Santa Cristina plora la mort de Josep Llensa

El passat diumenge 16 d’agost els cristinencs i cristinenques ens vam despertar amb una trista notícia. El dia abans, al vespre, en Josep Llensa ens va deixar.

Josep Llensa i Rocosa va néixer a l’any 1945 a Sant Feliu de Guíxols però des de ben petit va venir a viure a Santa Cristina. El 3 d’abril de 1979 va guanyar les primeres eleccions municipals democràtiques de Santa Cristina. Va ser l’inici d’una etapa que va durar 40 anys, mitja vida! Josep Llensa va estar al capdavant de la política municipal durant els mandats de 1979-1987, 1991-1995 i 2011-2015. Les dues primeres legislatures 1979-1983 i 1983-1987 les va guanyar per majoria absoluta amb Convergència i Unió (CiU). La tercera (1991-1995) també la va guanyar per majoria absoluta però sota les sigles del PSC i la darrera va tornar a guanyar, però sense majoria, amb CiU. Josep Llensa, a part de ser alcalde també va ser regidor a l’oposició i conseller comarcal del Baix Empordà. I a l’any 2019 va decidir plegar de la política municipal.
Després d’estar 40 anys al servei del municipi de Santa Cristina d’Aro vaig trobar oportú fer-li una entrevista per a l’Àncora. Quan li vaig preguntar què el va portar a presentar-se a les primeres eleccions democràtiques em va respondre el següent: “Després d’haver-me casat amb la Maria i més tard amb l’Antònia, creia que estava en deute amb el poble i que el podia ajudar anant a les llistes de CiU. Com que ningú volia ser alcaldable vam decidir fer unes votacions i que l’ordre de la llista fos a partir del nombre de vots que tenia cadascú. Vaig guanyar per un vot a en Jordi Casadellà”. 11 Dies després d’haver guanyat les eleccions, Josep Llensa i el seu equip que el recolzava van prendre possessió dels respectius càrrecs i ja es van posar a treballar de valent: “Amb només 3 mesos a l’Ajuntament vam fer la llar d’infants perquè la mainada no hagués d’anar a Platja d’Aro o a Sant Feliu”. Però això no va ser tot perquè el pas següent va ser rehabilitar l’edifici que havia sigut l’escola de nens des del segle XIX, la casa del mestre i l’ajuntament i convertir-lo en la Casa de Cultura. A la planta baixa gent de Santa Cristina es prestava voluntària a organitzar activitats i tallers diversos per a la mainada, principalment. També va ser l’espai on s’hi van organitzar les  primeres festes de Carnaval, les primeres exposicions de flors, etc. i a la planta pis la biblioteca. Recordo que va ser inaugurada, una tarda de divendres del mes d’abril de 1983 pel President de la Generalitat Jordi Pujol. En Josep va explicar a l’entrevista: “Una part de la planta-pis de l’edifici on vam fer la biblioteca ja estava enfonsada i el dia que hi vam anar es va enfonsar una altra part. Sort que vaig poder agafar en Miquel Font per l’americana! D’aquesta manera els nens quan sortien de l’escola tenien un lloc per anar a fer els deures,… Vam comprar El Cortijo i els terrenys del voltant per fer-hi la zona esportiva”. El Cortijo, que també estava en un estat lamentable, el van rehabilitar com a sala de festes per fer-hi el ball de Carnaval, amb orquestra, al dissabte a la nit i el festival de la mainada amb pinyata, etc. l’endemà; la Festa de la Germandat, el primer de maig; els balls i espectacles de revista amb actrius com La Moños, Regina Do Santos, Mari Carmen y sus Muñecos… de la Festa Major així com moltes altres activitats: la festa dels Quintos, desfilades de models de la colla de Carnaval Els Caganers Alegres, la festa de santa Llúcia d’Els Merlots, etc. També va ampliar l’escola perquè la mainada, amb només 8 anys, no hagués de desplaçar-se fins a la Comarcal de Castell d’Aro; l’estructura del que ara és l’ajuntament, la policia local, el CAP, etc.

Tal com s’ha publicat aquests dies pels mitjans de comunicació, les xarxes socials i es va fer palès al dia del seu funeral, Josep Llensa va dotar el municipi d’equipaments bàsics que fa 50 anys endarrere Santa Cristina no tenia i feia que hagués de dependre dels municipis de l’entorn. Però també va ser el responsable d’engegar grans esdeveniments com la Mostra de Tastets de Cuina Casolana, la Festa de la Tercera Edat,… algunes d’elles encara es porten a terme. I és que en Llensa sabia que “la gent gran és la que t’ho agraeix més”. Per això també “organitzàvem un cap de setmana a Mallorca per a la gent gran que vivia al poble, que hi havia nascut,… N’hi havia que no havien viatjat mai. Hi anava l’alcalde, el metge, el practicant i un representant del CREC”.
També cal ressaltar que en el transcurs d’aquestes quatre dècades va tenir l’oportunitat de ser l’alcalde i gran amic de personatges coneguts internacionalment com l’escriptora Mercè Rodoreda, el llavors President del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, l’escriptor Josep Mª Espinàs, el polític Ramon Trias Fargas, etc.
És cert que va cometre errors greus però de cap manera per beneficiar-se ell sinó que tal vegada perquè tants anys en el poder no afavoreix. Però li hem d’agrair que va estar al servei del municipi les 24 hores dels 365 dies. No li importava si era una dia feiner o si jugava el Barça. “Treballava a la FECSA i portava l’alcaldia. La família quedava en darrer terme”. Va ser un alcalde de carrer i gens amic de la burocràcia. A qualsevol hora i dia li podies comunicar un problema i l’endemà mateix ja t’ho solucionava. Era un gran coneixedor de totes les xarxes de serveis que té el municipi i tenia la capacitat d’avançar-se si estava previst un temporal, un aiguat, etc. En tot moment va ser un polític local amb un projecte de municipi sòlid, fet pel qual li va comportar importants problemes ja que en Llensa tant va ser capaç de dir NO a un veí com a qualsevol polític de les altes esferes. En cap moment el partidisme ni l’amiguisme van passar per sobre dels seus ideals. Quan deia NO, era NO, malgrat que ell mateix en quedés malparat. I és que per en Llensa ser alcalde volia dir “estar al servei de la gent, atendre les necessitats i solucionar-les. Quan una família perdia un familiar en accident de trànsit, jo els hi donava la notícia en comptes de la policia. Vol dir dedicar-se a la gent del poble encara que no et voti. (…) Que tingui una dedicació complerta, que faci coses pel bé del poble i per millorar les mancances que tingui la gent. Que estimi molt el poble i que tingui esperit de servei sense desitjar res a canvi”.
El diumenge 16 d’agost, a l’Espai Ridaura tot ple de gent en motiu de la gala lírica Retrobem la sarsuela, l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Noemí Pasquina, i amb la participació de Laura Brasó, soprano i els germans Vicenç, tenor i Manel Esteve, baríton, respectivament li van dedicar un bis, a petició de la regidora de Cultura, Tina Gorina. L’endemà, el poble es va bolcar per donar-li l’últim adéu, amb la bandera de Santa Cristina sobre el fèretre i amb honors però sense grandiloqüències, perquè els cristinencs i cristinenques tenim molt present el que va fer per Santa Cristina d’Aro. Descansa en pau Josep!