Pau Roig
El Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, al terme municipal de Palafrugell, és testimoni de l’ocupació pràcticament ininterrompuda d’una muntanya privilegiada des de fa més de 2.600 anys: s’hi pot visitar un jaciment ibèric, una torre de guaita del segle XV, una ermita amb hostatgeria del segle XVIII, un far del segle XIX i, inaugurat recentment, el Centre de Descoberta del Patrimoni i el Paisatge de Sant Sebastià. Igualment impressionants són les vistes panoràmiques de tot aquest tram de costa, a més de 150 metres sobre el nivell del mar i amb impressionants penya-segats sobre l’aigua que es poden admirar des de diversos miradors. La muntanya de Sant Sebastià és també el punt d’inici d’una ruta senyalitzada que en aproximadament dos quilòmetres ens portarà fins a una de les cales més amagades i màgiques d’aquest racó de la Costa Brava: la Cala Pedrosa, aproximadament a 2 quilòmetres del nucli de Tamariu.
Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe fins a la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda seguint la carretera GIV-6591 i, amb una mica de sort, podrem aparcar el nostre vehicle prop del far i davant mateix del concorregut mirador de Joaquim Turró, punt des d’on es divisa una de les millors vistes del litoral de Palafrugell i de tota la Costa Brava. Ja som al primer –i segurament més important– punt d’interès de la nostra excursió, el conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda.
L’element més antic que el conforma, deixant de banda el Dolmen de Can Mina dels Torrents (1), és el jaciment ibèric que du el seu mateix nom. Situa al cim de la muntanya, a 156 metres d’altitud sobre el nivell del mar, està datat entre els segles VI a I aC. S’hi poden veure fins a quatre cases ibèriques de dues habitacions cadascuna, diversos carrers, sitges o dipòsits excavats a la roca i un forn, que formen una superfície d’uns 300m². Va ser descobert pels volts de 1960 per Joan Badia i Homs, que juntament amb un grup de palafrugellencs va portar a terme les primeres prospeccions. Les primeres excavacions, però, no s’iniciarien fins l’any 1984, amb diverses campanyes d’urgència realitzades a mitjans de la dècada de 1990 per documentar la part del jaciment situada a sota l’ermita i l’hostatgeria. Des de 1998 la Universitat de Girona, en conveni amb l’Ajuntament de Palafrugell, ha realitzat campanyes anuals per millorar el coneixement del jaciment i consolidar-lo, incorporant panells explicatius i adaptant la visita per a persones amb mobilitat reduïda.
El segon element d’interès del conjunt, seguint l’ordre cronològic, és l’anomenada Torre de Sant Sebastià o Torre de Guàrdia, actualment incorporada a l’extrem nord-oest del recinte del santuari de Sant Sebastià de la Guarda i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Situada just a sobre el penya-segat de Romaboira, a uns 165 metres sobre el nivell del mar, presenta una planta de semicercle allargat segurament condicionada per l’existència d’una primitiva capella a la part baixa de la torre, dedicada a Sant Sebastià (en el permís que el bisbe Bernat de Pau va concedir per edificar la capella de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols l’any 1452 apareix esmentada “la capella et turris Sancti Sebastiani marrittimi de palafrugello”). L’exterior és arrebossat, però hi són visibles els angles, amb carreus de granit ben escairats, i també es conserven els merlets que coronaven la torre, de forma rectangular amb una espitllera central. Es va bastir a partir de l’any 1445 davant l’amenaça que representava la pirateria a la costa i, per tant, va ser utilitzada com a torre de senyals. Al llarg dels anys s’hi ha anat fent diferents reformes, principalment noves obertures i millora dels accessos entre les plantes i dels paviments.
