Aquest divendres, 17 de juliol, a les 19:30 hores, la ceramista franco-argentina Agustina Garrigou presenta “Llengua de sal” a l’espai La Peixera del Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà.
Una mostra que forma part del cicle d’exposicions temporals comissariat per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal, i que es podrà visitar fins al diumenge 4 d’octubre.
Agustina Garrigou (Buenos Aires, 1985) està formada en Disseny Industrial i va iniciar el seu recorregut en el món de la ceràmica l’any 2010. Posteriorment, l’any 2013 es va traslladar a Barcelona, on resideix actualment, moment en el qual va decidir dedicar-se plenament a la pràctica artística, desenvolupant un llenguatge visual propi basat en l’experimentació formal.
Des de llavors, la ceramista ha participat en nombrosos esdeveniments com fires i biennals especialitzades, amb presència en galeries i esdeveniments celebrats a ciutats d’arreu com Hong Kong, París i Londres. Entre els esdeveniments en les que ha participat destaca la Cluj International Ceramics Biennale (Romania), el Salón Anual Internacional de Arte Cerámico de Argentina o la Biennal de Ceràmica d’Esplugues Angelina Alòs. A més, ha realitzat exposicions individuals a Madrid i Barcelona, i l’any 2019 va desenvolupar una residència artística a Guldagergaard, a Dinamarca.
La seva trajectòria artística ha estat profundament influïda per la seva vinculació familiar amb la natura i el paisatge, especialment a través de la figura del seu pare, geòleg, que li va transmetre una mirada atenta cap als materials i als processos que configuren el territori.
Les obres sorgides de l’estudi d’Agustina Garrigou es caracteritzen per una investigació constant de textures, colors i formes orgàniques. Inspirant-se en estructures presents a la natura, com superfícies coral·lines, formacions minerals o relleus geològics, l’artista crea peces que evoquen paisatges imaginaris i desperten noves formes de percebre l’entorn.
A “Llengua de sal” ens proposa una immersió en un territori situat entre la realitat i la ficció, un espai de transició que habita entre la superfície visible i els estrats de l’escorça terrestre. L’exposició es planteja com una mena d’arqueologia del futur i les seves peces conformen un paisatge de geologies futures, poblat per formes orgàniques i ambigües, textures erosionades i minerals irreconeixibles que semblen emergir d’un temps encara per venir.
L’artista imagina vestigis de mons possibles, creant escultures que no reprodueixen la natura, sinó que la reinventen i la transformen. Cada peça convida l’espectador a observar amb deteniment, deixar-se portar per la matèria i descobrir un paisatge que fins ara només existia en la seva ment.
