Un estudi internacional liderat per la Universitat Xinesa East China Normal University amb participació del CSIC i del CREAF, ha constatat que els boscos del món estan entrant en una nova era marcada per l’homogeneïtzació.
La recerca ha apuntat que a la península Ibèrica, els pins, eucaliptus i acàcies s’han convertit en les espècies dominants, afavorides per pertorbacions naturals i per l’activitat humana. El treball, que ha analitzat més de 31.000 espècies, s’ha publicat a Nature Plants. Ha avisat que aquesta tendència incrementa el risc d’incendis, disminueix la biodiversitat i compromet la capacitat d’emmagatzemar carboni. A més, ha apostat per fer una gestió activa dels ecosistemes i protegir els arbres autòctons amenaçats.
Segons la recerca, el fenomen s’explica perquè espècies com els roures o les alzines, amb fusta més densa, fulles gruixudes i arrels fortes, creixen lentament i necessiten més temps per establir-se. En canvi, les espècies oportunistes o colonitzadores actuen com a “velocistes”. En aquest sentit, l’estudi ha assenyalat que arbres com els pins creixen molt més ràpid perquè tenen fusta menys densa, fulles més lleugeres i arrelen amb facilitat, ocupant ràpidament els espais lliures després d’incendis o altres pertorbacions.
Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i coautor de l’estudi, ha explicat que l’activitat humana també hi juga un paper important, perquè s’ha optat per repoblar zones cremades amb pins i s’han promogut plantacions d’eucaliptus per a la producció de fusta. Ha afegit que “això no vol dir que els pins siguin dolents per se, el problema és afavorir-los on no toca”.
Segons l’estudi, aquesta tendència s’observa a tots els boscos del món, i les espècies més amenaçades solen ser les especialistes de creixement lent. L’equip ha mostrat que gairebé el 41% de les espècies arbòries naturalitzades, no originàries d’una zona, però que hi creixen de forma silvestre, tenen creixement ràpid i fulles petites, fet que les fa adequades per entorns alterats, però poques vegades compleixen les mateixes funcions ecològiques que les espècies natives.
L’homogeneïtzació afecta amb especial duresa les regions tropicals i subtropicals, on es concentrarà l’augment futur del risc per a les espècies que són la columna vertebral dels boscos. “Parlem d’espècies altament úniques, especialment concentrades en regions tropicals i subtropicals, on la biodiversitat és alta i els ecosistemes estan estretament interconnectats“, ha explicat Jens-Christian Svenning, professor i director del Centre de Dinàmica Ecològica en una Biosfera Nova (ECONOVO) de la Fundació Nacional Danesa de Recerca. Alhora, ha afegit que “quan desapareixen les espècies autòctones especialitzades, deixen buits que les espècies invasores rarament aconsegueixen omplir, fins i tot si són de creixement ràpid i d’alta dispersió“.
L’estudi ha advertit que la dominància de les espècies de creixement ràpid continuarà augmentant en els propers decennis, incrementant el risc d’incendis, disminuint la biodiversitat i comprometen la capacitat d’emmagatzemar carboni. En aquesta línia, Peñuelas ha valorat que “és fonamental mantenir la diversitat funcional entre les espècies arbòries per garantir la resiliència a llarg termini dels ecosistemes i preservar la biodiversitat en un món de canvi accelerat”.
