Els hospitals de les comarques gironines han atès prop de 126.000 urgències al llarg de l’hivern i el 13% dels pacients ha requerit ingrés. El pla d’hivern 2024-25 (que abans s’anomenava Pla integral d’urgències de Catalunya) va començar l’1 de desembre i s’ha tancat el 31 de març.
El balanç revela que, al llarg dels 121 dies del pla, els centres de la regió sanitària han atès una mitjana diària de 1.039 persones. S’hi sumen els 29.729 pacients atesos al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Güell de Girona, on la mitjana diària ha estat de 233. La demarcació ha impulsat un projecte per monitorar i adaptar l’assistència que ha permès descongestionar urgències i que ara s’estendrà a la resta de Catalunya.
El pla d’hivern s’ha tancat amb un total de 125.801 urgències ateses als hospitals de la regió sanitària de Girona. Segons informa el Departament de Salut en un comunicat, el balanç de tancament evidencia que han requerit ingrés hospitalari un 12,8% dels pacients atesos.
Aquestes dades són lleugerament superiors al pla d’hivern de l’any anterior, quan els hospitals van atendre 125.665 persones (un 12,3% de les quals van ingressar) i el CUAP Güell 28.245. El responsable del pla a la demarcació, Salvador Campasol, detalla que el fet que l’afectació dels virus respiratoris hagi estat més perllongada en el temps i que els pics d’activitat no hagi coincidit amb el període de Nadal, com sí que va passar l’any passat, han contribuït a fer que els centres hagin pogut atendre les demandes d’assistència amb menys tensió i menys afectació a l’activitat assistencial programada: “Aquest hivern ha tingut una incidència una mica més alta que l’any passat, però hem passat més fluixet“.
Més enllà dels virus respiratoris, el Departament també assenyala que hi ha hagut un altre “factor clau“, que és el projecte impulsat per la regió sanitària amb tots els hospitals i centres d’urgències d’Atenció Primària del territori per fer accions que permetessin atendre millor la ciutadania durant el pla d’hivern i que ha agilitzat el drenatge de pacients de les urgències a l’ingrés i de l’alta a domicili. Això ha permès treure pressió a les urgències i a l’hospitalització.
Durant els mesos previs, van fer un treball amb els caps dels serveis d’urgències de la demarcació per identificar accions de millora en qualsevol part del procés d’atenció, ja sigui a l’atenció primària, atenció intermèdia, al transport sanitari o al recorregut que fan els pacients a l’hospital. El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, assegura que van detectar “culs d’ampolla” que ara han pogut resoldre amb alguns de les accions concretes que s’han acordat.
Una d’elles és adequaar una zona de preingrés on s’esperen tots aquells pacients que des dels serveis d’urgències han determinat que hauran d’ingressar després d’una primera exploració. En aquest espai reben atenció mèdica abans d’entrar a l’habitació però permeten que el box d’urgències s’alliberi per atendre més persones. Una altra mesura que ha permès descongestionar el servei és la derivació que ha fet el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en casos d’atenció a domicili. Després d’analitzar el cas de cada persona decidien si es podia atendre des de les urgències dels ambulatoris o calia anar a l’hospital. I una tercera acció ha estat la prescripció mèdica de proves que feien els metges dels CAP als pacients. Fins ara, les persones que anaven a urgències de l’atenció primària però necessitaven proves complementàries com ara una radiografia havien d’anar a les urgències de l’hospital i allà se’ls redirigia a Radiologia. Ara, poden anar directament al servei sense passar per urgències i reduint la pressió d’aquests serveis als hospitals.
Model per a la resta de Catalunya
El gerent de la regió sanitària de Girona, Jaume Heredia, fa una valoració “molt positiva” del projecte i subratlla que han aconseguit que el pla d’hivern “no sigui un problema només d’urgències, sinó que ha passat a ser un tema d’hospital i en el qual cal que hi hagi una implicació general“.
A part de les accions de millora, durant aquests quatre mesos han creat una eina des de l’Oficina d’Enginyeria de Processos del CatSalut que permet fer un monitoratge constant dels principals indicadors de l’activitat urgent a tota la demarcació amb l’objectiu de detectar qualsevol canvi i donar-hi resposta de manera immediata. El quadre de comandament elaborat a la regió sanitària de Girona servirà de model per a la resta de Catalunya.
A més, per continuar desenvolupant millores de cara a les següents temporades d’hivern, estan treballant ara en un model predictiu de les entrades de pacients als serveis d’urgències i els centres hospitalaris gironins ja estan dissenyant noves accions a implantar. Algunes de les adoptades aquest hivern ja s’han instaurat.
De cara a la temporada d’estiu, quan és previsible un increment d’activitat en alguns dels centres sanitaris de la demarcació, també faran monitoratge i seguiment dins el pla d’estiu.










1 comentari. Leave new
Bon dia. Respecte al pla d’acció esmentat i emprat als hospitals de la demarcació de Girona, en concret, al Dr. Trueta, caldria que valoressin l’eficàcia i efectivitat juntament amb la humanitat perquè són pràcticament nul·la i inexistents. Temps d’espera llargs i sense tenir en compte els pacients que entren a Urgències i dins del programa Cuida’m i sense entrada de malalts en urgència vital. Després de sis hores, visita ràpida a persona gran que, per mala atenció va acabar ingressada a un altre centre. Per tant, no penjar-se tantes medalles i replantejar-se un canvi de sistema per a donar una atenció integral als pacients.