El Baix Empordà necessita unes 115 places més per equiparar els serveis residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual a la mitjana catalana. És una de les principals conclusions de la diagnosi que ha presentat aquest divendres la Fundació Vimar i que alerta del “dèficit crònic” de recursos que arrossega la comarca.
Actualment, només 1,9% de les persones amb discapacitat intel·lectual disposen d’una plaça residencial finançada, mentre que la mitjana catalana se situa al 6,2%. La dada situa el Baix Empordà “a la cua” de les comarques de Girona i entre les que tenen cobertura més baixa del país. De les 115 places que caldria afegir, unes 75 haurien de ser residencials.
La fundació ha exposat aquestes dades en una trobada amb alcaldes, regidors i representants municipals de la comarca celebrada al CAE La Bòbila de Palafrugell. L’objectiu era compartir una radiografia de la situació dels serveis a la discapacitat i la dependència i abordar els reptes de futur des d’una perspectiva supramunicipal. En aquest sentit, la Fundació Vimar, una entitat sense ànim de lucre que treballa per promoure una societat més inclusiva, ha assenyalat que només set dels 36 municipis del Baix Empordà tenen serveis especialitzats, concentrats principalment al sud i al centre de la comarca. Aquesta distribució deixa el nord del territori desatès i obliga moltes persones a desplaçar-se diàriament per poder accedir als recursos.
La situació preocupa especialment perquè el Baix Empordà té una prevalença de discapacitat intel·lectual superior a la mitjana catalana. Segons dades de l’IDESCAT i del Departament de Drets Socials recollides a l’estudi, a la comarca hi ha unes 16 persones amb discapacitat intel·lectual per cada 1.000 habitants, mentre que al conjunt de Catalunya, la proporció és d’unes 12. En total, el territori té 144.818 habitants, dels quals 12.246 tenen una discapacitat reconeguda.
La diagnosi també posa el focus en l’envelliment de la població i en la pressió creixent sobre els serveis d’atenció a la dependència. Les projeccions d’Idescat apunten que el nombre de persones de 65 anys o més augmentarà un 36% en els pròxims deu anys. A més, les hores d’atenció domiciliària finançades pel Departament de Drets Socials se situen en 243 anuals per cada 100 persones grans, molt per sota de les 617 de mitjana catalana.
Davant d’aquest escenari, la Fundació Vimar considera necessari planificar conjuntament l’ampliació de recursos i garantir que arribin a tots els municipis. Entre les qüestions que ha plantejat als representants de l’administració local hi ha com acostar els serveis als pobles que no en disposen, millorar-ne el transport, afrontar la manca d’habitatge i aprofitar les promocions d’habitatge protegit per incorporar-hi serveis socials.
“Volem compartir una mateixa fotografia de la comarca i saber què veuen des de cada municipi, perquè només si compartim una mateixa imatge podrem establir una estratègia conjunta per afrontar els reptes socials“, ha afirmat el president de la fundació Vimar, Lluís Medir. També ha apuntat especialment a l’envelliment de la població i de les famílies cuidadores, així com a la manca d’habitatge i de places residencials.
La fundació també està pendent de la nova llei de dependència, que hauria de permetre ampliar les partides pressupostàries destinades a aquests serveis i contribuir a corregir els desequilibris detectats.
