El paisatge no és només allò que veiem: és també tot allò que l’ha fet possible. Amb aquesta premissa, Brots torna del 22 al 25 d’octubre amb una segona edició que recorrerà l’Empordà posant en un mateix pla arts vives, pagesia, patrimoni, gastronomia i sabers vinculats al territori.
Impulsat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí i sota la direcció artística de Montse Faura, Brots parteix d’una pregunta: què fem avui amb allò que hem rebut? Una pregunta que travessa tant una música escrita fa cinc segles com una manera de cultivar la terra, una recepta, un ofici, una plaça, una església o un paisatge.
“No ens interessa separar cultura i territori perquè, en realitat, mai no han estat separats. Una cançó, una manera de treballar la terra, una arquitectura o una cuina són formes diferents de coneixement. Brots neix quan les posem en relació i deixem que el present les torni a interrogar”, explica Montse Faura.
Aquesta idea prendrà formes molt diferents durant quatre dies: una conversa amb qui treballa la terra; música renaixentista dins una església; veus i electrònica entre els murs d’un castell; un esmorzar que parla del paisatge a través del pa i dels ous; poesia i música al voltant de l’oli; un dinar-aplec on cuina i cançó tradicional tornen a compartir taula; creació escènica entre camps i jaciments, i places que es converteixen en espais per menjar, escoltar, ballar i trobar-se.
Quatre dies per trepitjar i recórrer l’Empordà
Brots començarà el dijous 22 a Torroella de Montgrí posant la terra i la pagesia al centre. Agnès Batlle, Jan Rodríguez i Jordi Colls Font obriran el festival amb una conversa, o un manifest, sobre pagesia, paisatge i pertinença. “Igual que Bruegel al segle XVI, i després Millet i Van Gogh, van fixar-se en escenes de la vida pagesa per immortalitzar-les en les seves obres pictòriques, nosaltres, ara, al segle XXI, també volem posar la pagesia al centre del quadre. Volem reivindicar aquesta realitat: la pagesia també és art i necessitem situar-la al centre de totes les mirades, i no precisament dins d’un museu”, relata Batlle.
La jornada continuarà amb la mirada escènica de Daniel Casanovas i Josep Massó, una intervenció audiovisual de Fotonik Lab, la música de GIO Symphonia i un tast que traslladarà el paisatge a taula a través de l’oli DOP Empordà, els vins DO Empordà i altres productes del territori. És una jornada concebuda com un recorregut de la paraula al paisatge, del paisatge a la música i de la música al gust.
El divendres 23, el festival passarà de la pedra al neó. Carles Blanch & Viola de Mar Ensemble faran sonar música del Renaixement a l’església d’Ultramort i, quan caigui la nit, el castell de Peratallada acollirà l’estrena de Brots Club, amb CUBE + RUS SONIC, Tarta Relena i LECOCQ. Patrimoni i creació contemporània conviuran sense que l’un es converteixi en escenografia de l’altra.
El dissabte 24, Tour Brots convertirà el desplaçament en part de l’experiència. Púbol, Cruïlles, Rupià, Ullastret i Empúries articularan un recorregut en què menjar, caminar, escoltar, mirar i trobar-se tindran el mateix valor cultural. Hi haurà un esmorzar de forquilla amb producte de proximitat; el repertori trobadoresc de Mos Azimans; una creació sobre l’oli de Rosa Pou, Josep Pedrals i Xavier Lloses; un dinar-aplec amb productors i elaboradors de l’Empordà i les cançons de Coi els Montgrons; gastronomia i arts escèniques a Rupià; i les propostes de Baró d’Evel, Miquel Matas Ferrer i Carles Viarnès a Ullastret. La jornada culminarà a Empúries amb Odissea. Una taula en el viatge, una creació que torna a fer de la taula un espai de trobada.
“No volem que el públic passi d’un espectacle a un altre, sinó que travessi un territori i entri en relació amb el que el fa viu. El trajecte, allò que mengem, les persones que trobem, els llocs que habitem i el temps compartit al voltant d’una taula formen part de l’experiència tant com allò que convencionalment anomenem obra artística”, explica Faura.
El diumenge 25, Brots acabarà caminant, anar a plaça i fer poble. Una ruta per les Gavarres en col·laboració amb Art & Gavarres donarà pas a una jornada a Monells on les places i l’església compartiran protagonisme amb els productes i la cuina del territori juntament amb la Cuina de L’Empordanet. Toti Soler, Goig, Alosa, Diego Armando, UP Quintet, Extraño Weys Orquestra i Momi Maiga. La gastronomia tindrà així un espai propi, amb a Plaça de l’Oli acollint sis tastos per acostar-se al paisatge a través d’allò que es produeix, s’elabora i es cuina a l’Empordà. El cuiner i divulgador gastronòmic Pep Nogué acompanyarà les diferents propostes aportant context i coneixement sobre els productes del territori, els seus orígens i les persones i oficis que hi ha al darrere.
“La vessant gastronòmica de Brots es construeix a partir de tres pilars: els productors, els productes i els professionals que els utilitzen i els transformen. Ens interessa posar en valor tota aquesta cadena i les persones que hi ha al darrere. I, dins d’aquest relat, l’oli té un paper central: és un dels grans productes de l’Empordà i actua com a fil vertebrador de bona part de la proposta gastronòmica del festival”, expliquen Rosa Bel i Alba Plana, responsables de la coordinació gastronòmica i d’experiències turístiques de Brots.
Mirar a prop
Abans de l’inici del festival, Brots començarà a desplegar-se amb la projecció, el 16 d’octubre, de Qui som, de Salvador Sunyer, sobre el procés creatiu de Baró d’Evel, i amb A cel obert, d’Arnau Elias, que portarà la fotografia als mateixos camps del Baix Empordà que retrata.
La segona edició consolida així Brots com un projecte que no entén la cultura com una capa que s’afegeix al territori, sinó com una cosa que ja hi és: en una cançó i en una collita, en una peça escènica i en una recepta, en la pedra d’una església i en les mans que treballen un camp.
“Brots parteix de mirar a prop abans d’anar a buscar lluny. No per idealitzar allò que tenim, sinó per entendre-ho, posar-ho en tensió i fer-ho avançar. Si alguna cosa ens interessa de l’herència és precisament que no està acabada. El que hem rebut només continua viu si som capaços de decidir què en fem avui”, conclou Montse Faura.
