Centenars de persones han omplert el poble de Verges aquest Dijous Sant per veure desfilar la Dansa de la Mort, en una jornada marcada pel fort vent. La festivitat és una de les processons més antigues de Catalunya i només s’ha interromput durant la Guerra Civil i la pandèmia.
Entre les novetats d’aquest any, s’ha fet la representació de l’escena del Ram a la Placeta, com a “picada d’ullet” a com es feien les escenes abans, totes de manera itinerant, tal com ha explicat Agustí Cancell, director de la Processó. També s’han incorporat cinc torxes més al quadre de la Mort i s’ha fet un horari més compacte. “És un orgull que ens pugui visitar tanta gent i que el poble estigui unit per una mateixa causa“, ha assegurat Cancell.
El Dijous Sant és una data assenyalada al calendari dels vergelitans. En aquest poble del Baix Empordà d’un miler d’habitants, més de 600 veïns participen en una de les tradicions més antigues i emblemàtiques de Catalunya per Setmana Santa: la Processó de Verges.
Des de primera hora de la tarda, el poble ja ha començat a rebre visitants que no s’han volgut perdre la sortida dels Manages. El so dels tambors i trompetes ha marcat, un any més, el pas dels soldats romans pels carrers del municipi.
Una de les principals novetats d’enguany ha estat la representació de l’escena del Ram a la placeta, abans de l’acte central a la plaça Major. D’aquesta manera, es vol dinamitzar l’espera dels visitants que no tenen accés a la representació a la Plaça Major. El director de la Processó, Agustí Cancell, ha explicat que és “una picada d’ullet a allò que antigament es feia, quan totes les escenes eren itinerants i es representaven en diferents racons del poble, abans que hi hagués un escenari fix amb cadires i espectadors“.
A la nit, la plaça Major ha acollit la tradicional representació del Misteri de la Passió, amb centenars de participants recreant els darrers dies de Jesucrist. Les 1.467 localitats disponibles fa setmanes que s’havien esgotat. Un cop finalitzada, ha començat la processó itinerant, que també ha presentat canvis en el seu desenvolupament i que s’ha volgut fer “més àgil i compacte“.
Enguany, les vestes i les imatges han sortit abans que els actors de la representació, buscant un recorregut “visualment més impactant“. L’ordre nou ha fet que el quadre de la Dansa de la Mort sigui l’últim que ha vist el visitant, amb la voluntat, segons Cancell, que “se n’endugui un record més intens“.
Precisament, la Dansa de la Mort ha tornat a ser un dels moments més esperats de la nit. Els cinc esquelets han desfilat pels carrers al ritme del tabal, i han mantingut la força simbòlica d’aquesta dansa medieval, única a Europa. El seu pas, enmig del silenci i la foscor, ha tornat a captivar el públic.
Com a novetat, també s’han incorporat cinc noves torxes al quadre de la Mort, dues davant i tres darrere, que, segons Cancell, aporten “més rellevància i importància” a l’escena mantenint-ne l’essència tradicional.
Cada figura té un simbolisme: el capdanser ha portat una dalla amb la inscripció “Nemini parco” (“No perdono a ningú”); una altra figura ha dut una bandera negra que representa la brevetat del temps; dues figures més petites han sostingut platets amb cendra com a recordatori que “pols som i en pols ens convertirem”; i la cinquena figura ha portat un rellotge sense busques, indicant que la mort pot arribar en qualsevol moment.
Cap a la mitjanit, la processó ha recorregut els carrers del nucli antic, il·luminats per torxes i pels característics caragols amb oli. El carrer d’Orient, s’ha convertit un any més en el carrer dels Cargols, i ha estat un dels punts amb més expectació.
La representació ha culminat amb la Crucifixió i la reverència final de la Dansa de la Mort dins l’església.
Una tradició que es remunta a l’edat mitjana
Els orígens de la Dansa de la Mort se situen a l’edat mitjana, en un context marcat per l’impacte de la Pesta Negra, quan la mort es va convertir en un tema central en la cultura i les expressions artístiques.
En el cas de Verges, que és l’única dansa d’aquest tipus que ha perdurat, les primeres referències documentals apareixen en textos eclesiàstics. Un d’ells, datat del 1666, ja indica que la celebració “es fa pels indrets habituals del poble“, fet que suggereix que la tradició podria ser encara més antiga.
