El dimecres 1 de juliol la biblioteca Baldiri Reixac de Santa Cristina va inaugurar Literatura a la fresca. Un cicle de tres activitats culturals que s’organitza des de fa 14 edicions en el pati de la mateixa biblioteca.
Després de l’èxit de les dues primeres activitats – el conte musicat “Deu princesetes” a càrrec de Sal d’Olot i “Bolérame”, un espectacle musical a base de boleros, flamenc i jazz a càrrec del To Wit Trio– el dimecres 15 de juliol l’escriptor Ramon Gener va tancar el cicle. I ho va fer comentant, conjuntament amb el Club de Lectura de la biblioteca i la resta de públic assistent, la novel·la Història d’un piano.
La vetllada literària va ser presentada per la directora de la Biblioteca, Isabel Pernal, i tot seguit la regidora de Cultura, Tina Gorina i gran amiga personal del convidat, va conduir l’acte. Ramon Gener, baríton, divulgador musical i artístic, va explicar a la vuitantena de persones assistents com va entrar en el mon de l’escriptura després que moltes editorials li demanessin que escrivís un llibre pel fet de ser una persona mediàtica. Després de publicar al 2014, a demanda d’una editora, el seu primer llibre Si Beethoven pogués escoltar-me, dos anys després va arribar a les llibreries el segon, L’amor et farà immortal. Un homenatge al seu pare després de la mort a causa de l’Alzheimer. Després de tres anys i mig va arribar Història d’un piano. Una novel·la, guanyadora del Premi Ramon Llull 2024, en que combina una vivència real d’un piano amb moltes comparacions religioses i la ficció, la capacitat de saber transformar coses que no són humanes en humanes, com per exemple les virtuts. Història d’un piano és una novel·la que porta a escriure un epíleg, el testament del piano perquè per a en Ramon Gener no només és un piano de l’any 1915 sinó que li té un gran valor sentimental a partir de les vivències que ha tingut amb totes i cadascuna de les peces i ha pretès que cada lector es converteixi en el marmessor del piano.
Història d’un piano està escrita de nit, tal com acostuma fer-ho en Ramon Gener i en català i en castellà al mateix moment. Tal com va explicar va ser una gran experiència perquè d’aquesta manera ajuda a créixer el llibre però va assegurar que no ho tornarà a fer perquè és molt feixuc.
Després de l’explicació del perquè va escriure aquesta novel·la, Ramon Gener va establir un interessant i agradable diàleg amb els membres del Club de Lectura i la resta de públic. Entre els assistents hi havia el pianista Angelov Stanislav que es va prestar com a marmessor del piano. El polifacètic Ramon Gener, de tracte fàcil i gran orador, va explicar el nou projecte que estava treballant, una novel·la en que la història hi té un pes important però també l’amor i una vida humana que gira entorn de quatre generacions.
La vetllada literària-musical va tancar el cicle de Literatura a la fresca amb un tast musical entre el Nocturn de Chopin a la Rêverie de Debussy, per demostrar que la música, tot i ser única té la màgia de ser diferent per a cada estat d’ànim, manera de pensar i vivències que podem tenir en un moment concret.
