Per Mònica López García (Grup de Natura Sterna)
El garrofer és un arbre perennifoli que pertany a la família de les lleguminoses. Pot arribar a fer entre 5 i 10 metres d’alçada. La capçada és ample i arrodonida. Les branques, allargades, poden tocar quasi a terra. El tronc és gruixut i irregular, amb l’escorça llisa. Les fulles són compostes i van dels 5 als 10 folíols, en nombre parell, que es mantenen de color verd durant tot l’any.
Les seves arrels són molt profundes i poden captar l’aigua subterrània fent que sigui un arbre molt resistent a grans sequeres. Les flors del garrofer, que no tenen pètals, no són gaire vistoses i neixen directament del tronc; són de tres tipus, masculines amb 5 estams, femenines amb un sol pistil i hermafrodites que combinen els dos elements anteriors. Al garrofer li agrada i necessita viure en terrenys àrids i càlids, ja que no aguanta les temperatures sota cero i per això viu a molts llocs de la conca mediterrània. Diuen que, el garrofer ha de viure a prop del mar.
El seu fruit és la garrofa, que té forma de beina i fa uns 10-20cm. És de color verd quan es tendre i de color marró fosc, quasi negre, quan és madura. Dins d’aquesta beina es troben les llavors, anomenades garrofins, amb forma oval i aplanada, d’un color marró preciós. A cada beina podem trobar entre 10 i 20 garrofins.
La polpa de la garrofa que recobreix les llavors té un gust dolç i encara es consumeix a països com Egipte i Síria. En èpoques de penúria i pobresa la gent les consumia davant la mancança d’altres aliments. Actualment es donen per menjar als animals.
De les garrofes es fa una farina molt energètica que conté entre 40% i 50% de sucres naturals, un 5% de proteïna i minerals com potassi, calci, magnesi i ferro. Aquesta farina és un bon substitut de la xocolata en pols i és molt bona. La seva dolçor fa que no es necessiti posar-hi sucre. És ideal per les persones que volen cuidar el seu pes i pels diabètics. Consumida amb qualsevol llet vegetal ens pot servir de gran ajuda i substituir la xocolata desfeta amb llet de vaca i sucre. A més, es pot fer servir per elaborar pastissos i altres postres. També ajuda a les persones que pateixen afeccions renals i hepàtiques, reumatisme, gota i artritis. Quan els llegums i les llavors són tendres, fan la funció de laxant i la decocció de l’escorça serveix com astringent.
La seva fusta és apreciada per treballs d’ebenisteria.
A alguns llocs, la garrofa es coneix com el pa de sant Joan, ja que va ser l’únic aliment que va consumir Sant Joan Baptista durant la seva vida al desert.
També tenim algunes frases entorn al garrofer com: “La garrofa de setembre també es tendre”; “Al juliol la garrofa es posa de dol i el raïm també en vol”. I la mes coneguda: “guanyar-se les garrofes”, fent referència a que antigament havia sigut un aliment bàsic a l’economia agrària. A l’Empordà s’utilitzava la paraula garrofer com a sinònim de mentider, persona que diu moltes garrofes.
Una recepta: Galetes de garrofa veganes
Ingredients: 1 tassa de farina d’espelta, ½ tassa de farina de garrofa, 3 cullerades de sucre (el més pur possible), 1 culleradeta de llevat en pols, 3 cullerades d’oli d’oliva, 10 cullerades de llet vegetal.
Preparació: Barregem la farina d’espelta, la de garrofa, el sucre i el llevat en pols. Incorporem l’oli i la llet vegetal i continuem barrejant. Veureu que sembla que no s’integrin els ingredients i potser caldrà una mica mes de llet. Ha de quedar una pasta enganxosa. Llavors fem com si féssim mandonguilles. Agafem un grapat de pasta la passem per una mica de farina d’espelta li donem forma rodona i la xafem en forma de galeta. Les posem a coure al forn a uns 180 graus uns 20 minuts.
*Article extret del número 3 de Sterna, la revista, disponible a: http://ocellvallridaura.000webhostapp.com/Sterna/Sterna.html.
