El diumenge 5 d’octubre Solius va estar de festa. No era la Festa Major sinó la celebració d’una missa d’acció de gràcies commemorant el 50è aniversari de l’ordenació de prevere de Jaume Gabarró i Canals, monjo profés de Solius des de 1970.
La important efemèride va merèixer que la missa fos concelebrada per fra Octavi Vilà, Bisbe de Girona, el P. Rafael Barruè, Abat de Poblet i Josep Peñarroya, Prior del monestir de Solius. Durant la celebració, el P. Jaume va preguntar-se “Què penso avui?” i tot seguit va iniciar una extensa llista d’agraïments a persones i institucions que han deixat una petjada a la seva vida: des de Déu Nostre Senyor, passant pel seu entorn familiar; la parròquia de Molins de Rei, ciutat on va néixer i va viure la seva infantesa; els formadors del col·legi Sant Miquel (S.F.), del Seminari de Barcelona, de la Facultat de Teologia, etc.; al Bisbe Jaume Camprodon que el va ordenar, les monges de Valldonzella, etc. i el Monestir de Solius del qual fa 55 anys que és monjo, sense oblidar els religiosos, laics… “pel bé que han fet i que fan”.
La missa es va donar per acabada després de la benedicció i del cant de dues estrofes dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Solius. Però la celebració va continuar a la plaça del Monestir amb les felicitacions per part dels feligresos, veïns de Solius, amistats així com de la comunitat de religioses de Sant Josep de Girona Santa Elena de Solius, que van omplir l’església. En cap moment va ser una celebració ostentosa sinó senzilla com la vida mateixa dels monjos, però ben segur que les vivències de la celebració i el recordatori, que es va donar a la sortida, perduraran en la memòria històrica. Amb la fe de tots els presents s’aconseguirà que així sigui.
Jaume Gabarró, en el transcurs del servei sacerdotal de monjo ha compaginat les seves dues missions, la de predicador i la de servidor amb la tasca de corrector de diferents editorials i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics al Català entre els anys 1978 i 1999. També ha sigut traductor i ha publicat Lires. Les poesies de Nit obscura, Càntic espiritual i Flama d’amor viva (1987) de Sant Joan de la Creu. És autor de la lletra dels “Goigs de la Mare de Deu de Solius”; de l’obra El vessant poètic del Dr. Pere Tarrés i Claret (1992); Bernat de Claravall, monjo i reformador (1999); del llibre Des del monestir (2023) i de la col·laboració “Un escrit del monjo de Solius Jaume Gabarró” a Sayonara JP. I Ha sigut curador de Que no s’ho emporti l’aire. Poemes i escrits (1991) i Molinenques, i altres poemes (1997), de Montserrat Pujol i Bernis.
