La Jonquera.- El Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) inaugura aquest dissabte una exposició d’Antoni Campañà (1906-1989), considerat un dels fotògrafs de guerra més importants del país.
“Antoni Campañà. L’Endemà de la Retirada: Portbou, 1939” és un retrat de les petjades que va deixar l’exili republicà l’any 1939.
Es tracta d’una selecció de setanta instantànies que Campañà va fer en un viatge a l’Empordà la primavera i l’estiu de 1939. Reflecteixen el paisatge que va quedar després de l’exili, ple de restes d’armament i vehicles desballestats per la derrota republicana.
La consellera de Justícia, Ester Capella, inaugura l’exposició aquest dissabte 10 d’abril a les 12 hores. La mostra es podrà visitar fins al 26 de setembre.
Dues capses vermelles
La família d’Antoni Campañà va trobar l’any 2018 1.700 fotografies inèdites en dues caixes al garatge del fotògraf. Són instantànies de gran valor documental i artístic, fetes durant els tres anys de la Guerra Civil, i que capten les destrosses de la guerra, les necessitats i la por de la gent.
El reporter Plàcid Garcia-Planas, l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta i el fotògraf David Ramos van treballar sobre aquell llegat i van recollir una mostra d’aquelles fotografies inèdites en el llibre ‘La capsa vermella’, publicat el 2019 per l’editorial Comanegra. Una selecció d’aquelles imatges es pot veure al MNAC en la mostra “La guerra infinita”.
Aquella recerca va permetre localitzar també les imatges que es podran veure en la nova exposició del MUME. En aquest cas les fotografies no estaven a les caixes vermelles, però si que havien quedat amagades entre els arxius privats del fotògraf. La major part són també inèdites.
L’autor
Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906-St. Cugat del Vallès, 1989) és un dels grans fotògrafs catalans del segle XX. Amb una dilatada trajectòria, la seva obra abarca la fotografia artística, la pictorialista, l’avantguardista i el fotoperiodisme, tot i que fou conegut sobretot per les seves fotografies esportives i turístiques. Republicà, catalanista i catòlic practicant, va decidir amagar els milers de fotografies preses durant la Guerra civil per evitar que fossin utilitzades en la propaganda del règim franquista.
