El dissabte 26 de setembre els Amics de La Casa Màgica van inaugurar el 14è cicle de conferències amb l’Àngel Guirado, Doctor en Psicologia i Director de l’Observatori de les altes capacitats a la UNED, per tractar de la pandèmia tecnològica: “Com afecten les xarxes socials al benestar de les persones”. Un tema de rabiosa actualitat.
El Dr. Àngel Guirado va començar la conferència explicant que segons OCDE, OMS, Salut,… un 40-50% dels nens de fins a 5 anys utilitzaven el mòbil dels seus pares. Actualment reconeix que el percentatge ha baixat una mica gràcies a la pedagogia que s’ha començat a fer. Pel que fa a l’adquisició d’un mòbil propi,fins als 10 anys, el percentatge és d’un 20-25%, de 10 a 12 anys ja arriba al 30% i a Secundària, de 12 a 14-15 anys,supera al 85%. I en quant al nombre d’hores que l’utilitzen,als 16 anys és d‘una mitjana de 5 hores tot i que pot arribar a les 8 hores en el cap de setmana, tenint en compte que a mesura que van creixent el percentatge també es va elevant.
Segons el Dr. Guirado la societat actual és ingènua perquè té una visió de la informació massa optimista. Hi ha agents maliciosos que fan que les tecnologies siguin cada vegada més sofisticades i creïn dependència, aporten informació de poder, sembla que siguin gratuïtes però en realitat no hi ha cap aplicació gratuïta,… Una característica de les xarxes socials és la complexitat ja que només es veu una part de la veritat de la informació que arriba i la societat ha d’aprendre a saber distingir si el que veu té valor o no.
La conferència va continuar explicant la universalitat d’Internet, a l’any 2010, ha comportat un problema de comunicació. És habitual veure a les places, bars, etc. joves asseguts un al costat de l’altre, callats, mirant el mòbil i és que els grups d’adolescents que formen part de col·lectius vulnerables també tenen dispositius igual que els que tenen diners però a diferència dels primers, aquests, accedeixen a aplicacions no recomanades. Davant de l’addicció que pateixen molts adolescents i que en moltes ocasions han derivat a agredir als seus progenitors,ha generat una greu preocupació a tots els estaments oficials, des del Parlament d’Europa al departament de Salut passant per la Generalitat de Catalunya.
El Dr. Guirado va parlar d’addicció quan es perd el control perquè es té la necessitat d’estar sempre amb el dispositiu però també quan interfereix en la vida quotidiana, quan hi ha incomoditat en desconnectar, quan hi ha persistència malgrat les conseqüències negatives,… L’addicció genera un bucle que busca la “recompensa social” a través d’interaccions i comporta el síndrome d’abstinència, dependència i tolerància. L’addicció per als dispositius crea els mateixos efectes que la drogodependència, fet pel qual ja es comença a entendre com un problema de salut. I és que el cervell queda atrapat pels algoritmes que aprenen quins temes generen més interès, gràcies al sistema de recompenses basat en l’anticipació i que el cervell aprèn que sempre pot aparèixer alguna cosa interessant. Tant és així que en les dues últimes dècades el cervell dels adolescents ha canviat en connectivitat, en la informació i en el (des)control. A dia d’avui els joves no saben destriar la informació que és veritat de la que no ho és i s’ha passat del control que els pares feien als seus fills preguntant a on anaven, amb qui,… a despreocupar-se del què fan i veuen,els seus fills que són nadius digitals, en els dispositius.
A causa d’aquesta pandèmia tecnològica els cervells dels adolescents pateixen efectes neurològics que tenen a veure amb la configuració del cervell ja que a l’adolescència el cervell encara no està del tot desenvolupat. També pateixen efectes psicològics: el no control de conductes genera descontentament, intents de suïcidis.. Els efectes emocionals comporten malestar, efectes de dependència, tolerància i síndrome d’abstinència. També hi ha efectes socials i físics ja que no fan esport i per contrapartida guanyen pes així com efectes econòmics ja que els problemes de salut suposen un cost pels ciutadans. I no podem oblidar els efectes cognitius de l’aprenentatge, sobretot a l’ESO. L’alumne mentre és a classe té el pensament en el que està passant a fora de l’aula, en el que es trobarà en el dispositiu quan hi pugui accedir, fet pel qual li causa un pensament disruptiu, problemes d’atenció i de concentració. La memòria se’n ressent i aconsegueix aprenentatges fragmentats. La suma de tots aquests efectes causa conseqüències irreversibles al cervell de per vida.
Per tal d’evitar aquests efectes, el Dr. Àngel Guirado va recomanar que els dispositius “no han de ser xumet per calmar perquè ens molesten. Els adults han de donar exemple”. També va donar molta importància a saber si l’adolescent necessita el dispositiu, abans de comprar-lo, o si és empès per la pressió social. També va clarificar que no és recomanable tenir mòbil abans dels 12 anys, i que cal tornar a prendre el paper i el llapis ja que s’activen parts diferents del cervell si s’escriu en llapis o amb l’ordinador. També va apostar per fomentar el joc, l’activitat física, apagar les pantalles una hora abans d’anar a dormir i pactar l’ús diürn que en faran.
La brillant conferència-col·loqui, que va durar gairebé 2 hores i que va ser seguida amb molta atenció per la quarantena i escaig de persones que hi van assistir, es va tancar amb les següents conclusions: Tenint en compte que hem de conviure amb els dispositius, cal que cada persona trobi l’equilibri entre els avantatges que ens aporten, la facilitat en accedir a la informació, amb els punts negatius que tenen.
L’acte es va realitzar a la sala d’exposicions “la Caixa” de Santa Cristina i va tenir la col·laboració i el suport de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, CaixaBank, els Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i La Casa Màgica –col·lecció Xevi.
