La Cantada d’Havaneres i Cançons de Taverna de Platja d’Aro celebrarà finalment la seva 42 edició el pròxim dilluns 4 d’agost (22.30 hores) a la Platja Gran (Cavall Bernat) amb Neus Mar (acompanyada per Les Joves Veus del Mar, en la primera part), Arjau i Els Cremats.
Aquesta és la nova data consensuada entre el consistori i les formacions musicals, després de la suspensió del dissabte 12 de juliol arran de l’alerta de Protecció Civil de perill extrem per intensitats de pluja. L’accés és lliure i gratuït i s’ofereix servei de cadires sense numerar per al públic assistent, que també podrà adquirir el mocador commemoratiu de la vetllada i un got de cremat (2 euros). Com a complement, a l’extrem nord del Passeig Marítim, a tocar de la zona de l’actuació, s’hi celebra el 17è Mercat d’Estiu (de 19 a 0.30 hores) amb diverses parades de productes alimentaris i d’artesania.
Organitza la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró amb el suport institucional de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Amb més de quatre dècades de celebració, la Cantada de Platja d’Aro es consolida com una de les més antigues, tradicionals i reconegudes de la Costa Brava. Al llarg de l’estiu es fan cinc cantades més, en format de proximitat, a diversos punts del municipi. Les properes seran: Terra Endins (2 d’agost), Barca de Mitjana (9 d’agost), Son de l’Havana (15 d’agost) i Oreig de Mar (23 d’agost).
Un cop més es repeteix la fórmula d’actuació dels grups, que pugen a l’escenari dues vegades, cantant quatre peces en cada part, un total de 24 cançons. El punt final és l’actuació conjunta de les tres formacions per interpretar els clàssics populars “La Bella Lola” i “El Meu Avi”. Les actuacions seran presentades per Francesc Sánchez Carcassés, comunicador i reconegut expert en el món de l’havanera que també n’és el coordinador musical. La Cantada, com és habitual es retransmet en directe per Televisió Costa Brava i per La Xarxa+.
Neus Mar
Cantant i compositora palafrugellenca, s’inicia en el món de l’havanera l’any 2008 i ho fa de la mà de Càstor Pérez amb el qual crea l’espectacle “L’Essència de l’havanera”. Junts funden el grup Cubacant. Arran de la mort de Càstor Pérez, la formació es dissol i comença la seva carrera com a cantant femenina solista d’havaneres, una de les poques del gènere. Durant un temps l’acompanya el Mestre Josep Bastons fins que l’any 2013 crea la seva pròpia banda de músics.
Ha enregistrat treballs discogràfics emmarcats en el gènere de l’havanera, tot i que també ha presentat diversos concerts fora d’aquest gènere, com Memòries d’un país i Cromatismes. L’any 2019 estrena el concert “Íntimament Llach” juntament amb la ballarina Montse Canals, espectacle que rep el suport del Departament de Cultura. L’any 2021 enregistra Heroïnes, un treball discogràfic amb el pianista Nito Figueras, un homenatge a dones cantants. També ha esta la veu solista de “Trencadís”, produït per la Cobla La Flama de Farners.
Arjau
Nascut com a duet format per Jordi Grau (baríton) i Jordi Rubau (tenor i guitarra), una opció atrevida i atractiva musicalment, i que tornava als inicis de l’havanera, amb una primeres actuacions entre els anys 1995 i 1997. A partir de llavors han participat a les cantades més importants de Catalunya i han actuat arreu de l’Estat espanyol i també a Cuba, als Països Baixos o Escòcia. L’any 2012 s’incorporava al grup Xiqui Ramon, que un cop retirat dels escenaris l’any 2017 el va substituir Josep Maria Batlle.
En aquests anys han gravat cinc discs: Cants de Cuba, sons de Calella (2006), Havana 12 anys (2009), Dosmésun (2013), Paraules (2015) i ADN Arjau 25 anys, diari de bord (2021). El 2012 col·laboren amb el cantant Lildami, posant música a la seva lletra de l’havanera “Ramiro;” i en el seu darrer enregistrament també hi ha dues versions acompanyades per la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya; i el 2023, juntament amb Xiqui Ramon, Pere Fort i Glòria Cruz, graven Gaudint Bastons, un recull de cançons –algunes gairebé desconegudes– d’un dels autors més prolífics del gènere, Josep Bastons. El mateix any col·laboren en disc de la Marató de TV3.
Els Cremats
Acrediten 30 anys de trajectòria i s’han convertit i una formació habitual de la Cantada de Platja d’Aro, que és la gran cita en què ha actuat més vegades. La banda, formada el 1996 a l’entorn de la música popular del cant de taverna i de les havaneres, ha trencat molts tòpics sobre el tractament d’aquest gènere, cercant nous registres, noves músiques d’arrel popular i innovant amb la fusió de la rumba, el son cubà, el pop, el bolero o la cúmbia.
Han realitzat una desena d’enregistraments (i també al disc de la Marató de TV3) i són una les poques formacions del gènere que han accedit sota l’etiqueta worldmusic a escenaris, auditoris, sales de concerts i festivals propis d’altres gèneres musicals (pop, jazz, folk, etc.). Han col·laborat en artistes i formacions com Sílvia Pérez Cruz, Mazoni o La Principal de la Bisbal, i han actuat a França, Moscou o Cuba i també al Palau de la Música Catalana.
