De ben segur que una de les 140 conferències que han organitzat els Amics de La Casa Màgica i que ha impactat més al públic assidu és la que va pronunciar Josep Amat, Dr. Enginyer Industrial i catedràtic emèrit de la UPC, el dissabte 30 de maig.
El ponent va iniciar la conferència La màgia de la nanorobòtica a partir de l’any 1959 quan el físic Richard Peynman va exposar la màxima <<En el fos dels àtoms hi ha espai de sobres>>. I va continuar mostrant una escala dimensional per fer més entenedor el concepte de la nanorobòtica. Va comparar la dimensió d’un home amb la d’una cirera i una puça, la unitat més petita que es podia veure des del començament de la humanitat fins fa relativament poc, és a dir fins que es van inventar els microscopis i després els microscopis electrònics, els quals van permetre veure les biotecnologies, que estan per sobre de l’àtom. Seguint amb l’escala, els nanorobots tenen una grandària de 0,1 a 10 micròmetres i estan construïts amb components de nanoescala. És a dir, 16 zeros amunt de l’escala humana hi ha la bola del món i 16 zeros avall hi ha la nanorobòtica.
Tal com va explicar el Dr. Josep Amat, la robòtica ha fet màgies molt grans, ja que ha construït robots industrials, robots a escala humana, robots a escala centimètrica pel lleure i per l’autisme, els més econòmics, i els robots quirúrgics a escala mil·limètrica.
Els nanomaterials tenen propietats espectaculars. N’hi ha de naturals com els nenúfars i el fil de les teranyines de les aranyes. Aquest últim és un nanomaterial 35 vegades més resistent que el nylon i 4 vegades més que l’acer. L’únic material que el supera en resistència és el kevlar. Una altra propietat del fil de la teranyina és la gran elasticitat que posseeix. També hi ha nanomaterials artificials com els biomaterials, que són els inorgànics com el silici, el carboni,… els quals solen tenir una dimensió en la nanoescala, entre 1 i 100 nanòmètres. De nanomaterials artificials hi ha els adimensionals, com per exemple els ful·lerens, la tercera forma més estable del carboni; els monodimensionals, fibres molt fortes pel seu pes i per les seves dimensions; els bidimensionals com el grafè o el material que formen les armilles antibales i els tridimensionals.
En el transcurs de la conferència el Dr. en enginyeria industrial va mostrar com la nanorobòtica crea robotets tridimensionals amb materials nano, alguns d’ells a partir de les impressores 3d làser.
La nanorobòtica, a part de ser el camp de les tecnologies emergents que crea màquines o robots amb components en l’escala nanomètrica, pel Dr. Amat <<és pura màgia>> perquè un cop s’ha creat un robotet comença el repte de trobar-li l’aplicació i de provar-lo. Amb l’ajuda del camp magnètic s’espera que la nanorobòtica tingui grans beneficis en la medicina, principalment. Un dels exemples prometedors és la capacitat de reconèixer les cèl·lules cancerígenes i capturar-les posant una proteïna a les cèl·lules i tallant-ne les potes. Un avanç que podria substituir la quimioteràpia.
Després d’explicar com es creen els nanorobots, és a dir, els robots capaços de manipular els àtoms, a diferència de totes les conferències organitzades anteriorment, no es va fer col·loqui ja que la quarantena de persones que va acudir a la conferència, una gran majoria formada per enginyers industrials, va quedar, literalment, sense paraules. La conferència La màgia de la nanorobòtica va tenir lloc a la sala d’exposicions “la Caixa” de Santa Cristina d’Aro, amb el suport de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro i la col·laboració de CaixaBank, Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i La Casa Màgica –col·lecció Xevi.
