Ramir Lacasa
Quan fou negra nit, aquell dilluns a 24 dies de desembre de 1584, el prevere Joan Ballia, sagristà de l’església de Sant Martí, es mogué procurant no fer-se visible passant pels carres més solitaris dirigint-se a la petita església de la població.
Al portal ja l’esperava la parella que ell havia citat el dia d’abans, Joan Puig, un teixidor de lli del veïnat del Vilar i Damiana, la muller de Sebastià, del Mas Pelegrí del Puig, que farien de testimonis, i amb ells també esperava Margarida, abraçant tremolosa un nadó de pocs dies tot mirant de contenir la ploralla.
El temple de la parròquia feia temps que s’havia quedat petit per acollir tots els feligresos de la població, i feia el mateix temps que el sagristà demanava del bisbe llicència per ampliar l’església. Però aquella nit, vigília de Nadal, no tindrien problemes de capacitat abans que comencés “El Cant de la Sibil·la”, l’acte que precedia la Missa del Gall, celebració de reconeguda popularitat amb les que sí que s’ompliria l’església.
El prevere Joan els feu entrar tots a corre cuita dins l’església. Va dir que la nit era molt freda i no convenia exposar el xic a la intempèrie. La autèntica raó era evitar que algú veiés entrar aquella gent en la casa de Déu precisament la vigília de Nadal, quan es celebrava el naixement de Jesús. Aquella cerimònia s’havia de celebrar en secret aprofitant la nit.
No calia que el capellà els guiés, el grup es dirigí en silenci al baptisteri situat a l’esquerra de la nau. Margarida anava entre els dos testimonis i el clergue tancava la desfilada.
Va treure l’estola que s’havia portat de la casa rectoral, li va cenyir per sobre de les espatlles i els indicà com havien de situar-se al voltant de la pila. A Margarida li digué que aguantés el nadó inclinat sobre el vas de baptisme, mentre ell iniciava la cerimònia.
Acabat el ritual exigí Margarida el preu estipulat que en aquells casos acostumava a cobrar l’església i els acomiadà ràpidament per tancar tot seguit la porta darrera d’ells.
A la petita sagristia s’instal·là sota la trèmula llum d’una espelma i obrí el llibre de baptismes per apuntar en el registre de fidels un membre més per a l’església de Crist. I escrigué…
“A 24 de dits mes y any fonc per mi Joan Ballia prevere e sacrista de Palafrugell bateiat de nits un xic qui segons digueren era fill de Margarida, muller de Anthoni Llor, y que segons digueren l’espòs no era en son temps de ferli, ans digueren que era fill de un tal Geli de Cruïlles. Jo men remet a la veritat. Foren padrins Joan Puig, teixidor de lli del Vilar y la muller de Sebastià Palegrí, del mas. Fonch li posat de nom Johan”.
