L’empresa energètica Estabanell projecta un aerogenerador de 5 MW i més de 120 metres d’alçada de boixa (des de terra fins a les pales) a Albons. La iniciativa, que es troba en fase de tramitació, ja ha aixecat l’oposició al territori, que s’ha organitzat en contra.
Els veïns agrupats a Defensem Albons, secció local de Defensem l’Empordanet, amb el suport de l’Ajuntament, alerten de l’impacte del projecte, asseguren que seria més gran que la Sagrada Família i anuncien que hi presentaran al·legacions. Les entitats reclamen una “revisió rigorosa” del projecte i defensen “una transició energètica respectuosa amb el territori“.
L’empresa del sector energètic i de les telecomunicacions amb seu a Granollers projecta la infraestructura ‘El Molí de Salancs’ com a part de la seva estratègia per “avançar cap a un model energètic descarbonitzat, descentralitzat i arrelat al territori”. En una nota de premsa al seu web, la companyia detalla que es tractaria d’un únic molí amb una potència de 5MW, amb una alçada de boixa de 120,9 metres. En aquest sentit, detallen que està previst que la infraestructura generi anualment al voltant de 13.000 MWh d’energia renovable, “una producció equivalent al consum elèctric d’aproximadament 4.300 llars durant un any“.
Segons consta al projecte, que es troba en fase d’informació pública, l’aerogenerador tindrà tres pales amb un diàmetre de 158 metres de longitud i una alçada de boixa de 120,9 metres, i les seves línies soterrades d’interconnexió a 25 kV.
El projecte, però, ja ha aixecat veus en contra. Els veïns s’ha unit a través de Defensem Albons, secció local de Defensem l’Empordanet, per oposar-s’hi. Alerten que l’aerogenerador tindrà uns 200 metres d’alçada, “més alt que la Sagrada Família“, i que preveu ubicar-se en plena plana agrícola.
Les entitats fan una crida a la ciutadania d’Albons, l’Escala, Viladamat i “totes les persones que estimen i valoren l’Empordà” perquè s’informin sobre el projecte i hi presentin al·legacions abans del 6 de novembre. “L’objectiu és reclamar una revisió rigorosa de la proposta i garantir que se n’avaluïn adequadament els possibles efectes sobre el paisatge, la biodiversitat, els recursos hídrics, l’activitat agrària, l’economia local i la qualitat de vida dels habitants de l’entorn“, asseguren en un comunicat.
Els opositors també alerten que el molí se situaria a uns 1,18 quilòmetres del nucli d’Albons, a 1,79 quilòmetres de l’Escala i a 1,96 quilòmetres de Viladamat. “Algunes masies es troben a poc més de 500 metres, mentre que les dues explotacions ramaderes més properes serien a 181 i 307 metres de la instal·lació“, asseguren.
Els detractors també asseguren que hi ha “contradiccions” en el projecte i consideren que tindria una greu impacte paisatgístic que “transformaria la plana de l’Empordà“.
Per això, reclamen que l’avaluació del projecte tingui en compte l’abast real de l’impacte visual i les possibles conseqüències sobre l’economia local, incloses les eventuals repercussions sobre el valor dels habitatges i l’activitat turística.
A més, afirmen que l’espai on es projecta forma part del connector ecològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí. Segons les entitats, la zona és utilitzada per aus migratòries, rapinyaires i ratpenats, alguns dels quals són espècies protegides.
La plataforma reclama que s’avaluïn amb rigor els riscos de col·lisió i les possibles afectacions sobre els desplaçaments, les zones de caça i els espais d’alimentació de l’avifauna. També demana una atenció específica a les espècies protegides presents a la zona.
Les entitats consideren imprescindible que els estudis ambientals reflecteixin adequadament l’activitat real de la fauna i que les conclusions es basin en dades representatives de les condicions de l’emplaçament.
Afectacions a l’aigua
L’aigua i el subsòl són un altre dels aspectes que les entitats consideren que requereixen una anàlisi rigorosa. La fonamentació prevista, d’uns 30 metres de diàmetre, comportaria una excavació de gairebé 2.000 metres cúbics.
Segons la plataforma, cal aclarir si els estudis disponibles permeten descartar afeccions a les aigües subterrànies i a l’aqüífer del Baix Ter. També reclama garanties sobre la gestió dels fonaments i la restauració del terreny quan es desmantelli la instal·lació, ja que el projecte preveu que hi quedin enterrats més de 600 metres cúbics de formigó.
Un altre aspecte que preocupa les entitats és l’ocupació de terres agrícoles vinculades al regadiu de Colomers, que ha estat objecte d’importants inversions públiques per modernitzar-ne les infraestructures.
Amb tot, també reclamen examinar els efectes que el soroll, les llums nocturnes o les vibracions que podrien tenien en els animals de les explotacions ramaderes properes i avisen de possibles conseqüències econòmiques. “Alguns estudis internacionals han analitzat possibles pèrdues de valor immobiliari en habitatges propers a instal·lacions eòliques, amb resultats variables segons les característiques de cada territori i projecte“, afirmen.
