Endesa adaptarà 40 torres elèctriques més a l’Alt Empordà per avançar en la reintroducció de l’ibis ermità. La companyia ja va actuar l’any passat en una quarantena de suports de mitjana tensió a Pau i Peralada i ara ha començat els treballs per fer-ho entorn de Torre Mornau i a la zona dels Serrats, a Torroella de Fluvià, així com un centre de transformació de l’aeròdrom d’Ordis.
L’espècie, que es va extingir durant més de tres segles a Europa, torna a estar present a la comarca. La Generalitat, de la mà de la Fundació ALIVE, està treballant en el procés i ha indicat els espais que a adaptar. El projecte compta amb un pressupost de 100.000 euros i preveu col·locar dispositius de protecció de l’avifauna a les diferents torres.
La situació favorable de Catalunya, i en especial dels Aiguamolls de l’Empordà -a mig camí entre l’origen i el destí del viatge migratori d’aquesta espècie-, es converteix en una oportunitat per reforçar la població d’aquestes aus al territori. El Projecte Ibis Ermità vol establir a l’Empordà una població viable i autosostenible de l’espècie mitjançant alliberaments i mesures de conservació de l’hàbitat.
Els treballs han començat aquest dilluns i està previst que s’executin durant tot aquest mes, amb l’objectiu de reduir l’exposició dels ibis a col·lisions i electrocucions als espais que freqüenten. En total, les tasques suposaran una inversió superior als 100.000 euros, aportats íntegrament per la companyia.
A més de ser una actuació clau per a assegurar la viabilitat del reforç de la població dels ibis ermitans, aquesta mesura beneficiarà moltes altres espècies d’aus que també són presents a la zona, com la cigonya blanca, ardeids i rapinyaires, ocells de gran envergadura que nidifiquen, hivernen o migren als Aiguamolls de l’Empordà i que en minimitzarà el risc d’electrocució.
Els treballs d’adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d’aparellatges ja existents o la instal·lació d’elements de protecció, d’anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada. En el cas de l’ibis ermità, per exemple, es protegeixen els cables amb un folre de tres metres de longitud més enllà de l’habitual per a prevenir qualsevol mena de risc, en tant que són grups que volen -i reposen damunt de les torres elèctriques- de manera compacta.
Una espècie amenaçada
L’ibis ermità és un tipus d’ocell que es va donar per extint a Europa durant més de 300 anys i que, les darreres dècades, iniciatives públicoprivades han dedicat recursos i esforços a recuperar-la. Des dels anys noranta, l’au ha recuperat la seva població a Europa fins als 3.000 exemplars (1.200 lliures i 1.700 en captivitat) gràcies a la criança controlada en zoològics d’Àustria, Alemanya i Cadis. El pas següent ha sigut promoure l’alliberament progressiu d’aquests exemplars i facilitar la seva migració natural.
A l’Empordà hi ha dues espècies d’ibis. Per una banda, hi ha el comú capó reial, un ocell d’aiguamoll d’uns 700 grams de pes i que es pot veure en grups de més d’un centenar d’exemplars pels aiguamolls i arrossars de la comarca. D’altra banda, hi ha l’ibis ermità, un ocell molt rar i amenaçat, molt més gros que el capó reial i que utilitza ambients terrestres. Els exemplars adults tenen el cap calb i vermellós, mentre que els joves el tenen ben plomat fins el seu segon any.
L’ibis ermità va arribar a ser una de les espècies d’ocell més amenaçades del planeta. Amb només 220 individus en estat salvatge, la seva supervivència va penjar d’un fil i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) la classificava com a críticament amenaçada (CR) a la seva llista vermella d’espècies amenaçades. Posteriorment, amb la gestió duta a terme pel Marroc, la seva població s’ha recuperat fins als 900 exemplars, i juntament amb els dos projectes de reintroducció europeus, l’espècie va recuperar el 2018 un graó a l’escala d’amenaça de la UICN fins a EN, amenaçada.
