Torroella de Montgrí.- Aquest divendres 9 de setembre a les 19 hores el Museu de la Mediterrània inaugura l’exposició “Contra natura” de l’artista Manel Bayo, guanyadora de la dissetena convocatòria del programa “Exposicions Viatgeres” de la Diputació de Girona.
La Diputació de Girona que selecciona cada dos anys dues propostes expositives que realitzen durant més d’un any un recorregut itinerant per diverses sales d’exposicions de les comarques gironines.
L’artista contemporani d’arrel conceptual Manel Bayo (Salt, 1966) és el guanyador de la dissetena convocatòria del programa Exposicions Viatgeres amb el projecte “Contra natura”.
Segons l’artista, hi ha dues maneres d’entendre la pràctica artística. La primera i més estesa té una finalitat estètica o comunicativa i és fruit de la voluntat de generar idees i emocions o bé de compartir una visió particular del món. La segona és molt més perversa i recargolada. Les peces que es creen sota aquesta visió són difícils de destriar de les més convencionals del primer grup per una senzilla raó: a l’art d’aquest segon grup li encanta disfressar-se d’anodina expressió artística del primer grup.
Bayo planteja la seva exposició en forma de joc –element constant en els seus projectes des que va començar la pràctica artística a principis d’aquest segle XXI– mostrant al visitant un artefacte amb unes regles que pot decidir seguir o trencar per arribar a descobrir (i aquí rau l’objectiu de Bayo) les diferents capes que amaga la realitat. Però la seva proposta va més enllà: intencionadament (o no, de nou el joc) vol mostrar al visitant el sentit de la vida i els seus límits. Aquestes múltiples lectures del seu plantejament, converteixen la mostra en una exposició metalingüística on es parla més de la manera com mirem o dels mecanismes de comunicació i transmissió utilitzats que no pas dels sentiments que provoca la visió d’una flor bonica.
I és que Bayo se serveix de la natura –i més concretament de la seva forma d’expressió més bella i fugaç, les flors– per posar-nos davant del dubte sobre si allò que mirem és una representació fidedigna de la realitat (el dibuix, que precedeix la fotografia com a forma de representació) o una porta cap a una interpretació de les nostres realitats, personals i íntimes, i de les realitats col·lectives, socials i polítiques.
