Pau Roig
Anant de Torroella de Montgrí cap a l’Estartit, a tocar de les terres més altes de la plana del Baix Ter, a banda i banda de la carretera s’aixequen quatre imponents masos fortificats: la Torre Bagura, la Torre Quintaneta, la Torre Martina i el Mas Ral, actualment de propietat privada. Construïts en la seva major part durant la baixa Edat Mitjana –si bé les torres de defensa que tenen adossades són una mica posteriors–, són el testimoni d’uns temps turbulents que s’estenen des del segle XV fins al XVII, quan els pirates i els corsaris dominaven part del Mediterrani i realitzaven freqüents incursions a les costes a la recerca de presoners i de botí. El primer atac del que es té notícia a la zona, en tot cas, s’havia produït força temps abans, concretament l’any 1178, quan després de desembarcar al litoral un grup de pirates mallorquins van atacar la població i l’antic monestir d’Ullà.
Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe cap a Torroella de Montgrí per la carretera C-31. Després de creuar el riu Ter, girarem a la dreta a la primera rotonda del poble, seguint primer el Passeig de Vicenç Bou i després el carrer de l’Energia fins que, passat un polígon industrial que sembla que no va acabar de prosperar, ens trobarem que la pista asfaltada es converteix en un camí de terra ample i planer, perfectament practicable tant per vehicles com per bicicletes.
Deixarem el cotxe en aquest punt, inici d’una ruta que en aproximadament sis quilòmetres sense senyalitzar –però també sense pèrdua possible– ens permetrà visitar quatre dels masos fortificats més impressionants i ben conservats tant de l’Estartit com de tot el Baix Empordà: la Torre Bagura, la Torre Quintaneta, la Torre Martina i el Mas Ral.
Construïts entre els segles XV i XVII i amb les seves imponents torres de defensa com a elements més característics, són el vestigi d’una època passada en què a la plana del Baix Ter sovintejaven les incursions dels pirates, que saquejaven l’Empordà des de les Illes Medes i remuntaven el riu Ter, aleshores navegable. La silueta inconfusible del castell del Montgrí presideix, majestuosa, tota la passejada.
La Torre Bagura (o Begura), primera parada del nostre recorregut, es troba a aproximadament un quilòmetre del punt on hem estacionat el nostre vehicle (coordenades UTM 31T 512732, 4654287 ETRS 89), i des de l’any 1949 és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per decret del Govern d’Espanya. L’edifici va ser construït sobre una antiga vila romana propera a l’anomenat Camp de la Gruta i en la plana d’inundació natural del Ter, i sembla que és anterior a la dècada de 1590 (fins l’any 1577 els propietaris particulars de la zona no obtindrien el permís de les autoritats pertinents per fortificar els seus masos) (1), moment en què es va construir una torre de defensa de base quadrada per defensar el mas dels atacs dels pirates otomans i berbers. Fa 19 metres d’alçada i conserva quatre matacans, diverses espitlleres i gàrgoles als angles de la part superior; forma part d’una masia que té porta d’arc de mig punt i dues finestres de tipologia gòtico-renaixentista.
Vista la Torre Bagura, ens desviarem del camí que havíem seguit fins aleshores per girar cap a l’esquerra en direcció a la carretera GI-641, que haurem de travessar amb molt de compte just a l’alçada del Karting l’Estartit. A la dreta d’aquest complex esportiu i d’oci surt un camí que en poc més de cent metres desemboca al Camí vell de Torroella a l’Estartit, que ja no abandonarem fins gairebé al final de la nostra ruta, admirant a ambdós costats grans parets de pedra seca i la fixació de la sorra de les dunes amb pi blanc i de llei feta a principis del segle XX per evitar el seu desplaçament a causa de la tramuntana, que sepultava els prats i els conreus (podia arribar als 5 metres anuals).
Aproximadament a 600 metres del Karting passarem just pel costat del segon mas fortificat de la ruta, la Torre Quintaneta o Torre La Quintaneta (coordenades UTM 31T 512955, 4655013 ETRS 89). L’edifici, de considerables dimensions, rep aquest nom per la seva estilitzada torre cilíndrica de defensa, actualment envoltada per la resta d’edificacions que formen el conjunt, amb dos matacans a la banda de ponent per defensar-se dels pirates. De la mateixa manera que la Torre Begura, és BCIN des de l’any 1949 i pertanyia a la família Quintana, d’on prové el seu nom.
400 metres més endavant, a l’esquerra d’una urbanització i pocs metres després d’haver deixat enrere el desviament cap a Les Dunes, arribarem a Torre Martina (coordenades UTM 31T 513285, 4655145 ETRS 89), el tercer i penúltim mas fortificat de la nostra ruta.
Antigament portava el nom de Torre Mirona, per ser els seus propietaris membres de la família Mir, i sembla que la torre actual –que, de fet, és el mas en si– és el resultat de la reforma d’una construcció preexistent, feta a finals del segle XVI o principis del segle XVII. Consta de planta baixa i dos pisos, als quals s’hi accedeix per una escala de cargol adossada a un dels angles de la façana. Com explica Lluís Auquer i Framis és una edificació que no respon a la concepció de masia amb torre fortificada: “la torre no està separada de la casa ni té una funció exclusiva de defensa”, un fet que juntament amb els seus espaiosos interiors fa pensar “que no es tractava d’una residència habitual sinó que era una edificació feta a les vinyes com a segona residència de caràcter més lúdic” (2).
Vista la Torre Martina, deixarem definitivament el Camí vell de Torroella a l’Estartit per creuar, de nou amb molt de compte, la carretera GI-641: just davant de l’entrada de l’urbanització Les Dunes s’aixeca, majestuós, el Mas Ral (coordenades UTM 31T 513393, 4654904 ETRS 89). Consta de diversos cossos i una torre; el cos principal està format per la planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant. La porta principal és un arc de mig punt adovellat i tot el conjunt s’articula a partir d’un espaiós pati presidit per un pou. L’element més destacat del conjunt és la torre, de planta circular i amb una alçària aproximada de tretze metres, aixecada amb carreus ben escairats als emmarcaments de les obertures.
Arribats en aquest punt, i per evitar haver de tornar a creuar fins a dues vegades la carretera de Torroella a l’Estartit, seguirem uns dos cent metres el camí que passa just pel costat del Mas Ral fins a arribar a un encreuament; girarem a la dreta i caminarem aproximadament uns 800 metres fins a trobar un altre camí a la dreta, que ja no abandonarem fins arribar al punt d’inici de la nostra excursió.
Notes:
1.- Josep Vert i Planas, “Pirateria i masos fortificats del Montgrí i el Baix Ter”, a Papers del Montrgrí numero 7: Torroella de Montgrí, 1988, pàg. 41.
2.- “La Torre Mirona o Torre Martina”, al Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí de 1991, pàg. 94.
Recorregut: 6 quilòmetres aproximadament
Temps aproximat: 90 minuts (anada i tornada)
Dificultat: Baixa. La ruta, sense gairebé desnivell acumulat, transcorre per camins planers i amples però sense gairebé cap ombra per protegir-se del sol a l’estiu. Els únics punts conflictius i perillosos són els dos encreuaments amb la carretera GI-641, molt transitada i sense passos de vianants definits.