Amb el pas del temps, la festa ha anat consolidant-se i el 1983 va ser reconeguda per la Generalitat com a Festa Tradicional d’Interès Nacional. Actualment, l’organització ha impulsat els treballs per aconseguir que la celebració sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
En aquest sentit, Cancell ha explicat que la candidatura “no és una cosa fàcil ni ràpida“, però que es continua treballant amb la recopilació de documentació, vídeos i materials per aconseguir-ho. “La fe no la perdrem pas mai. Si no és l’any que ve, serà d’aquí dos, però creiem que en som dignes“, ha afirmat.
Veïns del Baix Ter protesten en tres punts per reclamar millores a les carreteres coincidint amb la Processó
Veïns de diverses poblacions del Baix Ter al Baix Empordà han protestat aquest dijous a tres punts diferents per reclamar les millores que el Govern asseguren que els va prometre per import de 50 milions d’euros i que “no compleix” amb el pressupost que es va presentar. Les concentracions s’han fet a Jafre, a la rotonda de Parlavà i a l’entrada de Verges, coincidint amb la processó que es fa en aquesta localitat i que porta milers de persones al municipi. Els manifestants han repartit tríptics entre els conductors, molts d’ells de fora de la comarca que venien a veure aquesta celebració litúrgica, coneguda per la Dansa de la Mort que recórrer els carrers de la localitat. “Volem que tothom conegui la nostra problemàtica diària“, assenyalen.
La protesta l’ha convocat la plataforma Prou Excuses amb el suport dels ajuntaments de la zona. El problema, expliquen, són els continuats accidents que hi ha en aquestes carreteres, que són molt estretes i que connecten localitats com Torroella de Montgrí amb polígon industrial i, per tant, amb pas de camions. En aquest sentit, l’entitat fixa dos eixos viaris “clau” pels quals demana que el Govern hi actuï de manera “urgent“, atès el nombre d’accidents que registren.
Un dels punts conflictius és a la Gi-642 i Gi-643, que connecten Torroella de Montgrí amb la Pera, Serra de Daró, Parlavà i Rupià fins a enllaçar amb la C-66. En aquest punt, la plataforma argumenta que hi ha “greus dèficits de seguretat” i reclamen que Territori faci les actuacions necessàries.
L’altre punt que preocupa és la connexió de la C-31 amb la Gi-634 i Gi-633. Es tracta d’un tram de carretera que va de Torroella a Verges, passant per Ullà i que continua després cap a Jafre, Colomers i Sant Jordi Desvalls, ja al Gironès. Aquí, Prou Excuses argumenta que cal una inversió perquè es tracta de vies “fonamentals per a la mobilitat quotidiana dels veïns“.
En aquest sentit, el membre de la plataforma, Joan Güell, destaca la necessitat d’invertir el que es va comprometre el Govern per tal de millorar la seguretat d’unes carreteres que “són el principal accés al Baix Ter” i que serveixen per “cohesionar el territori“. A més, recorden que a l’estiu i en temporada de vacances com actualment per Setmana Santa augmenta el volum de vehicles de manera “destacada“.
“El problema és que les carreteres són estretes, no hi ha voral i hi ha molts camions, cotxes, maquinària pesant com tractors i ciclistes i hi ha molts accidents, desgraciadament. S’ha d’entendre que no són carreteres de caprici, sinó que uneixen el Baix Ter amb Girona“, argumenta Güell.
Acció coincidint amb la Processó de Verges
A Parlavà és on més manifestants s’han concentrat, amb armilles grogues travessaven recurrentment els dos passos de vianants per fer aturar els vehicles i els donaven les octavetes amb les seves reivindicacions. L’acció ha provocat cues intermitents, especialment en aquest punt, que rep tots els conductors que venen de la C-66 i de l’autopista, per tant, molts dels que han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Però on més col·lapse s’ha generat ha estat a la rotonda de Verges, just on hi ha una escultura de la Dansa de la Mort. Ha estat allà on la plataforma ha repartit més tríptics entre els centenars de conductors que venien de Torroella, la Bisbal, Figueres o Jafre, on hi havia el tercer punt informatiu.
