El Festival de Torroella de Montgrí ha tancat la seva 46a edició amb una doble proposta que ha transitat de l’exuberància del Barroc a la intimitat de la nit i la malenconia. Le Poème Harmonique, dirigit per Vincent Dumestre, ha portat a l’Auditori Espai Ter “Carnaval Barroc”, una recreació escènica de la disbauxa del carnaval romà del segle XVII.
La jornada i el Festival s’han clos a l’església de Sant Genís amb “Mr. Dowland’s Dream”, un viatge per l’univers de John Dowland en què la soprano Clara Brunet i Bor Zuljan a l’orpharion han bastit un pont entre el Renaixement i la música dels segles XX i XXI.
Sota el lema “L’amor també deixa rastre”, aquesta 46a edició ha posat la mirada en allò que perdura després de l’experiència musical: la memòria d’una interpretació, el vincle amb els artistes, la descoberta d’un repertori i la relació entre la música, els espais i el públic. Un rastre que connecta amb la vocació del Festival de Torroella: escoltar el passat des del present i mantenir oberta la curiositat cap al futur.
La clausura ha posat fi a prop de cinc setmanes d’activitat, que han reunit 14.138 espectadors i han assolit una ocupació mitjana del 96,7 %. El públic ha crescut un 6,73 % respecte del 2025, mentre que l’ocupació mitjana ha passat del 94,62 % al 96,7 %, un increment de 2,08 punts percentuals.
Per a la directora del Festival de Torroella, Montse Faura, aquestes xifres expressen sobretot la confiança construïda al llarg dels anys: “Una ocupació del 96,7 % és una dada extraordinària, però el seu valor real és la confiança que representa: la d’un públic que ens acompanya, que té curiositat i que accepta deixar-se sorprendre, i la dels artistes que volen venir a Torroella i formar part del Festival. Després de 46 edicions, haver construït un festival on el públic vol tornar i on els artistes volen ser-hi és probablement un dels nostres patrimonis més valuosos. Aquesta confiança no ens ha de fer més previsibles, sinó més exigents: ens compromet a continuar construint programes amb sentit, assumint riscos i mantenint viva la capacitat de descoberta”.
“Un festival no és només una successió de grans intèrprets; és una manera de mirar i d’escoltar”, afegeix Faura. “Torroella té una identitat construïda al llarg de 46 anys i la nostra responsabilitat és preservar-la sense convertir-la en una fórmula. Fer dialogar aquesta història amb els artistes i amb el nostre temps és el que permet que el Festival continuï sent contemporani”.
Una edició marcada pels plens
La resposta del públic s’ha fet especialment visible en les propostes que han exhaurit les localitats. Han assolit el ple els concerts de la Mahler Chamber Orchestra amb Daniil Trifonov, The Tallis Scholars, la Freiburger Barockorchester amb Jeanine De Bique, Avi Avital, Le Poème Harmonique, l’OBC amb Josep Colom, l’English Chamber Orchestra amb Elisabeth Leonskaja i les organistes Montserrat Torrent i Cristina García Banegas.
També havia exhaurit totes les localitats el recital de la soprano Nadine Sierra, que finalment es va haver de cancel·lar a causa d’una infecció de les vies respiratòries de l’artista. En total, nou propostes del Festival havien assolit el ple, vuit de les quals es van poder celebrar.
La dada és especialment significativa en una edició en què s’ha ampliat l’aforament en diverses cites i que ha reunit estrenes, produccions, debuts i la presència de solistes, orquestres i formacions de referència de l’escena internacional.
Música, patrimoni i territori
La 46a edició ha aprofundit en una de les línies que defineixen el projecte del Festival: estendre la programació més enllà de l’Auditori Espai Ter i establir un diàleg entre música, patrimoni i territori.
Durant el mes de juliol, l’església de Sant Pere de Pals, en col·laboració amb el Festival Clàssic Pals, va acollir el concert d’orgue de Montserrat Torrent i Cristina García Banegas. A l’agost, The Tallis Scholars han actuat a l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, el mateix espai on Clara Brunet i Bor Zuljan han posat punt final a la 46a edició.
La programació ha ocupat també altres espais singulars de la vila. Avi Avital ha actuat a la Sala Contemporània del Palau Solterra, mentre que Concerto 1700 i Laura Marchal ho han fet a Can Quintana.
Aquesta diversitat d’escenaris respon a la voluntat de concebre l’espai com una part de l’experiència artística i d’establir relacions específiques entre els repertoris, l’arquitectura i el paisatge cultural que els acull.
“Torroella no és només el lloc on passa el Festival; forma part del Festival”, afirma Faura. “No es tracta de multiplicar escenaris, sinó de trobar l’espai que dona sentit a cada proposta. L’Espai Ter, Sant Genís, Can Quintana, el Convent dels Agustins, el Cinema Montgrí, la Casa Galibern o el Palau Solterra permeten formes d’escolta diferents. Aquesta relació entre música, patrimoni i territori és essencial per entendre qui som”.
L’In-Edit Empordà premia “O menino d’olho d’àgua”
La tercera edició de l’In-Edit Empordà es va cloure dimecres, 19 d’agost, després de desplegar 20 activitats entre projeccions i propostes vinculades a la música i al cinema.
En la cerimònia de clausura es van lliurar el Premi al Millor Documental Internacional i el Premi del Públic. El jurat va distingir “O menino d’olho d’àgua”, de Lírio Ferreira i Carolina Sá, mentre que els espectadors van concedir el Premi del Públic a “Ivry Who”, de Gaï Tordjman.
Enguany, l’In-Edit Empordà ha presentat dotze documentals, sis dels quals estrenats al festival, en una programació que ha combinat projeccions, música en directe i trobades amb artistes i creadors.
“En tres edicions, l’In-Edit Empordà ha trobat un lloc propi dins el projecte. El cinema ens permet mirar la música des d’una altra perspectiva i, sobretot, donar-li context: descobrir les històries, els processos i les persones que hi ha darrere de la creació. Aquesta capacitat d’ampliar la mirada, de generar conversa i d’apropar-nos a la música des de nous llenguatges és el que dóna sentit al projecte”, explica Montse Faura.
El Fringe Torroella reforça la seva dimensió internacional
El Fringe Torroella ha completat enguany la seva programació amb 19 concerts, consolidant la seva vocació com a espai de descoberta, acompanyament i projecció de joves intèrprets i formacions emergents.
L’edició ha posat el focus en l’Uruguai com a país convidat i ha acollit tres residències de formacions de música antiga vinculades al programa europeu S-EEEmerging, reforçant la dimensió internacional del Fringe i la connexió entre Torroella i les noves generacions de músics europeus i internacionals.
“El Fringe té sentit si és alguna cosa més que un escenari per a joves músics. Fa anys que treballem per consolidar-lo com un laboratori connectat amb l’ecosistema professional: un espai on puguin créixer, experimentar, dialogar, establir complicitats i començar a definir una trajectòria pròpia. Connectar-los amb xarxes europees i amb altres geografies musicals forma part d’aquesta vocació: no només oferir-los un escenari, sinó crear les condicions perquè el seu talent pugui desenvolupar-se”, assenyala Montse Faura.
