La secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, ha inaugurat aquest dimecres la jornada “Impuls de l’economia blava a Europa: estratègies i resultats”, organitzada per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, juntament amb el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA).
La jornada és un espai de trobada i reflexió per conèixer les estratègies, polítiques i iniciatives que diferents territoris europeus estan impulsant per promoure el desenvolupament sostenible de l’economia blava i analitzar-ne l’impacte.
Durant la seva intervenció, Massot ha destacat el paper de l’Estratègia marítima de Catalunya en l’impuls de l’economia blava i ha assenyalat que “tenir l’Estratègia marítima de Catalunya ha contribuït que l’economia blava estigui creixent. Les xifres demostren que va pujant”.
En aquest sentit, ha remarcat la rellevància del sector a Catalunya: “El valor afegit brut de l’economia blava de Catalunya suposa el 3% de l’economia blava de tota Europa, i el 20% respecte Espanya, segons les dades de l’Observatori de l’Economia Blava de la Comissió Europea”.
Una economia que genera 27.947 milions d’euros de negoci
En el marc de la jornada s’han presentat les darreres dades disponibles sobre la dimensió econòmica de l’economia blava a Catalunya i la seva evolució.
L’any 2023, l’economia blava catalana va generar 27.947 milions d’euros de volum de negoci, equivalent al 5,1% de la producció total de Catalunya. El sector va aportar 8.001 milions d’euros de valor afegit brut (VAB), el 2,9% del VAB català, i va generar 185.061 llocs de treball, que representen el 4,8% de l’ocupació total de Catalunya.
L’economia blava catalana va experimentar un creixement sostingut fins al 2019, però la crisi sanitària de 2020 va provocar una davallada significativa de l’activitat. A partir de 2021 es va iniciar una recuperació clara, arribant l’any 2023 als valors de que va culminar el 2023 amb els valors màxims de volum de negoci i VAB, amb 27.947 milions i 8.001 milions d’euros, respectivament. Pel que fa a l’ocupació, l’evolució també és positiva, tot i que encara no s’han recuperat els nivells previs a la crisi.
El turisme marítim i els recursos marins vius, motors de l’economia blava
L’anàlisi dels principals sectors mostra el predomini del turisme marítim, que concentra el 52,3% del volum de negoci generat per l’economia blava catalana l’any 2023.
El segon gran motor és el sector dels recursos marins vius, que inclou la pesca, l’aqüicultura i la transformació i comercialització de productes pesquers. Aquest sector representa el 29,7% del volum de negoci de l’economia blava catalana i constitueix un àmbit estratègic per a la sobirania alimentària i per a la cultura mediterrània de Catalunya.
“Hem verificat que el sector dels recursos marins vius és el segon motor econòmic de l’economia blava a Catalunya, després del turisme, i que en el marc de l’Estratègia marítima treballem per continuar impulsant-lo i afrontar els reptes del sector”, ha afirmat Massot.
Les activitats portuàries tenen també un pes destacat, especialment pel que fa a les inversions.
Més finançament per consolidar el sector
La secretària general ha reivindicat la necessitat de disposar de recursos suficients per continuar desenvolupant l’economia blava i, especialment, per donar suport als sectors de la pesca i l’aqüicultura.
“És important disposar de finançament per impulsar l’economia blava. No ens podem permetre la desaparició del FEMPA ni una retallada del pressupost específic per al sector de la pesca i l’aqüicultura”, ha subratllat.
Altres sectors vinculats a l’economia blava
L’anàlisi catalana també incorpora altres activitats vinculades a l’economia blava que no estan incloses en l’EUBER.
A Catalunya hi ha més de 400 centres d’activitats marítimes registrats, entre els quals hi ha acadèmies nàutiques, centres d’immersió i centres nàutics.
Pel que fa a la pesca marítima recreativa, aquesta activitat va generar l’any 2023 un volum de negoci de 65,4 milions d’euros, distribuït entre les diferents modalitats: pesca des d’embarcació, pesca des de costa i pesca submarina, tant des de terra com des d’embarcació.
La jornada ha reunit representants de la Comissió Europea, administracions públiques, centres de recerca i organismes especialitzats, que han compartit experiències i bones pràctiques sobre planificació, governança i desenvolupament de l’economia blava a escala europea i regional.
La governança participativa
L’economia blava és també una oportunitat per al desenvolupament territorial, especialment per a les comunitats costaneres. En aquest àmbit, a Catalunya tenen un paper molt rellevant els cinc Grups d’Acció Local Pesquer (GALP), que cobreixen el conjunt del litoral català i treballen directament des del territori i per al territori per impulsar projectes d’economia blava, diversificar les economies locals i reforçar la capacitat d’iniciativa de les comunitats costaneres.
La governança participativa i la cogestió dels actors implicats són trets característics de l’Estratègia marítima de Catalunya. En aquest marc, el Consell Català de Cogestió Marítima, amb la participació de 63 agents de l’Administració pública, els sectors econòmics, el món de la recerca, el sector ambiental i la societat civil, constitueix l’espai de governança compartida de la política marítima. El Consell s’organitza en un Ple i quatre comissions sectorials i és l’òrgan competent per aprovar el Pla estratègic dels propers quatre anys.
“És voluntat del Govern que la construcció de les polítiques públiques compti amb la participació i el consens de tots els actors implicats; és la nostra manera de treballar”, ha afirmat la secretària general.
