El Parc Natural de Cap de Creus rep cada any prop d’un milió de visites i gairebé un 35% dels seus usuaris provenen de fora de l’Estat. Així ho constata el primer estudi d’afluència i perfil de visitants presentat a la Junta Rectora, que identifica persones de fins a 26 països diferents amb una presència destacada de França.
L’informe també revela una alta concentració d’usos en zones concretes, un impacte econòmic rellevant al territori i un grau de satisfacció global notable, malgrat alguns reptes pendents en la gestió d’infraestructures i accessos.
El Parc Natural del Cap de Creus es reafirma com un dels pols d’atracció turística de la Costa Brava, amb una estimació d’unes 960.000 visites anuals. Segons l’estudi elaborat per EcoData Natura amb la col·laboració d’INEFC Emprèn, el 34’5% dels visitants són internacionals, amb una clara predominança de residents francesos (21’9%). En l’àmbit estatal, la demarcació de Barcelona lidera l’origen dels visitants (22%), seguida de Girona (13’9%).
L’activitat al parc es concentra especialment a la Punta del Cap de Creus, que acumula el 44% dels usos, sobretot entre els mesos d’abril i setembre. Altres punts destacats són el Monestir de Sant Pere de Rodes i les cales de Roses, amb més de 190.000 visites anuals cadascun.
Pel que fa al perfil dels visitants, la majoria tenen entre 36 i 55 anys i presenten un grau alt de coneixement sobre l’espai protegit. La visita es fa principalment en cotxe (63%), tot i que també destaca l’accés a peu en determinats sectors com Punta Falconera. Les estades acostumen a ser en grups reduïts, majoritàriament en parella o família, amb una mitjana de 5,5 dies.
Més del 70% dels visitants pernocten a la zona, contribuint a un impacte econòmic directe estimat en 84’4 milions d’euros anuals, amb una despesa mitjana per persona de prop de 144 euros. Les activitats més habituals són l’excursionisme (40%) i el bany (23%), seguides del passeig.
L’estudi també destaca un elevat grau de satisfacció global, amb una puntuació de 4’2 sobre 5. Tot i això, identifica àrees de millora com la senyalització, la gestió dels aparcaments i alguns punts d’informació. Malgrat l’alta afluència, la percepció de massificació és molt baixa, fet que reforça la imatge del parc com un espai natural ben conservat.
