Divendres 11 de juliol a les set del vespre ens vam trobar una colla de lletraferits àvids de poesia i descobertes a la llibreria El CuCut de Torroella de Montgrí. Feia uns dies ens havien convocat per a celebrar plegats l’edició completa de la poesia de Ventura Ametller batejat per Espriu amb aquest nom sonor.
Darrere d’aquest àl·lies hi vivia Bonaventura Claveguera i Claveguera (Pals, 1933 – Mataró, 2008), veterinari que sense fer fressa no parava d’escriure. No parlem d’un qualsevol, parlem d’un bon amic de Josep Pla, un estrambòtic amb posat d’assenyat del nivell de Dalí, un enamorat dels decasíl·labs que buscà espriu per fer-li de mentor i mestre en l’aventura d’esdevenir poeta. A qui no li ressoni el seu nom sapigueu que en Claveguera esdevingué l’Ametller, escriptor universal, després de tenir una visió iniciàtica que només es pot viure si ets empordanès i tens per amics d’adolescència als Fossos de Figueres gent com en Jaume Bassa, en Moli d’Olot, en Monje i altres empordanesos estrambòtics.
L’obra poètica completa són dos volums d’aquells que pesen, contenen or en forma de poemes escrits del 1947 fins el 2001, tota una vida endreçada i recopilada amb cura pel mateix autor que amb valentia edita ara Edicions 1984 amb la col·laboració i constant dedicació de l’Associació Ventura Ametller creada pels seus fills després de la mort del pare a fi de fer emergir l’obra completa tant la ja publicada en vida –alguna descatalogada– i tota la que ell va deixar inèdita però ben endreçada a punt per dur a l’editorial. Ha tingut cura d’aquesta edició i l’epíleg Marta Puigventós, del pròleg Carles Duarte i Jaume C. Pons i Alorda.
Ens va rebre la Maria Teresa Calabús i el seu fill i soci Joan, un cop asseguts es feren les presentacions, primer de l’autor de qui ens desvetllarien anècdotes de vida un bon amic d’adolescència, en Jaume Bassa i un empordanès activista de lletrafonda com és n’Adrià Pujol i Cruells a qui el seu pare – coetani d’Ametller– va introduir de jove en la lectura d’aquest outsider imprescindible per a la nostra construcció cultural,si la volem universal des de l’arrel. Va anar donant veu i emmarcant el poeta, l’Eloi Aymerich que vetlla per donar veu tot el que fa l’Associació per fer aflorar de nou l’obra completa d’Ametller. La presència de la família ens va ajudar a entendre millor com devia haver estat aquest homenot planià, en porten l’essència impresa en el parlar, en com tractaren el lloc i als presents que van agrair-los amb aplaudiments i converses mantenir la cura de l’obra del seu pare i avi.
Acosteu-vos a la llibreria que tingueu més aprop i invertiu en aquests dos volums. Us donaran plaer, us faran pensar, reflexionar i haureu de fer servir el diccionari per a desencastellar més d’un vers. No us en penedireu perquè com diuen Carles Duarte i Pons Alorda al pròleg: “Davant la poesia de Ventura Ametller ens domina l’impacte del que és autèntic i profund, des d’una determinació d’afirmar-se, de ser més enllà, d’obrir-se a nous plantejaments formals, d’assajar noves imatges prodigioses que ens sacsegen per l’agosarament i per l’eficàcia literàries”.
