Aquest dissabte passat, 13 de desembre, coincidint amb Santa Llúcia, els veïns i veïnes del carrer Santa Llúcia de la Bisbal, acompanyats per l’Ajuntament, van celebrar els 100 anys de la font.
Un espai amb arrels al segle XVIII que conserva bona part de la seva configuració original i que continua sent un punt de trobada i identitat comunitària. La celebració va servir per presentar la restauració de la font i va incloure diversos parlaments, una batucada dels Dracs i una actuació musical. Va cloure amb un pica-pica i un brindis veïnal.
Documentat ja al segle XVIII, el carrer Santa Llúcia de la Bisbal d’Empordà conserva encara avui nombroses llindes datades i elements arquitectònics d’aquesta època, testi moni d’un veïnat que es va anar consolidant al llarg dels anys i que ha mantingut sempre una forta identitat comunitària. El carrer, conegut antigament com a carrer del Camp Gran, formava part d’un barri que funcionava gairebé com una unitat pròpia de la vila i que ha preservat tradicions i vivències que avui formen part de la memòria col·lectiva del municipi.
La font de Santa Llúcia, instal·lada el 1925, es troba al bell mig del carrer i ha estat un punt de trobada intergeneracional que ha vist créixer diverses generacions de bisbalencs i bisbalenques. Al llarg del temps, el veïnat s’ha implicat activament en el seu manteniment i restauració, com la rehabilitació de 1986 o la instal·lació del nou plafó ceràmic elaborat recentment de manera altruista per artistes i veïns del carrer. Aquest vincle entre patrimoni, memòria i comunitat explica la importància emocional i simbòlica que la font continua tenint un segle després de la seva construcció.
