petits desplaçaments ossis compatibles amb un procés d’esqueletització en espai buit.
Segons els primers indicis es relaciona el ritual funerari amb la inhumació i seguint el ritual cristià, és a dir, amb el vot de pobresa, sense aixovar ni cap pertinença per anar al més enllà, tan sols amb el sudari com a embolcall i en alguna tomba s’hi ha trobat restes de ceràmica. Els cossos estan disposats en posició canònica, d’E-O, és a dir, el cap situat a ponent i mirant a llevant. Probablement, per les restes òssies trobades, i pel moviment de terres tot fa pensar que les tombes es reutilitzaven després d’arreglar el continent funerari. També les excavacions van permetre descobrir que la necròpolis estava formada per la superposició de tombes. Hi ha zones en que s’han trobat fins a cinc nivells físics de tombes. És a dir, unes estaven per sobre de les altres. Les que es troben més amunt estan més ben conservades que les dels estrats inferiors. A la vegada el tipus de tomba també varia, les més recents eren caixes rectangulars però a mesura que s’ha anat excavant en profunditat les unitats funeràries passen de ser rectangulars a ovalades, antropomorfes o simples, sense cap construcció. Una de les tombes que conserva la llosa que fa de coberta evidencia que a les cotes superiors s’hi va realitzar la inhumació d’un infant mentre que a sota es va descobrir un esquelet adult en connexió anatòmica i les restes òssies d’un altre individu en posició secundària als seus peus. El fet d’haver trobat un forn, a sota de dues tombes, posa de manifest l’existència d’un hàbitat proper i que els terrenys on s’hi va crear el cementiri havia sigut utilitzat a la vida diària dels habitants com a estructura domèstica i/o preindustrial.
A començament d’aquest any l’empresa Can Mansana S.L. va iniciar la seva segona campanya d’excavacions a la necròpolis de l’església paleocristiana. Encara que l’objectiu d’aquesta segona fase era la de començar a museïtzar el jaciment, durant els dos mesos que han perdurat els treballs s’ha donat continuïtat a les excavacions de la primera fase. És a dir, a més de consolidar les tombes ja excavades i de retirar els morters de l’edifici de l’antiga església per tal de poder recuperar l’aspecte original, s’ha continuat excavant la necròpolis medieval i ja es comptabilitzen fins a 73 unitats funeràries. El passat 1 de març es va realitzar una jornada de portes obertes en la que l’Esther Medina, directora de l’empresa Can Mansana S.L., va exposar, a la cinquantena de persones assistents, el jaciment i les troballes de les darrers setmanes. En una de les tombes excavades s’hi van localitzar restes de la fusta que feia de coberta. En una altra tomba s’hi va trobar una agulla de cap que probablement formava part del sudari de l’època medieval. Una altra troballa sorprenent va ser la d’una fossa limitada per pedres i en el seu interior hi havia l’esquelet sense crani d’una dona i l’esquelet d’un nen o nena d’uns 5-7 anys. El fet que el braç dret de la mare estigués a sobre del cap de l’infant fa pensar que es tractava d’una inhumació simultània.
L’església paleocristiana o també coneguda com l’església vella, i la seva necròpolis és un vestigi bastant inèdit i excepcional ja que pocs mausoleus es van convertir en esglésies. És evident que cada excavació aporta noves dades per explicar de manera més precisa però el fet que no hi hagi documentació escrita fa que encara restin enigmes per seguir excavant i per descobrir el motiu pel qual es va deixar aquest lloc sagrat i es va construir l’actual església a uns 300m.
En aquesta segona fase s’han iniciat els treballs que comportaran, en les properes campanyes, museïtzar tot el conjunt arqueològic. Per una banda, per conservar i protegir el jaciment del pas del temps i de les condicions climàtiques, que es va començar a excavar amb uns criteris molt diferents als actuals, i per altra banda donar a conèixer als veïns de Santa Cristina d’Aro i als visitants la història de l’edat antiga i medieval de casa nostra. També es preveu que en el futur es continuï excavant la necròpolis fins a poder-la limitar.
El projecte, que s’emmarca en les directrius establertes en el Pla Director de Patrimoni de Santa Cristina d’Aro 2023-2027,destaca pel seu alt valor històric i patrimonial, i representa un pas decisiu per posar en valor el patrimoni cultural del municipi amb la voluntat de fer-lo accessible a tots els públics.
