L’avanç del futur Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL) inicia aquest divendres el seu període d’informació pública amb la publicació al DOGC, perquè la ciutadania interessada pugui presentar observacions, propostes de millora i altres al·legacions durant un mes.
Paral·lelament, s’han efectuat consultes sobre aquest document als 91 ajuntaments del litoral català i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Així mateix, s’ha preguntat a ajuntaments, altres administracions i entitats del territori quin ha de ser l’abast i el grau d’especificació del futur estudi ambiental estratègic del PPOL, que n’avaluarà la repercussió ambiental. Per respondre a aquesta qüestió, també s’ha publicat el document inicial estratègic del Pla, que analitza els seus impactes potencials.
El document publicat enuncia els principals reptes i problemes que afecten el litoral català i que fan necessari elaborar aquest Pla. Descriu què és el PPOL, a quin territori s’aplica i quins objectius generals i propòsits persegueix, presentant les eines que utilitzarà el Pla per a definir mesures concretes per a la protecció i ordenació del litoral. Finalment, analitza què podria passar si no s’apliquen noves mesures i proposa diferents visions de futur per al litoral.
“Per primer cop, tindrem un instrument per a una gestió integrada de tota la franja litoral”, incloses les aigües territorials, les platges i la primera línia de costa terrestre, ha valorat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque sobre el PPOL. També “abordarà la gestió del litoral des de múltiples fronts, com ara els diversos usos i activitats, els reptes d’adaptació de la nostra costa al canvi climàtic o la regeneració d’ecosistemes i de paisatges costaners”, ha resumit la consellera. Serà un instrument innovador perquè “posarà en comú tot el que fem a la costa, ens permetrà passar de decisions fragmentades a una direcció compartida” i “serà el full de ruta per al litoral català fins l’any 2100” acordat entre tots els agents que hi intervenen, ha dit Paneque.
Procés participatiu en marxa fins a finals d’any
D’altra banda, continua en marxa el procés de participació ciutadana que va començar el mes de febrer i que s’allargarà fins al novembre. La intenció del procés participatiu és “explicar tant a ajuntaments, entitats ambientals, institucions de recerca i agents econòmics i socials com a la ciutadania en què consistirà aquest nou instrument”, ha explicat la consellera Paneque. Igualment, serveix per “escoltar i recollir totes les aportacions que es puguin fer per enriquir la seva redacció”. Tots els informes de resultats del procés i el seu calendari es poden consultar al portal participa.gencat.cat.
Per tant, aquest procés és una oportunitat per complementar els tràmits d’informació pública i consulta, en què la ciutadania i les organitzacions poden fer arribar les seves aportacions de manera individual. Permet conèixer el Pla de primera mà, compartir opinions i debatre’n les propostes per construir una visió més rica i compartida. Aquest intercanvi d’idees ajuda a arribar a conclusions i propostes que sovint no apareixen quan cadascú participa pel seu compte.
D’entrada, per tal de donar a conèixer l’esquema bàsic del PPOL i fomentar una primera diagnosi compartida sobre els seus objectius, els reptes, la situació actual del litoral i els escenaris de futur desitjats, durant el mes de març es van dur a terme deu tallers presencials, dos a cada vegueria litoral.
A continuació d’aquestes sessions, el mes de maig es van organitzar cinc nous tallers territorials, un per vegueria, en els quals es van debatre quins criteris han de prevaldre a l’hora de prioritzar i compatibilitzar les actuacions al litoral en el marc del PPOL atenent els seus impactes funcionals, paisatgístics, d’usos, de mobilitat…
Els mesos de setembre i octubre es preveu dur a terme nous tallers territorials per abordar, específicament, la construcció de rutes d’adaptació al canvi climàtic adaptades a la realitat de cada àmbit costaner, que es complementaran amb tallers temàtics amb persones expertes de cada sector.
El procés participatiu finalitzarà el pròxim mes de novembre amb la presentació dels resultats i conclusions a cadascuna de les vegueries litorals, que els hauran de validar.
Les aportacions rebudes tant durant el procés de participació ciutadana com durant la informació pública i les consultes serviran per concretar una primera proposta d’actuacions i escenaris de cap a on ha d’evolucionar la costa catalana, que es recolliran en el document del PPOL que es preveu aprovar inicialment el 2027. La voluntat és aprovar el Pla definitivament el 2028. Un cop aprovat i en vigor, el PPOL s’haurà de revisar passats deu anys, tot i que la intenció és actualitzar-lo de manera continuada per tal que empari una gestió adaptativa de la costa fins l’any 2100.
Els cinc objectius a abordar
Un cop aprovat, el PPOL comportarà determinacions que poden afectar a 70 municipis costaners i a 21 municipis interiors, i abastarà tota la longitud de costa catalana, amb un àmbit terrestre format pel domini públic maritimoterrestre emergit (platges, penya-segats, llacunes litorals, trams fluvials afectats per les marees…) i la seva zona d’influència (aproximadament, el primer quilòmetre de costa terrestre), i un àmbit marí que abasta les aigües interiors i el mar territorial (un mínim de 22,2 quilòmetres mar endins).
Aquest primer document del PPOL que ara s’exposa identifica cinc objectius generals que haurà d’abordar el Pla al llarg de la seva redacció:
Reduir progressivament els riscos naturals i antròpics del litoral.
Recuperar la geomorfologia, els ecosistemes i els paisatges costaners.
Compatibilitzar l’impuls de l’activitat econòmica, social i cultural del litoral i del medi marí amb la conservació del medi natural i la reducció dels riscos costaners.
Fer més efectiva, transparent i participativa la governança del litoral.
Assegurar la generació, la disponibilitat i la difusió del coneixement científic i tècnic.
La consellera Paneque ha explicat que del procés de debat i participació pública amb administracions, entitats i ciutadania “en sortiran diversos escenaris de futur que resumiran cap a on, de manera acordada, volem que evolucioni cadascun dels àmbits costaners del litoral català”.
