Edició: Revista del Baix Empordà 2015
Autor(s): Lluís Molinas i Falgueras i altres autors
Preu: 15 euros
Realitats de la vida
La reedició de Realitats de la vida representa una fita més en la recuperació de l’obra de Miquel Torroella, recuperació que cal agrair a la generositat dels seus hereus i a l’entusiasme d’un grup d’amics de Fitor i de les Gavarres. Després de la nova publicació dels Cuentos que son historia, Coses de casa” i El Santuario de San Sebastián, tenim ara a les mans un compendi de reflexions que l’escriptor reuní quan es trobava “ben vora del mig segle” de vida, segons pròpies paraules. Des d’aquesta talaia vital i des de la magnífica talaia natural que era i és la seva casa pairal, Torroella va redactar una obra que s’allunya dels relats costumistes i de les delicioses anècdotes que podem llegir als seus contes. Es distancia en bona mesura de la vida dels masos i dels boscos que tan bé coneixia i va preparar aquests cinquanta-cinc capítols breus, cinquanta-cinc glops curts d’una beguda molt concentrada i de regust clarament amarg. Des del primer paràgraf de la justificació inicial fins a la darrera frase del llibre tot el text està dominat per una mena de desengany i de crítica a la condició humana. Així l’autor es dol de la falta de valors, de la hipocresia, de l’orgull, dels falsos amics, de la vanitat, o de la falsa caritat. De tant en tant deixa el seu posat de pensador i torna a la vida dels seus contemporanis per elaborar petits contes moralitzants, i retrats que fan pensar en els posteriors “Drames rurals” de Víctor Català.
Glops que s’engoleixen ràpidament, encara que el regust amarg perdura. Que no s’espanti, per això, el lector, que no tot és desil·lusió i pessimisme. De fet, Torroella explica aquestes tristes Realitats de la vida per després remarcar els valors que per ell compten, com ho són l’esforç per seguir endavant d’una vídua en el capítol “Estimació”, la veritable amistat a “Amichs que en son”, el treball, o la fe en el creador.
Malgrat la feblesa i les desviacions de la condició humana Torroella canta a l’esperança i li dedica un capítol amb aquest mateix títol.
Realitats de la vida és, certament, una obra de reflexió i de considerable maduresa. Té, d’altra banda, un contingut més heterogeni i complex del que pot semblar a primer cop d’ull. Que no s’extranyi el lector si de tant en tant troba descripcions de personatges fetes amb gran força i qualitat, que de ben segur quedaran gravades a la seva memòria, com ho és la del mariner de “La vida”. Veurà també capítols sorprenents, com el que porta per títol “Un jeroglífich”, difícil certament d’entendre del tot. I encara, entre altres sorpreses, a la plana 74 l’espera pacient un dels millors relats, si no el millor, que mai va escriure l’escriptor de Fitor, quatre paginetes escrites de forma magistral, una història tant bona que Miquel Torroella es va limitar a explicar-la sense afegir-hi cap consideració ni reflexió. No calia.
Més de cent anys després de la seva aparició tornen doncs les Realitats de la vida. El Fitor i les Gavarres que Torroella va conèixer han canviat molt. L’autor podria comprovar avui que les “realitats de la vida” ho han fet molt menys.
Josep Matas