Antigament tots els éssers vius tenien desenvolupada la capacitat de captar les radiacions del seu entorn. Alguns exemples els trobem en la construcció dels dòlmens, menhirs, etc. a la prehistòria i de les esglésies i ermites a l’època del cristianisme.
Són construccions alçades en llocs molt alterats, és a dir, que contenen energia electromagnètica, perquè en el subsòl hi ha una corrent d’aigua. Aquesta energia fa que entre les pedres hi hagi corrent elèctrica, que s’aprofita per poder fer els seus rituals. En canvi, les masies es construïen en llocs on no hi havia aquests passos d’aigua perquè no són beneficiosos per a la salut de les persones que hi habiten.
Els animals encara avui continuen mantenint aquesta capacitat. Mentre que els gats busquen llocs en que hi hagi molta electricitat, els gossos fugen dels espais alterats geomagnèticament parlant. A la natura també hi trobem aquesta hipersensibilitat, i ho percebem en els arbres que les seves tiges creixen inclinades i retorçades, sobretot els de creixement lent com el cas de les oliveres. En canvi, amb el pas del temps la humanitat ha tendit a fer treballar més la part del cervell vinculada amb el raonament i per contrapartida ha anat perdent la capacitat d’intuïció. Un exemple és que, a diferència dels animals, les persones no detectem els canvis magnètics, és a dir, el canvi d’ions, que es produeix abans d’originar fenòmens naturals com els sismes, tsunamis, eclipsis, etc. però sí que encara hi ha qui el seu cos detecta les fases lunars, els canvis en la pressió atmosfèrica…
Gabriel Barbeta, Doctor Arquitecte en Ecoarquitectura, professor de la UdG i Director del Màster en Bioconstrucció de la UdG, aposta per realitzar un estudi geobiològic abans de construir qualsevol edifici i després per aconseguir un habitatge digne i de qualitat. El dissabte 29 de març va explicar a Santa Cristina, convidat pels Amics de La Casa Màgica, que s’està avançant molt en la curació dels càncers però en canvi no es busca l’origen de la malaltia. Pel Doctor Arquitecte en Ecoarquitectura el que es menja i el factor emocional en són uns motius però també certs materials de la construcció vigents com l’asfalt, el PVC, la pintura plàstica, així com els factors ambientals. Gràcies a la radiestèsia, la ciència que capta els camps magnètics, i a la geobiologia s’ajuda a entendre com aquests camps magnètics influeixen en els éssers vius. Els espais en que el camp magnètic és molt elevat solen ser indrets especials i que atreuen als éssers vius, com poden ser Montserrat o en el municipi de Santa Cristina d’Aro, Solius o Romanyà de la Selva, aquest últim explica l’important assentament prehistòric que hi va haver. L’alteració geomagnètica sol ser provocada per corrents d’aigua, acumulació d’aigua i de minerals ferromagnètics… Però a partir de la biosensibilitat dels aparells que capten els ions s’ha comprovat que la gent que pateix alguna disfunció hormonal i s’evidencia en forma de malaltia, just a sota d’on dorm hi té un pas d’aigua. Cada punt del cos està connectat amb una hormona i quan el cos nota que per sota seu hi passa aigua, no pot suportar l’alta concentració de ions i ho manifesta en forma de dolència. Actualment les persones que viuen en edificis que els passa una corrent d’aigua poden seguir la cromoteràpia per poder vèncer aquestes dolències i a partir de l’arquitectura es poden ordenar les energies, és a dir, harmonitzar-les.
En el transcurs de la conferència La màgia de la radiestèsia, Gabriel Barbeta amb l’ajuda del pèndol, les varetes, abans fetes amb fusta de castanyer o d’avellaner, i del voltímetre va detectar una concentració de ions positius a la sala a on estava fent la conferència. Segons l’expert es tractava d’un pou d’aigua en el subsòl de la sala.
La interessant conferència-col·loqui va tenir lloc a la sala d’exposicions “la Caixa” de Santa Cristina d’Aro a les 7 de la tarda i va ser seguida per una cinquantena de persones. Es va realitzar amb la col·laboració de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, CaixaBank, els Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i La Casa Màgica –col·lecció Xevi.
