El castell de Calonge acull des d’aquest cap de setmana una doble exposició d’art, amb una vuitantena d’obres pictòriques en total. Es tracta de les mostres “Els mars que soc”, de l’artista local Francesc Ruiz Abad, i “Un Pavarotti canta millor sobre el seu arbre”, de Dimitri Kosiré, que es podran visitar del 5 de juliol al 3 d’agost, de dimarts a diumenge de 18 a 21 hores.
L’acte d’inauguració tindrà lloc aquest dissabte, 5 de juliol, a les 19 hores.
A la Sala Gran de la planta baixa del castell hi trobem “Els mars que soc”, de Ruiz Abad. En ella, l’autor, sempre lligat al mar, i amb la seva imatgeria ben present, immortalitza la vida, les formes i els colors que aquest entorn ofereix. Mentrestant, el blau, fort i elèctric, exerceix de fil conductor del seu discurs i dialoga amb la resta de colors. Darrere una aparença innocent i estèticament amable, l’artista és conscient de les amenaces, tant naturals com d’origen humà, relacionades amb el mar.
Mentrestant, a la Sala Major i el Saló Gòtic, Kosiré presenta “Un Pavarotti canta millor sobre el seu arbre”. És un conjunt d’obres que formen part de la seva nova etapa, en la qual fa un retorn al llenguatge més propi, més legítim i, també, més personal. Colors, valors i cromatisme es mostren a través de l’experimentació sobre la matèria, la qual apareix superposada, o bé, combinada a través de les transparències.
Francesc Ruiz Abad
Nascut a Palamós el 1990, va créixer a Calonge, on va tornar a instal·lar-se després del 2020. Es va formar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en pintura i dibuix a Leipzig, Alemanya. Des del 2013 ha participat en exposicions individuals i col·lectives arreu d’Europa i Amèrica: Catalunya i la resta de l’Estat, Alemanya, França, Colòmbia, Mèxic, Estats Units, Cuba, Irlanda, Bèlgica…
Dimitri Kosiré
Francès amb orígens ucraïnesos i paraguaians, neix al París del 1968, fet que li ha marcat una vocació plural pel coneixement i les arts, però també un interès particular per l’equilibri de forces socials. Després d’una carrera teatral com a actor, inicia relativament tard, als vint-i-set anys, un recorregut com a artista plàstic que el porta fins a la Xina i a diversos països llatinoamericans. Una trajectòria que li ha fet assolir una posició rellevant en el panorama de l’art actual.
