Aquest dimarts s’han iniciat els treballs de tala d’arbres que van quedar afectats per l’incendi de les Gavarres de principis de juliol, amb l’objectiu d’evitar que puguin caure a la carretera Gi-660, coneguda popularment com la carretera de la Ganga.
La tala s’estén a 20 metres a banda i banda durant uns 3 quilòmetres i abasta una àrea total d’unes 12 hectàrees de terreny calcinat. Es tracta d’una actuació d’urgència de la Diputació de Girona amb la que també es pretén començar la recuperació d’espais del massís com camps de conreu. Coincidint amb l’inici de la tala d’arbres, s’ha fet la primera reunió del grup de treball que redactarà el pla de restauració de tota la zona afectada per l’incendi que va cremar més de 2.000 hectàrees.
L’entorn dels 3 quilòmetres posteriors al punt on va començar l’incendi de les Gavarres ha començat a canviar aquest dimarts. Diversos operaris han iniciat una tala d’arbres morts pel foc i que es trobaven al marge de la carretera Gi-660, amb l’objectiu d’evitar que un futur temporal o una ventada els fes caure i provoquessin un accident o problemes de trànsit a la via. A més, però, servirà també per començar la recuperació d’espais perquè no es descarta que s’aprofiti la tala per ampliar els camps de conreus que hi ha al massís.
De fet, aquesta és una actuació d’urgència que promou el Consorci de les Gavarres que, si tot va bé, estarà llesta al novembre i que finança la Diputació de Girona i que s’ha fet amb el vistiplau dels propietaris forestals.
En total la tala d’arbres s’estendrà a 12 hectàrees de terreny al llarg de tres quilòmetres de carretera des del punt d’inici del foc, on algú ha pintat de negre la senyal que manipulava l’operari el dia de l’incendi.
L’objectiu és netejar d’arbrat mort els 20 metres a banda i banda de via i aprofitar la fusta que es retiri per fer-ne biomassa. En aquest sentit, el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, assenyala que no han calculat encara la quantitat que en trauran i que es podrà aprofitar, perquè hi ha diverses espècies.
A més, Gubau explica que valoren en cada cas quin arbrat talar, ja que en el cas de les sureres –una de les espècies més habituals al massís i que encara genera activitat econòmica– tenen possibilitats de rebrotar i no suposen un risc de caiguda.
Passaran dècades per veure-ho igual
En paral·lel als treballs que han començat aquest dimarts, s’ha fet també la primera reunió del grup de treball que ha de redactar el pla de restauració de tota la zona cremada pel foc de principis de juliol. Es tracta d’un pla encomanat per la Direcció General de Boscos i que contempla la recuperació d’espais oberts i zones agrícoles enmig del bosc.
Gubau remarca, però, que l’objectiu del pla va entre quatre i sis anys per la talla i preparació del terreny, però adverteix que tornar a veure el massís com abans hauran de passar dècades, ja que les espècies que l’habiten són de creixement lent, especialment les sureres.
“Nosaltres deixarem el bosc preparat perquè es vagi recuperant, però per tornar-lo a veure tal com era i fins que no tinguem una coberta arbòria com la que tenia, passaran almenys 30 o 40 anys“, afirma.
