Amb pròleg a cura de l’alcalde vall-llobreguenc, Rufino Guirado, el llibre dels historiadors palamosins Pere Trijueque Fonalleras i Gabriel Martín Roig es divideix en diferents capítols presentats en ordre cronològic, des dels primers vestigis de la cultura megalítica (2.700-2500 aC.), amb les restes existents al puig Montagut, passant per l’època romana (el Vilar, Vilarenys), l’Edat Mitjana, amb la consagració de l’església Vella de Sant Mateu (segles X-XI) i la posterior ocupació de la vall (segles XIV-XV). Més tard es va abandonar el vell temple i es va procedir a la construcció de la nova església (1671), alhora que la major part de la població es concentrava a l’anomenat Raval de Baix durant un període marcat per les guerres i la pesta (segles XVI-XVII). El municipi també visqué, encara que de manera indirecta, la guerra de Successió (1714) i el decret de Nova Planta, que va ser letal per a la restricció de les institucions i possessions catalanes i va afectar severament les administracions locals. Al segle XIX destaca la segregació de les parròquies de Vall-llobrega i de Vila-romà, que van passar a tenir ajuntament propi ja deslligat del de Palamós. Finalment, es fa un repàs de l’impacte de la Guerra Civil (1936-39) i del període de la postguerra fins a l’adveniment de la democràcia. Malgrat el fort impacte del turisme, Vall-llobrega no ha perdut el seu caràcter rural, a través de les activitats agrícoles o ramaderes, com ara el sector vitivinícola que en els darrers temps ha viscut una nova embranzida amb petits cellers.

El llibre es complementa amb un apèndix final on s’hi relaten llegendes i s’esbossa el perfil de personatges singulars de Vall-llobrega. D’aquesta manera el lector es pot endinsar en l’evocació de llegendes com la de l’isard blanc, les creus d’en Maruny i d’en Cama, o pot conèixer personatges que han deixat petja al poble, com “la Gila”, en “Quim de les Oliveres” o en “Pep Carrony”.