Adossada a la façana de ponent de la torre de guaita hi ha l’ermita de Sant Sebastià de la Guarda, un edifici d’una sola nau amb dues capelles laterals a cada banda i una façana de composició senzilla, amb una porta d’accés rectangular i una rosassa superior. El temple va substituir la ja esmentada ermita anterior, feta construir pel prior de l’església de Santa Anna de Barcelona en una època en què aquesta canònica tenia la possessió de la vila de Palafrugell. Com a conseqüència de la terrible epidèmia de pesta que va assolar la zona entre els anys 1650 i 1651 es va decidir la construcció d’una nova església i d’una hostatgeria. Les obres van començar el 1707 i es van fer en estil barroc amb prestacions personals i recaptes del poble de Palafrugell, si bé el l’aspecte actual del temple es deu a una restauració realitzada durant la dècada de 1960. Durant la guerra civil el seu interior es va cremar, perdent-se el retaule major que presidia l’ermita, obra de Josep Pol, però el temple compta actualment amb una preciosa escultura de Sant Sebastià, obra de Domènec Fita, i també amb diverses obres pictòriques, com quatre escenes de la vida de Sant Sebastià màrtir pintades entre els 1769 i 1771 per Carles Grassot, i la Sagrada Família amb sant Joaquim i santa Anna, obra de finals del barroc atribuïda a Francesc Tramulles, deixeble d’Antoni Viladomat. L’hostatgeria, per la seva banda, és un edifici bastit també el segle XVIII que compta amb diverses llindes amb dates inscrites, i que actualment forma part de l’Hotel El Far.
L’últim element del conjunt és el Far de Sant Sebastià. Inaugurat l’1 d’octubre del 1857, es tracta d’un conjunt format per la torre-far i altres dependències complementàries que l’envolten, i va ser erigit pel Ministeri de Foment segons les previsions del “Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes” de l’any 1851. El projecte definitiu el va fer l’enginyer Josep Maria Faquineto i l’obra la va realitzar el contractista barceloní José Auxich Casals amb un cost final de 463.939,20 rals. La reforma més important del conjunt va tenir lloc entre l’abril de 1963 i el juliol de 1966, amb el desmuntatge de la torre original, la construcció de l’actual i la instal·lació d’una llanterna aeromarítima. Totalment automatitzat després de la marxa de l’últim faroner l’any 1999, continua essent el que té un pla focal més alt de tot el litoral català i també el més potent: la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques (2).
Vist el conjunt monumental, serà el moment d’iniciar la marxa cap a la Cala Pedrosa seguint les indicacions de color vermell i blanc de la GR-92. El camí, que surt de darrera de la torre de guaita, baixa gradualment cap al mar en direcció a Tamariu durant aproximadament 1 quilòmetre i 300 metres, superant al llarg d’aquest tram un desnivell de d’uns 70 metres. Molt a prop de la carretera comarcal GIV-6542 que va de Palafrugell a Tamariu, arribats en aquest punt trobarem a mà dreta la desviació que ens durà fins al destí de la nostra excursió, uns 500 metres més avall (aproximadament 15 minuts de marxa). Més estret i pedregós i amb un desnivell força pronunciat, el camí baixa passant enmig d’una espessa i exuberant vegetació fins arribar al mar. Amb els seus 33 metres d’amplada, la Cala Pedrosa (coordenades UTM 31T 517125, 4639575) és possiblement la més bonica de totes les cales verges d’aquest tram de la Costa Brava, un lloc tranquil i un punt feréstec amb un rústic txiringuito obert durant els mesos d’estiu i ideal per refrescar-nos per poder encarar el camí de tornada fins a dalt de tot de la muntanya de Sant Sebastià.
Notes:
1.- Veure “De Palafrugell al dolmen de Can Mina dels Torrents, a Llafranc”, a la Revista del Baix Empordà número 48 (març de 2015).
2.- Per ampliar la informació referent al far de Sant Sebastià és molt recomanable la lectura dels llibres de David Moré El Far de Sant Sebastià: 150 anys de vida (1857-2007) (Arxiu Municipal de Palafrugell, 2007) i La llum del far: Sant Sebastià de Palafrugell (Centre d’Estudis Tossencs, 2016).
Recorregut: 4 quilòmetres aproximadament (anada i tornada).
Temps aproximat: 2 hores.
Dificultat: Mitjana. Camí senyalitzat amb les indicacions blanques i vermelles del GR-92 i sense pèrdua, però amb trams una mica estrets i pedregosos i un desnivell acumulat entre l’anada i la tornada proper als 300 metres.
Variants: Des de la Cala Pedrosa es pot seguir el camí de ronda fins al nucli de Tamariu, situat aproximadament a 1 quilòmetre i 600 metres de distància (només anada).
