L’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí, ha participat aquest dimecres al matí al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en l’acte de presentació del Manifest dels Ajuntaments de Catalunya afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics i/o no recepcionades.
La trobada ha reunit prop d’un centenar d’alcaldes i regidors d’arreu del país, així com representants de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), per posar en comú la necessitat d’impulsar solucions coordinades davant les mancances urbanístiques que pateixen moltes urbanitzacions consolidades.
L’acte ha estat presentat pel degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa; i l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, ha estat un dels alcaldes escollits per explicar la realitat municipal de les urbanitzacions no recepcionades i les dificultats que afronten els ajuntaments per abordar-ne la regularització.
Des de fa temps, els municipis que conviuen amb aquesta problemàtica mantenen reunions periòdiques per compartir experiències, analitzar dificultats comunes i explorar vies d’actuació conjunta davant les administracions supramunicipals. En aquest context, el manifest es presenta com una eina de treball i de reivindicació per reclamar suport tècnic i econòmic, així com canvis normatius que facilitin la regularització d’aquests àmbits.
En la mateixa línia, el Ple municipal de març de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar la Moció dels Ajuntaments de Catalunya afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics i/o no recepcionades, reafirmant el compromís del consistori amb la defensa dels drets veïnals i la cerca de solucions justes i viables per a aquestes urbanitzacions del terme municipal.
L’aprovació de la moció suposa un posicionament clar de l’Ajuntament davant una problemàtica considerada un dels principals reptes urbanístics del país, que afecta una part significativa de la població que viu en urbanitzacions amb dèficits urbanístics o pendents de recepció. En molts casos es tracta de sectors nascuts entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta que no han completat el procés d’urbanització i que presenten mancances en serveis bàsics com el clavegueram, l’enllumenat, la pavimentació, els accessos o el subministrament d’aigua potable, amb un impacte directe en la qualitat de vida i la cohesió social dels municipis.
La moció també posa de relleu les dificultats legals i financeres amb què es troben molts ajuntaments a l’hora d’afrontar aquesta situació. La legislació urbanística vigent obliga sovint a suspendre o denegar llicències i preveu quotes de regularització que, en alguns casos, poden arribar a desenes de milers d’euros per parcel·la, imports inassolibles per a moltes famílies, especialment en entorns amb població envellida o rendes baixes.
Davant aquest escenari, els municipis reclamen un canvi profund del marc normatiu i la creació d’instruments específics que permetin donar respostes realistes i assumibles tant per als veïns com per als ajuntaments. En aquest sentit, la moció insta la Generalitat i el Parlament a impulsar un pla director d’urbanitzacions amb dèficits, reformar la Llei d’Urbanisme, crear un fons econòmic estable per cofinançar les actuacions de regularització i habilitar mecanismes de finançament alternatius per a les famílies.
També es demana simplificar els tràmits administratius, potenciar solucions tècniques més sostenibles i assequibles, reforçar el planejament i la gestió supramunicipal i establir espais permanents de coordinació institucional i d’assistència tècnica i jurídica als municipis afectats, amb l’objectiu de garantir el dret dels veïns a viure en entorns urbans dignes, segurs i amb serveis adequats.
