Els científics alerten que els boscos marins retrocedeixen i demanen col·laboració per fer-ne seguiment a través de la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar, que impulsa el projecte “Boscos Marins”, coordinat per investigadores de la UdG i el CSIC.
En les últimes dècades s’ha documentat una regressió significativa. Al Mediterrani, en els últims 50 anys s’han perdut o degradat fins al 80% dels boscos d’algues. En el nord-oest peninsular (litoral nord-atlàntic i cantàbric), han desaparegut en més de la meitat de les localitats estudiades en els últims 25 anys. Aquestes dades, segons els investigadors, confirmen un clar retrocés dels boscos d’algues en les costes espanyoles.
Els boscos marins són uns hàbitats formats per grans algues estructurals, com les laminariales a l’Atlàntic i el Cantàbric o les del gènere Cystoseira al Mediterrani. Es tracta d’autèntics “boscos sota l’aigua” que, igual que els terrestres, ofereixen refugi, aliment i estructura a una gran diversitat d’espècies. A més, protegeixen la costa, capturen carboni, oxigenen l’aigua i reforcen la resiliència dels ecosistemes marins.
“El seu futur, però, està en risc. Les pressions d’origen humà, entre elles el canvi climàtic, estan alterant la seva distribució i conservació: l’augment de la temperatura de la mar desplaça les espècies cap a latituds més fredes o amb profunditat més alta; la contaminació, la destrucció d’hàbitats, les espècies invasores o la sobrepesca també contribueixen a la seva deterioració i fins i tot a la seva pèrdua“, asseguren.
Davant aquest escenari, Observadores del Mar fa una crida a la ciutadania a aportar informació sobre els boscos marins d’algues que complementi l’obtinguda pels equips científics i contribueixi a la conservació i recuperació d’aquests ecosistemes. A través de la plataforma, qualsevol persona pot informar sobre la seva presència, realitzar observacions puntuals o fer seguiment d’un mateix “bosc“. “La primavera, quan aconsegueixen el seu màxim desenvolupament i són més visibles, ofereix una oportunitat especialment favorable per a realitzar aquestes observacions“, afirmen.
“Els boscos marins són tan importants com els terrestres: refugis de vida, motors de productivitat i aliats essencials enfront del canvi climàtic. La implicació ciutadana és crucial per a avançar en el coneixement de la seva distribució i les amenaces que posen en perill la seva subsistència“, explica la investigadora de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) i una de les coordinadores científiques del projecte, Lara Arroyo.
“Les observacions que aportin bussejadors i altres persones que realitzen activitats en el mar seran validades pel personal científic. Aquestes dades complementaran la informació que obtenim amb els nostres propis equips i ens permetran disposar de dades més robustes per als nostres treballs de recerca, orientats a la conservació“, afegeix la investigadora de l’IEA-UdG i del CEAB-CSIC de Blanes i una de les coordinadores del projecte, Sònia de Caralt.
“Boscos Marins” està coordinat per investigadores de la Universitat de Girona (IEAUdG) i del CEAB-CSIC en el marc del projecte FECYT ‘Una mar de boscos’ i CAMBIOMED, així com per investigadores de l’IEO-CSIC, la Universitat del País Basc i la Universitat de la Corunya.
Pel que fa a la plataforma Observadors del Mar està coordinada per diversos centres de recerca marina del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC): Institut de Ciències de la Mar (ICM), Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), Sistema d’Observació Costanera de les Balears (SOCIB) i Institut de Recerques Marines (IIM). A més, és sòcia del projecte LIFE INTEMARES, forma part de OCEAN+ i col·labora amb la Fundació Marilles a Balears i RedPromar a Canàries.
