Per Pau Roig
Situat a 241 metres sobre el nivell del mar al vessant sud de la muntanya d’Ullà, al massís del Montgrí, el Cau del Duc d’Ullà és una cova càrstica de mides bastant més reduïdes que les del Cau del Duc del Montgrí però igualment espectacular. Mencionada per primera vegada l’any 1922 per Matías Pallarés i Lluís Pericot, els arqueòlegs hi van trobar en successives excavacions nombroses restes òssies animals i diversos artefactes de pedra. Molt desdibuixat pel pas dels anys i les inclemències del temps, el petit –i perillós– corriol que hi arriba segueix sense estar senyalitzat però, tot i així, cada any són molts els excursionistes i aficionats a l’arqueologia que pugen fins al vessant meridional de la muntanya, vora la carena i en direcció contrària al Castell del Montgrí, per anar-lo a veure.
Igual que l’ascensió al Castell del Montgrí, la nostra ruta tant pot començar a Torroella de Montgrí, deixant el nostre vehicle a la Ronda Pau Casals, o a l’ermita de Santa Caterina del Montgrí, a la que s’arriba seguint la carretera vella d’Ullà a Torroella (tot i que un dels camins més utilitzats actualment surt de l’entrada de Bellcaire d’Empordà). L’ascensió fins al Coll de la Creu, primera parada de la nostra excursió, és una mica més llarga i bastant més pronunciada pujant des de Torroella (140 metres de desnivell) que no pas des de Santa Caterina (aproximadament 40 metres de desnivell), però està perfectament senyalitzada des de qualsevol dels dos punts d’origen.
Un cop al Coll de la Creu, aproximadament a 200 metres sobre el nivell del mar (coordenades UTM 31T 510521, 4655870 ETRS89), el camí cap al Cau del Duc d’Ullà no està senyalitzat de cap manera, i el corriol que hi porta amb prou feines s’entreveu entre les roques, les pedres soltes i les (males) herbes.
Amb el castell del Montgrí a la nostra esquena, hem de caminar aproximadament uns tres cents metres muntanya amunt i seguidament desviar-nos lleugerament cap a l’esquerra, caminant a poc a poc i amb molt de compte: es fàcil ensopegar amb les roques que s’escampen i les pedres que s’amunteguen per tota la muntanya; els pronunciats penya-segats que s’obren a pocs metres davant del nostre camí, amb una impressionant vista de la plana del Baix Empordà, per altra banda, fan poc recomanable la ruta per persones impressionables o amb mal d’altura, tampoc per a nens petits.
No hi ha camí, ni tan sols un únic corriol ben marcat, però si anem resseguint en compte la carena, aviat passarem pel costat d’un petit avenc. El Cau del Duc D’Ullà, destí de la nostra excursió està situat aproximadament a 300 metres d’aquest avenc, tot i que els diferents corriols que hi arriben des d’aquest punt, amb un desnivell acumulat d’uns 30 metres tot i la poca distància, estan en força mal estat i és bastant fàcil relliscar (coordenades UTM 31T 510090, 4655982 ETRS 89).
Un tresor arqueològic poc conegut
Cronològicament, el poblat a l’aire lliure de La Fonollera, de finals de l’Edat del Bronze, és el primer jaciment del qual es té notícia històrica al massís del Montgrí, concretament l’any 1883 i de la mà de l’historiador Josep Pella i Forgas. Poc després, el 1883 Anselm Roig descobriria la cova sepulcral del Cau dels Ossos, mentre que el 1917 l’arqueòleg i historiador Lluís Pericot ja realitzava les primeres excavacions al Cau del Duc de Torroella, tasca que prosseguiria l’any següent en altres coves de la muntanya gran. El mateix Pericot, juntament amb Matías Pallarés, excavaria l’any 1922 el Cau del Tossal Gros i el Cau del Duc d’Ullà, però encara haurien de passar molts anys per l’aparició de noves coves sepulcrals d’època prehistòrica al massís, les més destacades de les quals són, sens dubte, el Cau de les Dents i la Cova d’en Calvet (descobertes l’any 1975).
Situat aproximadament a la mateixa altura on es troba el Cau del Duc de Torroella a la veïna muntanya de Santa Caterina i força menys conegut, el Cau del Duc d’Ullà és de dimensions molt més reduïdes que el seu homònim “germà gran”. La seva entrada, orientada cap al sud-oest, és una forat de forma circular gairebé perfecta, obert en el cingle rocós amb una boca de 1,4 metres d’amplada fumada per la seva part superior que s’eixampla a l’interior, formant una cambra de 3,4 per 2 metres.
En el seu interior, i en sentit descendent, es poden dividir dos nivells diferents. El primer, més espaiós, fa com un forat, segurament a causa de les excavacions arqueològiques que s’hi ha dut a terme –la més important i sistemàtica va tenir lloc en diferents intervencions entre 1974 i 1977, passats més de cinquanta anys del seu descobriment–, que han deixat la roca força nua. A un segon nivell, la cova es va empetitint ràpidament, tot i que la seva fondària és menor que la del Cau del Duc de Torroella (Pericot parla d’un “corredor” d’una llargada aproximada de 4,4 metres i amb un amplada reduïda als 0,8 metres) (1).
Les troballes dels nivells inferiors de la cova, explica Joan Badia i Homs, “han proporcionat alguns materials que, com en el cas del Cau del Duc de Torroella, les darreres investigacions han permès de classificar dins el Paleolític Inferior i Mitjà, malgrat haver estat considerades, després dels primers treballs en els anys vint, com d’època epipaleolítica, dins la cultura asturiana”, mentre que sobre els nivells que corresponen al paleolític, de l’etapa en què la cova serví d’habitacle hi van aparèixer “restes d’enterraments molt posteriors, neo-eneolítics. El Cau del Duc d’Ullà fou utilitzat per a cova funerària, en l’esmentada època, com altres cavorques i forats del massís del Montgrí. S’hi trobà una destral de pedra polida, fragments de ganivets de sílex, peces de collar i ceràmica molt tosca feta a mà amb decoració de cordons i impressions digitals. En aquest estrat superior hi havia fragments de ceràmica del Bronze i de la I Edat del Ferro” (2).
Notes:
1.- Pericot, Lluís, i Pallarès, Maties, “Els Jaciments asturians del Montgrí”, a l’Anuari MCMXXI-XXVI de l’Institut d’Estudis Catalans, 1931, pàgs. 33 i ss.
2.- Badia i Homs, Joan: L’arquitectura medieval de l’Empordà. I: Baix Empordà, Diputació Provincial de Girona, 1977, pàg. 429.
Recorregut: 3 quilòmetres i 800 metres aproximadament (anada i tornada)
Temps aproximat: 2 hores
Dificultat: Alta. El camí, de pendent pronunciat i perfectament senyalitzat fins al Coll de la Creu, esdevé un petit i desdibuixat corriol ple de pedres i males herbes fins arribar al Cau del Duc d’Ullà, amb desnivells difícils de superar i pronunciats penya-segats que no fan recomanable l’itinerari per nens petits i no tan petits i per persones que pateixin mal d’altura i / o no vagin convenientment equipades. No hi ha senyals ni marques que indiquin el recorregut a seguir.
Variants: Cim de la Muntanya d’Ullà. Aproximadament uns 400 metres més amunt del Cau del Duc d’Ullà (només anada), seguint un petit corriol que ressegueix la carena de la muntanya.
