L’Ajuntament de Palafrugell ha volgut retre un homenatge públic i emotiu a una de les figures més rellevants de la seva vida cultural i històrica recent: Lluís Molinas Falgueras (1935–2024).
En un acte ple de simbolisme i memòria, s’han materialitzat dos reconeixements que perduraran en el temps: una butaca d’honor a la fila 1 del Teatre Municipal i una placa commemorativa a la façana de la seva casa natal, Can Molinas, al carrer de la Caritat.
Un cronista apassionat, un col·leccionista de la memòria
Nascut a Palafrugell el 22 de gener de 1935, Lluís Molinas va ser un home polifacètic i apassionat: actor, escriptor, periodista, investigador i col·leccionista, però, sobretot, memoralista. Ell mateix es definia com un “drapaire de la història”, una expressió que sintetitza perfectament la seva vocació: recollir trossets de passat, donar-los sentit i retornar-los a la comunitat com a patrimoni viu. No només preservava documents, objectes, programes de mà o cartells de cine, sinó que recollia silencis, detalls, anècdotes, mirades oblidades. Amb tot plegat, construïa relat, teixia identitat i feia poble.
Va començar al món del teatre amb només 18 anys, i no va parar mai. Durant dècades, va ser un pilar fonamental en el teatre amateur local, va escriure una quinzena de llibres i va participar en múltiples projectes documentals, periodístics i culturals. Entre els seus llibres més destacats hi ha Palafrugell: 1936–1939. Recull d’una guerra, La Costa Brava plató de cinema, Madeleine Carroll, la señora de Treumal o Protagonistes de la Costa Brava. També va col·laborar i coordinar durant 20 anys la Revista del Baix Empordà.
Una casa convertida en espai de memòria
L’any 1978, Lluís Molinas va adquirir l’antiga casa familiar coneguda com Can Gori, que es transformà en Can Molinas, i la va convertir en un espai de creació, reunió i memòria local. Juntament amb l’artista Ferran Planellas, va mantenir l’essència i l’esperit de les cases burgeses del segle XIX. A la planta baixa hi rebia visites, compartia records i mostrava objectes i documents que ell mateix havia preservat al llarg dels anys.
Ara, l’Ajuntament de Palafrugell ha volgut reconèixer aquesta tasca amb una placa commemorativa instal·lada a la façana de Can Molinas. Aquest petit però significatiu gest immortalitza la memòria d’un espai clau en la història cultural de Palafrugell, i serveix també com a testimoni del pas d’un home extraordinari per aquesta vila.
Una butaca d’honor: símbol de presència eterna
El Teatre Municipal de Palafrugell, un dels espais més estimats per en Lluís, també ha volgut sumar-se a l’homenatge. A la fila 1, se li ha dedicat una butaca amb el seu nom. Aquesta “butaca d’honor” simbolitza molt més que un lloc físic: és un record viu de la seva presència, de la seva mirada crítica i emocionada, del seu amor incondicional pel teatre i per la cultura popular. En paraules d’alguns dels seus amics, “és el lloc que li correspon, com a espectador incansable i com a ànima del teatre local“.
Durant l’acte d’inauguració, es van viure moments de gran emotivitat. Intervencions d’amics, de la regidora de Cultura, Andrea Albizua, i de l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, van recordar l’home savi, generós i apassionat que fou en Lluís, que el veien com una figura plena de respecte, de tendresa i de curiositat infinita. Un home que no es limitava a recordar la història: la salvava de l’oblit i la dignificava.
Un llegat que no pot quedar tancat
Lluís Molinas deixa enrere un llegat immens i valuós, format per milers de documents, centenars d’objectes, fotografies, decorats de teatre, cartells de cinema i materials de gran valor històric. Una part important d’aquest fons ja ha estat cedit a l’Ajuntament, i es conserva actualment entre l’Arxiu Municipal i el Museu del Suro.
Tanmateix, els encarregats de vetllar perquè la voluntat d’en Lluís es compleixi, han fet una crida perquè aquest patrimoni sigui catalogat, ordenat i difós de manera completa, posant-lo a disposició d’investigadors, escoles i futurs projectes culturals. El llegat de Lluís Molinas no ha de quedar en una vitrina, sinó continuar inspirant i ensenyant a les noves generacions.
Aquest reconeixement no és només un homenatge. És un compromís de poble amb la seva memòria. És la voluntat de mantenir viva la flama d’aquelles persones que han fet possible que Palafrugell sigui una vila que estima, coneix i preserva la seva història.
Agrair a n’en Lluís Molinas i Falgueras la tasca de tota una vida per recollir els silencis i transformar-los en paraules, per fer de la memòria una eina de futur i per mostrar-nos que estimar el passat és una forma profunda de cuidar el present.
Des d’ara, una placa al carrer i una butaca al teatre ens recordaran –cada dia– que la cultura local té nom, veu i arrels.
