Des del 8 de maig fins al 12 de juny, la Casa Blasco (Jardins del Monestir) acull una exposició comissariada per Cocu Associació Cultural, on podreu descobrir el talent dels centres educatius.
És una exposició col·lectiva amb obres de l’escola l’Estació, l’escola Ardenya, l’escola Gaziel, l’escola Mossèn Baldiri Reixach, la Fundació Cor de Maria-Sant Josep CFA, i els instituts Sant Feliu de Guíxols i Sant Elm. Estarà oberta fins al 12 de juny.
Les hores de visita són de dilluns a dissabte de 10 a 14 i divendres i dissabte de 17 a 19.30 hores.
Contingut de l’exposició
El curs 2025-2026 als Tallers d’Història s’ha estudiat l’època medieval, és a dir, l’etapa que transcorre des del segle IX fins al segle XV.
S’ha explicat com va néixer la vila medieval de Sant Feliu de Guíxols arran de la fundació del Monestir, en el marc del sistema feudal. Durant el curs s’ha tractat la història de l’edifici del Monestir, tot indicant les diferents fases constructives. Alhora, es va explicar la importància estratègica de Sant Feliu en l’expansió catalana per la Mediterrània. Un altre dels temes explicats a l’alumnat va ser com es van començar a organitzar les poblacions amb unes assemblees de veïns que ben aviat es van anomenar Universitats, al s. XIII. L’objectiu era defensar els drets col·lectius, sobretot davant dels senyors feudals. Les Universitats van sorgir arreu de Catalunya i són el precedent dels actuals ajuntaments.
Posteriorment els alumnes van veure com la vila es va desenvolupar i com es va organitzar durant aquests segles: quants habitants hi havia, com vivien i quins eren els seus oficis, especialment els relacionats amb el mar.
També van fer referència als constants conflictes entre la Vila i el Monestir, que arriben a un punt de gran tensió al segle XIV, quan Sant Feliu esdevé vila reial per evitar el poder del monestir. Un segle en què es produïren revoltes i conflictes, fins a l’esclat de la guerra dels Remences, ja al segle XV. Malgrat totes aquestes circumstàncies la vila era pròspera. Es va remarcar el caràcter emprenedor i aventurer dels guixolencs que es manifesa en les seves principals activitats, que eren el comerç i la navegació. La capacitat d’organització col·lectiva és la que fa néixer i configurar la vila (muralles, mercat i subministres, hospital, etc.), així com la cerca de justícia social i l’oposició als senyors feudals, com la resiliència dels guixolencs davant les adversitats.
