Amb el cartell d’entrades exhaurides de codetickets, una setmana abans, i amb una llarga llista de reserva, el dissabte 9 d’agost Santa Cristina d’Aro va viure una altra Nit d’illusió. I ja en van 26 edicions, sense comptar els 10 festivals de Vivim la màgia, celebrats també a Santa Cristina.
Durant més de dues hores, la màgia i l’humor van anar agafats de la mà, tal com estava anunciat en el programa d’enguany. Una vegada més l’il·lusionista Xevi va ser el primer en sortir a l’escenari per donar la benvinguda i per convidar als 350 espectadors a fer un viatge per les 26 Nits d’il·lusió. Advertint que aquesta vegada no es canviaria d’americana cada vegada que sortís a l’escenari –“Això ho deixo pels polítics”–, una mostra més del seu humor picant, Xevi, a pocs dies de complir 82 anys, va presentar, un a un a tots els artistes convidats fent números que havia portat als escenaris als seus inicis, concretament a començaments de la segona meitat del segle passat.
Un número visual dels francesos Zuk&Silhouette va obrir la 26ª Nit d’il·lusió. Va estar protagonitzat per un empleat de la neteja i un jugador de golf-autòmat màgic, que a mesura que transcorria l’espectacle se li anaven caient diferents parts del cos. La gala va seguir amb el ventríloc J. Figueroa, molt diferent als números de José Luis Moreno i de Mari Carmen y sus muñecos que havien representat en diverses ocasions a la Festa Major de Santa Cristina així com els números de Fred Robby a les Nit d’il·lusió. Figueroa, amb l’espectacle “El ventrílocuo” i sense moure els llavis, va aconseguir establir una còmica conversa, primer amb la seva americana i després amb diferents figures de papiroflèxia fetes per ell mateix a davant del públic. Xevi, volent trencar el malefici que suposa el color groc pels artistes des que Molière va morir en escena vestit de groc, va presentar a Orange Magicien amb una americana groga. Tal com va explicar en escena, l’il·lusionista Xevi va proposar a l’artista que en un moment del seu número es convertís en el Yellow Magicien. Una excepcionalitat que hagués donat molt a parlar en el camp de les arts escèniques però malauradament no es va poder portar a terme. El francès Jimmy Delp va mostrar en tot moment el seu optimisme amb el lema “It’s good”, fins i tot quan va perdre una mà, les cames, etc. Prèviament, l’artista havia fet una donació al Gran Museu de la Màgia d’un dels seus aparells màgics que converteix persones en cabres.
Arribada ja a la meitat de la Nit d’il·lusió, l’espectacle va continuar, sense pausa, amb el frenètic Marín. Un número de grans il·lusions on la rapidesa de les accions va regnar en tot moment. El mag, de Barcelona, amb la seva partenaire, varen convertir-se en altres personatges i fins tot van aconseguir fragmentar el cos d’un company seu assegut entre el públic. En el transcurs de les 26 edicions d’aquest gran espectacle de màgia, únic entre el gran nombre de festivals celebrats durant l’estiu a tot Catalunya, alguns dels artistes tornen a l’escenari de l’Espai Ridaura a petició del públic. Otto Wessely n’és un d’ells! Amb 80 anys i amb la seva peculiar partenaire, van tornar a posar-se el públic a la butxaca a través d’un número tant elegant com surrealista. I finalment, per primera vegada una fèmina va tancar el festival internacional de màgia. Amb el nom de Marie-Hélene es va donar a conèixer, fins i tot entre els seus companys de professió, malgrat que la presència de l’esperit màgic del seu rebesavi Robert Houdini li tirés al terra les cadires i li fes anar els seus pits amunt i avall.
L’il·lusionista Xevi va acomiadar els sis artistes i la 26ª Nit d’il·lusió tot esperant que el públic hagués fotografiat i gravat diferents números de màgia amb la intenció que aquests espectacles de gran calibre, organitzats per Mans Màgiques del Món i coordinats, dirigits i presentats per ell mateix perdurin en el temps. En cap moment va ser un adéu als escenaris, sinó al contrari, va deixar molt clar que es retirarà quan el públic li demani.
La Nit d’il·lusió, que té el suport de l’Ajuntament de Santa Cristina i la col·laboració de La Casa Màgica, no és només un festival internacional de màgia sinó que amb els anys ha esdevingut el punt de trobada de molts mags per veure actuar altres professionals de la màgia que actuen a les sales principals del món. Entre el públic hi havia Magicus, Cafè Màgic, mags vinguts de Barcelona, Manresa, Saragossa, Múrcia, França, etc. i Vicente Ráfales, president honorífic de ACMIPE, sindicat de mags il·lusionistes i empresaris. A nivell d’autoritats cal esmentar Isabel Bernal, directora territorial del Departament de Cultura de Girona, acompanyada per Josep Xifre i Tina Gorina, Alcalde i regidora de Cultura de Santa Cristina d’Aro, respectivament.
Una població de poc més de 5.000 habitants, com és Santa Cristina, té el privilegi de poder gaudir en directe de la màgia de nivell internacional i d’estar present en la història de l’il·lusionisme gràcies només a una persona, en Xevi. Santa Cristina és la població que l’ha vist néixer i créixer dins el món de la màgia fins a ser l’il·lusionista que després de 56 anys encara manté el Rècord Guinness i el Rècord Mundial de conduir un cotxe des de Montserrat a Barcelona amb els ulls tapats. També és a la història per tenir el Gran Museu de la Màgia, el museu més gran del món dedicat a la màgia, i per haver-hi organitzat 36 festivals de màgia amb artistes premiats arreu del món. Per molts més anys de salut màgica, Xevi!
